Gemma Torra, psicòloga: «A les dones ens eduquen per callar davant de petons com el de Rubiales»

Una xerrada sobre violència masclista en el marc del 25-N al Casino de Manresa reivindica més educació sobre el consentiment sexual

La psicòloga Gemma Torra en un moment de la xerrada sobre el consentiment al Casino de Manresa

La psicòloga Gemma Torra en un moment de la xerrada sobre el consentiment al Casino de Manresa / L.S.

Laura Serrat

Laura Serrat

"El petó forçat a Jenni Hermoso en la celebració de la victòria espanyola en el mundial femení posa de manifest que el consentiment és un tema complex que sovint costa de resumir en l'expressió del 'només sí és sí'". La psicòloga de la Divisió de Salut Mental d’Althaia Gemma Torra obria així la xerrada dedicada a debatre sobre el consentiment, celebrada aquest dimarts al Casino de Manresa en el marc del 25-N, que va posar en relleu la necessitat d'educar en la cultura del consentiment per construir relacions lliures.

Torra remarcava davant d'un públic únicament femení que el cas Rubiales va generar "molta polèmica perquè bona part de l'atenció es va centrar en la reacció d'ella en el moment del petó". Tanmateix, destacava que no som prou conscients que "a les dones se'ns ha educat per callar davant d'aquest tipus d'actituds masclistes, per evitar el conflicte i no molestar, per això, la decisió d'Hermoso de denunciar suposa un pas molt important i un exemple per a les dones".

En la seva intervenció, va començar recordant que per parlar de consentiment s’ha de partir de la base que “vivim en una societat patriarcal que estableix un sistema de valors atribuïts al masculí i al femení”. En aquest sentit, detallava que, des de ben petites, “interioritzem com ens hem de sentir i comportar en funció del nostre gènere”. D’aquesta forma, a mesura que creixem, "les dones anem aprenent a incorporar valors més associats a la criança, a la cura i a la mediació, mentre que els homes assumeixen rols de més responsabilitat i poder”.

La psicòloga posava en relleu que dins d’aquest sistema de valors, en el terreny de la sexualitat, “s’ha atribuït a les dones un paper més passiu com a objectes desitjats més que no pas com a subjectes que desitgen”. Partint d’aquest context, lamentava que sovint “la violència sexual s’invisibilitza i es justifica perquè inconscientment es posiciona a la dona en una posició d’inferioritat, tal com es reprodueix en molts anuncis de televisió, en pel·lícules o inclús en dibuixos animats que influencien el nostre imaginari”.

En el seu discurs també es va aturar a reflexionar sobre el fet que “la majoria d’agressions sexuals no passen en un carreró fosc, sinó en un entorn de confiança, inclús dins l’àmbit de la parella, en què sovint ens sentim forçades a complaure l’altre sense pensar en nosaltres”. Per aquest motiu, posava de manifest “la terrible pressió social” que fa que en algunes situacions les dones cedeixin davant d’una determinada agressió i reivindicava la necessitat d’educar en l’escolta activa perquè “la llibertat sigui la base de totes les relacions".

Cal acompanyar les víctimes”

La jurista del SIAD i advocada Ester Jodar va ser l’encarregada de presentar el protocol específic per a l'abordatge de les violències sexuals que es va posar en marxa l’any 2022. El document posa les bases perquè tots els agents implicats en l'abordatge d'un cas de violència sexual sàpiguen com han d'actuar. D'aquesta manera, el pla serveix per coordinar la resposta a un cas de violència sexual entre tots sectors implicats. En aquest sentit, Jodar va destacar la importància que "la víctima conegui tots els recursos que té a l’abast i que se senti acompanyada pel seu entorn per denunciar”.

Subscriu-te per seguir llegint