El calvari d'un català a qui han suplantat la identitat per estafar a través d'Internet

Alberto González té 38 anys i és veí de Figueres. Des del passat estiu viu un autèntic calvari. En un control rutinari de la Guàrdia Civil es va assabentar que estava en crida i cerca per unes suposades estafes de vendes d'entrades per a concerts a través d'Internet. Va descobrir així que li havien suplantat la identitat i, des de llavors, no para de rebre citacions judicials. Ha acudit ja a cinc judicis dels quals ha sortit absolt perquè la justícia preval la seva presumpció d'innocència, però viu amb angoixa per no saber quan s'acabarà el seu malson. "Em sembla tot surrealista. Sé els problemes que això em pot implicar però prefereixo no pensar-ho molt", assenyala l'afectat.

"El problema és que no té solució i que es genera una bola difícil de parar. No pots impedir que una vegada que et robin la identitat, deixin d'utilitzar-la i és una cosa a la qual estem tots exposats, per això cal ser cautelosos a l'hora de donar les teves dades a Internet", assenyala l'advocada Marta Fernández-Catuxo, que porta el cas de González des del seu despatx de Tàpia. El primer pas que van donar va ser presentar una denúncia davant la Guàrdia Civil i el Jutjat de Castropol donant a conèixer de la usurpació de la identitat. "És la principal manera de defensar-te, denunciar que has estat víctima", apunta Fernández- Catuxo. Des de llavors han tingut cinc judicis a Oriola (Alacant), Madrid, Càceres, Màlaga i, l'últim, a Luarca.

Desconeixen en quin moment els estafadors es van fer amb les dades de l'home, però sí que saben que es van quedar amb el seu DNI i van crear un compte al seu nom en una entitat bancària de Madrid. També van donar d'alta diverses línies de telèfon i van obrir almenys dos perfils al seu nom en la xarxa social Instagram. Des d'aquests perfils es venen entrades per a diferents concerts. S'ofereixen les entrades, algú contacta i se li demana un bizum per l'import. Tots els casos dels quals tenen constància es produeixen des de febrer i en tots la quantitat estafada són quanties de baix import, que oscil·len entre els 15 i els 150 euros. La baixa quantia motiva que l'estafa es quedi sempre en un delicte lleu.

“El problema és que els delictes lleus poden generar antecedents penals i problemes més greus com el bloqueig del teu compte bancari. Ara com ara estem tenint sort i les sentències són absolutòries, però el mal queda per sempre”, assenyala l'advocada. A la víctima de la usurpació de la identitat aquesta situació no sols li genera un trastorn personal, sinó una despesa de diners i temps important.