El parricida de Sueca va deixar que el seu fill parlés amb la seva mare perquè ella escoltés com el matava

La mare d'en Jordi no sols va ser colpejada amb saber que el seu únic fill havia mort assassinat pel seu exmarit i pare del menor, sinó que el parricida, a més, es va assegurar que ella escoltés el que estava passant sense poder impedir-ho, en un clar exemple de la violència vicària, la que exerceixen els maltractadors sobre els seus fills per a causar el major mal a les seves parelles o exparelles.

Així es desprèn del relat de fets que recull la qualificació fiscal provisional realitzada a partir de l'atestat de la Guàrdia Civil després del parricidi de Sueca i del que han declarat els testimonis, principalment la mare de Jordi, per l'assassinat de la qual la Fiscalia demana, a més d'altres penes menors, la de presó permanent revisable en un judici que està previst que se celebri entre el 18 i el 22 d'aquest mes, tal com ha avançat Levante-EMV, del mateix grup que Regió7, en exclusiva aquest dimecres.

LA INSISTÈNCIA QUE LI PORTÉS AL NEN

En l'escrit provisional de l'acusació pública, que en aquest cas exerceix la fiscal coordinadora de la secció de violència sobre la dona, es recull com el dia del crim, el 3 d'abril de 2022, l'acusat va començar a trucar insistentment des de les nou del matí a la seva exmuller, tot i que sabia que estava condemnat des d'agost de 2021 a no acostar-se ni comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà.

El matrimoni havia residit amb el seu fill en el domicili de Sueca on va ser comès el parricidi, domicili del qual la mare i el nen havien fugit un any abans, el 13 de març de 2021, després que ell la intentés escanyar, primer, i li col·loqués en el coll, després, un ganivet de taula -la mateixa arma i mètode que empraria amb el nen-, perquè ella li havia anunciat que volia el divorci després de suportar tota una vida de maltractament de tota mena. Des d'aquest moment, la dona havia marxat amb en Jordi a casa dels seus pares, a Cullera, encara que l'incessant assetjament es va mantenir durant mesos, i fins i tot al llarg d'aquest 3 d'abril.

EL PARRICIDA AL·LEGA UNA DISCUSSIÓ

Dos dies abans, el divendres, 1 d'abril, en Jordi havia complert 11 anys. Aquest dia, el pare José Antonio A. C., avui de 49 anys, va pactar amb la seva exdona que ella li portaria el nen a Sueca el diumenge per a menjar amb ell amb motiu de l'aniversari. Malgrat això, aquell diumenge va començar a telefonar-la a primera hora reclamant al petit, encara que ella li va recordar que fins a la 1 del migdia no seria allà, tal com havien acordat.

En arribar a la casa, com sempre, la mare va deixar el nen a peu de carrer i va esperar fins que l'infant va entrar al domicili. De fet, l'últim que va veure és que en Jordi es girava i li deia "sí que està", després de veure que el seu pare li obria la porta. Els primers símptomes que alguna cosa no anava bé van començar una hora després.

El relat de la fiscal recull que el nen li va enviar un missatge a la seva mare a les 2 del migdia. En ell, va escriure un urgent "mamà, pots vindre a recollir-me?". Abans d'això, després d'una discussió amb el nen que el parricida no ha volgut detallar, aquest va agafar dos ganivets de taula i, dirigint-se al seu propi fill, li va anunciar: "Jordi, vaig a per tu".

El propi parricida ha confessat que el nen li va suplicar que no li fes mal. Fins i tot ha repetit la frase del seu fill, que, segons ell, cridant li va pregar: "Papà, papà, no li ho diré a la mama!". Però l'acusat no va fer cas a aquestes súpliques i, afirma la Fiscalia, "animat pel propòsit de causar la mort al seu fill, va començar a apunyalar-lo".

EL CRIT DE DESESPERACIÓ DEL NEN

Quan la mare va llegir el missatge de socors del seu fill, "pressentint que alguna cosa li passava", va agafar el cotxe i va tornar embogida de Cullera a Sueca a tota velocitat a la recerca del petit. Pel camí, va començar a trucar al seu fill. A 1/4 de 2 del migdia, deu minuts després d'haver rebut el Whatsapp del petit i quan ja havia començat l'atac homicida, el parricida, veient que era ella la que trucava i per a "causar-li el major dolor possible", va permetre al nen que despengés el telèfon i li demanés auxili a la seva mare. "Jordi només va poder dir amb un crit esquinçador 'mama!'. Immediatament després, el telèfon es va apagar", relata el Ministeri Públic.

Desesperada, la dona va trucar la seva exsogre, que vivia prop de la casa del seu fill José Antonio, i li va demanar que anés corrent perquè una cosa dolenta li estava fent al Jordi. Però el parricida, que per a quan van arribar ambdues ja havia comès l'assassinat, no va respondre a les trucades desesperades de cap de les dues. Tampoc al timbre.Minuts després arribava la primera patrulla de la Guàrdia Civil de Sueca. Els agents van haver de forçar la porta per a entrar. Llavors es van topar amb el cos sense vida del nen tirat a terra i amb el parricida, que ni tan sols es va immutar.

24 GANIVETADES FRONTALS

La fiscal, com és lògic, també recull en el seu escrit de qualificació totes i cadascuna de les ferides que tenia el cos d'en Jordi. En total, 24 ganivetades; totes, menys tres, frontals. La immensa majoria, al coll. El petit encara va tractar de parar el ganivet amb les seves mans, com testifiquen algunes de les lesions, però era una defensa impossible, donada la diferència d'edat i envergadura (especial vulnerabilitat), que l'atacant era el seu pare (agreujant de parentiu) i la imparable fúria assassina desplegada per aquest -la fulla es va partir i va ser trobada pels forenses durant l'autòpsia-, la qual cosa deixa clar la seva absoluta intenció de matar i converteix l'homicidi en un assassinat.

ADMET ELS FETS, PERÒ NO LA CULPABILITAT

Malgrat tot, José Antonio C. A. admet els fets però no la culpabilitat. De fet, continua intentant responsabilitzar a la seva exdona dels fets. En aquesta ocasió, va gosar respondre amb un "si [ella] hagués tornat al meu costat, això no hauria passat", missatge que després ha repetit en diferents versions durant les dues exploracions multidisciplinàries a les quals ha estat sotmès per part de forenses i psicòlegs de la Unitat de Valoració Forense Integral (UVFI) de l'Institut de Medicina Legal (IML) de València.