Montserrat es nega a indemnitzar la víctima que va destapar casos d’abusos

El Monestir de Montserrat rebutja pagar una indemnització de 150.000 euros a Miguel Hurtado, el denunciant que va destapar els abusos sexuals a l’abadia, escàndol que s’ha saldat amb tres monjos acusats i al voltant d’una quinzena de víctimes localitzades. L’abadia es nega a indemnitzar Hurtado perquè considera que la responsabilitat civil extracontractual derivada de l’abús sexual, comès entre el 1998 i el 1999, està prescrita, tant penalment com civil. Així mateix, defensa la presumpció d’innocència del monjo Andreu Soler, fundador i responsable del moviment escolta del monestir durant 40 anys.

Hurtado va denunciar que Soler va abusar d’ell quan tenia 16 anys i pernoctava un cap de setmana al mes a l’abadia. L’activista, que ha estat una de les víctimes que ha lluitat més per augmentar els terminis de prescripció en els delictes d’abusos sexuals, sosté que els responsables del Monestir van conèixer els abusos, però «els van ocultar» i van intentar comprar el seu silenci amb un pagament de 7.200 euros, quantitat que Hurtado va tornar el 2015 a la institució eclesiàstica.

El també psiquiatre infantil va iniciar la reclamació d’una indemnització per la via civil -davant del jutjat número 7 de Manresa- l’any 2022 i, en resposta a aquesta demanda, la representació legal del Monestir es nega al pagament amb l’argument que la responsabilitat civil «està més que prescrita en el moment d’interposar-se la demanda», segons l’escrit.

L’inici del còmput

L’abadia sosté que el termini va prescriure un any després que Hurtado fos agredit per Soler, és a dir, a finals dels noranta. L’activista demanava en la seva reclamació que, com que no hi ha jurisprudència sobre a partir de quan comença a comptar el termini d’un any de prescripció en les demandes a la jurisdicció civil, aquest s’havia d’iniciar quan l’abadia va fer públic l’informe sobre els abusos sexuals en què reconeixia l’existència d’aquest problema, el setembre del 2019.

«En aquell moment van deixar d’encobrir, de traumatitzar-me i és quan vaig tenir millora de les seqüeles. A partir de llavors ha de comptar el termini, atès que la llei no marca que s’iniciï quan la víctima pateix el problema, sinó quan coneix les seqüeles definitives i s’ha estabilitzat el dany, per exemple, quan rep l’alta sanitària perquè el tractament ja no pot millorar la seva situació», sosté Hurtado. Tot i això, el Monestir assenyala que «el termini de prescripció del dany permanent comença a computar des que se’n té coneixement, és improrrogable i no és possible una interpretació extensiva».

En el seu escrit, la institució minimitza la gravetat de les seqüeles patides per Hurtado en sostenir que el trastorn d’estrès posttraumàtic és «incompatible amb la capacitat demostrada» per la víctima.

Subscriu-te per seguir llegint