Consellera d'Igualtat i Feminismes: "L'empoderament de les dones només pot ser col·lectiu"

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, parla en una entrevista per a aquest diari sobre el repte d'erradicar la violència masclista, l'educació sexual a les aules, les quotes de gènere i els discursos contraris al feminisme.

Com ha viscut el repte de construir una conselleria des de zero?

Encara no tenim tres anys de vida! El que hauríem de preguntar-nos és com pot ser que fins ara no existís un Departament d'Igualtat i Feminismes. La seva creació ha permès donar més visibilitat a les polítiques d'igualtat i incrementar els recursos destinats a aquest àmbit, amb un pressupost de més de 116 milions el 2023 que suposa un increment del 153% des de la seva creació. Nosaltres tenim clar que aquest departament ha vingut per quedar-se i impulsar el canvi que necessitem.

Si parlem de violència masclista, l'any passat hi va haver un 10% més de denúncies de casos. A què atribueix l'increment?

El fet que augmentin les denúncies vol dir que hi ha més dones que se senten fortes per fer el pas endavant, que hi ha més acompanyament social i institucional. Ho hem vist per exemple amb el telèfon 900 900 120, una atenció telefònica directa que ha vist incrementar la durada de les trucades. Ara també hem posat en marxa un nou servei d’atenció psicològica ràpida i presencial a víctimes de violència. Quan es reforcen els serveis i es fan més propers també es reben més demandes d'atenció, i això és una bona notícia perquè vol dir que s'estan aixecant catifes i s'estan trencant silencis, tot i que encara queda feina per fer.

En nou dels catorze casos de feminicidis del 2023 l'entorn tenia coneixement de la situació de violència, però no es va presentar denúncia.

Per acabar amb el problema necessitem la implicació de tota la societat. Una de les nostres apostes és el Pla nacional de prevenció de les violències masclistes amb més de dues-centes accions per prevenir les situacions de violència en diferents àmbits. Aquest pla busca que tots siguem corresponsables, que sapiguem com acompanyar les dones i contribuir a aturar una situació de violència. És important que tothom tingui les alertes activades perquè les dones denuncien sobretot quan tenen xarxa i l'entorn no qüestiona la seva vivència.

Sobre la taula tenen el projecte de fomentar l'educació sexual a l'escola. Com s'ha d'abordar aquest tema a les aules?

Ara estem treballant amb el Departament d'Educació per definir quin és el contingut que s'ha d'oferir en cadascuna de les etapes. Ha de ser un model que estigui basat en el coneixement del propi cos. L'objectiu és donar eines perquè puguin viure la sexualitat de forma lliure, que sàpiguen què és el consentiment, quines són les diferents orientacions sexuals i les identitats de gènere i que puguin viure amb plena normalitat totes les opcions i amb respecte amb els altres.

La relació dels joves amb el sexe també es veu influenciada pel porno que sovint perpetua el masclisme. El Govern planteja algun tipus de proposta per vetar l'accés als menors?

Pel que fa a la regulació de l'accés, és una competència estatal o europea i, en aquests moments, el Govern espanyol té un pla sobre la taula per limitar l'accés. Com a Departament treballem per impulsar aquesta educació sexual integral des de la primera infància perquè creiem que això pot ajudar a tenir una mirada més crítica sobre les influències externes, entendre que aquests vídeos sovint mostren situacions poc reals i estereotipades en les quals sovint el consentiment brilla per la seva absència.

Respecte a l'àmbit laboral, les quotes per a dones en els cossos d'emergències van generar polèmica amb alguns sindicats que veuen la possibilitat que baixi el nivell d'exigència. Com justifica la decisió?

L'any 2021 el cos dels Mossos tenia un 20% de dones, el de Bombers un 2% i el d'Agents Rurals un 13%. Aquests percentatges reflecteixen la diversitat del país? Clarament, no. A més, per a un cos d'emergències tampoc és eficaç tenir aquesta diferència que no representa el conjunt de la societat. El que permeten les quotes és accelerar l'eliminació d'una desigualtat amb una mesura temporal que naturalitza la presència tant d'homes com de dones. En la darrera convocatòria de Mossos el 37% de les persones que van sol·licitar l'accés eren dones, per tant, funciona i tenim la possibilitat d'accelerar aquest canvi.

Una enquesta recent del CIS revelava que un 44% dels homes consideren que la promoció de la igualtat els discrimina a ells. Els preocupen les reaccions contràries al feminisme?

Bé, les dades mostren que el suport al feminisme és majoritari, l'altra cosa és que preocupi que hi hagi un percentatge significatiu en contra. El que és evident és que hi ha uns partits d'extrema dreta que tenen més presència que mai i que fan de l'atac al feminisme i a la xenofòbia el seu programa electoral i això té un impacte. Però no hem d'oblidar que estem en el moment històric de més força per al feminisme. Durant molts anys va ser un moviment assenyalat i es titllava les feministes de boges i histèriques, però ara s'ha entès que és transformador per a tothom.

A vegades, però, dins del mateix feminisme hi ha discrepàncies. Un exemple és la cançó candidata a Eurovisión Zorra de Nebulossa que ha generat reaccions diverses.

El moviment feminista sempre ha estat divers, per això parlem de feminismes en plural, i això no és nou. Els primers feminismes ja neixen amb dues branques diferenciades: la liberal i la socialista. El debat sempre s'ha enfocat des de punts de vista diferents, sigui perquè no es comparteix el mateix diagnòstic o perquè les propostes per solucionar les desigualtats són diferents. Cal entendre que les dones no som com la Barrufeta que només n'hi ha una, som diverses. Aquesta diversitat també s'ha de reflectir en un feminisme que alhora sigui antiracista i transinclusiu perquè totes tinguem els nostres drets garantits. La veritat és que em preocupa poc que hi hagi diferents maneres d’entendre una cançó, com altres debats vius en el feminisme, perquè sempre ha estat un moviment ric i divers.

I què opina sobre la cançó?

Et responc la pregunta de fons. Si em preguntes si la resignificació d’una paraula que ha estat històricament pejorativa per a les dones és empoderadora, jo em quedo amb l’última part. I és que l’empoderament no és individual, mai. Per a mi, cantar una cançó sigui aquesta o una altra, no t’empodera a tu perquè tens tot un context social al darrere. L’empoderament sempre és col·lectiu. En la mesura que hi hagi una presa de consciència col·lectiva i que treballem plegades per transformar la societat, això té un impacte i és empoderador.

Subscriu-te per seguir llegint