Manresa fa oficial la seva candidatura per ser Ciutat Europea de l'Esport el 2024

L’Ajuntament inicia una campanya d’adhesions ciutadanes i d’entitats amb l’objectiu de convertir la proposta en un projecte de ciutat

Els representants d'una vintena d'entitats de la ciutat, durant l'acte de presentació

Els representants d'una vintena d'entitats de la ciutat, durant l'acte de presentació / Mireia Arso

Redacció

L’Ajuntament de Manresa ha presentat avui de manera oficial la candidatura per ser Ciutat Europea de l’Esport 2024, una distinció que permetrà a la ciutat acollir i organitzar un ampli programa d’esdeveniments esportius i teixir aliances amb altres municipis europeus membres de l’Associació de Capitals i Ciutats Europees de l’Esport (Aces Europe), la institució amb seu a Brussel·les que atorga aquests reconeixements.

Ho ha anunciat avui l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i el regidor d’Esports i Salut, Anjo Valentí Moll, en una roda de premsa que ha comptat amb la presència de representants del teixit esportiu de la ciutat, que ja han mostrat el seu suport al projecte. I és que com ha assegurat l’alcalde, “aquest és un camí que hem de fer plegats; és una aposta per l’esport com a eina per l’educació en valors i la cohesió social, i com un mitjà per promoure un estil de vida i uns hàbits saludables”.

Per poder difondre la candidatura, l’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa una web específica que recull la informació bàsica del projecte i que serà la plataforma de referència per a les adhesions de la ciutadania i de les entitats esportives, que a partir d’avui ja s’hi poden inscriure. Tal com ha detallat el regidor d’Esports, es tracta d’obtenir com més suports millor, ja que és un dels aspectes que Aces Europe més valora. En aquesta línia, ha fet una crida a tota la ciutat a sumar-se al projecte: “la candidatura no està només adreçada al món esportiu, sinó també al teixit cultural i social de la ciutat, i a tota la ciutadania en general”.

Així, per animar la ciutadania a fer-se’n partícip, l’Ajuntament posarà en marxa una campanya publicitària per tal d’anar donant a conèixer la marca “Manresa Ciutat Europea de l’Esport 2024”, que ha estat dissenyada per l’estudi manresà Únics.

A més a més, durant la presentació, l’Ajuntament ha fet públiques les primeres adhesions d’esportistes i personalitats destacades de la ciutat que ja han donat el seu suport a la candidatura i que protagonitzen el primer vídeo promocional: Núria Picas (atleta de muntanya), Manel Estiarte (campió olímpic de waterpolo), el Dr. Albert Estiarte (responsable del Cimetir i metge de les seleccions estatals de waterpolo), Pierre Oriola i Guillem Jou (jugadors del Baxi Manresa), Nina Pont (presidenta del Manresa CBF i exinternacional de bàsquet), Asis Boukhress (jugador del Covisa Manresa i de la selecció del Marroc de futbol sala), Àlex Iglesias (jugador del CE Manresa), Francesc Sòria (periodista esportiu i directiu del CE Manresa), Meritxell Soler (atleta maratoniana de l’Avinent Manresa) i Thierno Diallo (gimnasta olímpic de l’Egiba) i Laia Font i Lorena Medina (gi mnastes internacionals de l’Egiba).

Amb la presentació d’avui, la candidatura manresana inicia un camí que tindrà la següent parada els dies 13, 14 i 15 de novembre, quan la ciutat rebrà els comissaris d’Aces Europe, que avaluaran la proposta de Manresa.

Més de 250 espais de pràctica esportiva

Manresa disposa de 252 espais de pràctica esportiva, 100 dels quals es troben en instal·lacions esportives municipals, 93 en centres educatius i 59 pertanyen al sector privat. Els 100 que es troben en instal·lacions esportives municipals sumen un total de 114.225 metres quadrats de superfície útil de pràctica esportiva, essent els camps de futbol els que més en sumen, amb 37.125 metres quadrats, seguits dels espais dedicats a l’atletisme, amb 21.541 metres quadrats entre pista de curses, zones de llançaments, salts, circuits i zona verda. Totes les instal·lacions esportives municipals registren un milió i mig d’usos anuals.

Pel que fa a les entitats esportives, actualment n’hi ha 65, 15 de les quals tenen més de 75 anys d’història, essent l’Antiga Unió Ocellaire la més antiga (1861), seguida del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (1905) i del Centre d’Esports Manresa (1906).