A Astúries

Un matrimoni d’Oviedo mor amb 45 minuts de diferència després de 52 anys casats

La mort els va arribar per separat: a ella, a la residència i a ell, a l'hospital

Cándida Cuervo i Pepe García, el dia del seu casament

Cándida Cuervo i Pepe García, el dia del seu casament / Arxiu

Lucas Blanco

Ni la mort els va separar, com es van prometre aquell dia. Cándida Cuervo González i José Antonio García Llana, ‘Pepe’, van tancar aquest dilluns el cercle d’un viatge de més de mig segle. A l’església de San Esteban de Sograndio, a Astúries, es van casar, el 1970, i allà mateix va ser el funeral de tots dos, després de morir, amb només 45 minuts de diferència, a les 13.30 i a les 14.15 hores de diumenge passat.

Tots dos s’havien traslladat a una residència d’Oviedo. No tenien fills i la mort els va arribar per separat, a ella, de 89 anys, a la mateixa residència i a ell, de 86, a l’Hospital Universitari Central d’Astúries (HUCA), on estava ingressat des de divendres passat.

La de Pepe i la Cándida és una història d’amor tan discreta com llarga en el temps. Ell era natural de Villapérez i ella tenia els seus orígens a Sograndio, on els cossos de tots dos van ser enterrats aquest dilluns. El Pepe va treballar tota la vida com a mecànic i la seva dona, com era habitual en molts matrimonis de l’època, va assumir les feines de casa.

Mai van arribar a tenir descendència, però la seva humanitat i bon caràcter van fer que per a molts fossin gairebé com uns pares. «Sempre van ser molt estimats pels seus veïns, els tenien en molt alta estima», indica la María Jesús, una dels nebots de la parella. Eren ells la seva família més pròxima, s’ocupaven que tot estigués bé, tot i que els agradava fer una vida independent.

El Pepe sempre va treballar entregat als cotxes. Després de jubilar-se, era molt habitual veure’l al volant amb la seva inseparable Cándida al costat. Van viatjar una mica amb l’Imserso, però sempre es van sentir còmodes al seu Oviedo natal, acudint a donar suport als seus veïns quan aquests ho necessitaven. «Era molt habitual veure’ls en funerals i donant condols, sempre volien estar amb la gent que perdia algun familiar», relaten els seus pròxims.

Dilluns van ser ells els protagonistes d’un comiat que, tot i que esperada a causa de les xacres de tots dos, va sorprendre per un desenllaç pràcticament simultani.

Després d’una vida junts, els seus últims dies van transcórrer a la residència de Montecerrao. El Pepe portava allà ja un temps, ja que el seu deteriorament cognitiu el va obligar a necessitar atenció especialitzada i la Cándida hi va ingressar el 2 de gener passat, ja bastant delicada.

L’estat d’ella es va agreujar divendres passat. El Pepe estava aparentment estable, però el seu deteriorament es va accelerar a l’inici del cap de setmana, i fins i tot va haver de ser traslladat a les Urgències de l’HUCA. La Cándida moria a la residència de matinada i el que va ser el seu inseparable marit ho feia al centre sanitari 45 minuts més tard. «Quan vam trucar per comunicar la mort el primer que ens van preguntar era si havia sigut un accident, però en realitat va ser una curiosa i fins i tot romàntica casualitat», explica la neboda.

La notícia va afligir i va sorprendre a parts iguals a molts, especialment a Teatinos, on fins i tot no fa tant la parella era constantment vista de la mà sortint a prendre cafè o assistint a algun funeral. La Cándida i el Pepe, el Pepe i la Cándida ja no hi són, però deixen com a llegat una lliçó d’amor i un exemple de fidelitat que es van emportar gairebé alhora a la tomba.