La crisi energètica dispararà el consum de l'hidrogen verd
00%
Carregant

La crisi energètica dispararà el consum de l'hidrogen verd

keyboard_arrow_down
La crisi energètica dispararà el consum de l'hidrogen verd

A mitjans de segle, aquesta energia sostenible alimentarà el 95% dels camions pesants i el 22% dels vehicles comercials lleugers

Per: L. Martín

La guerra a Ucraïna accentua problemàtiques com la inflació, la crisi energètica o l'escassetat de subministraments. Però, alhora, s'espera que pugui tenir un efecte col·lateral positiu, que consisteix en una acceleració del consum i la producció d'hidrogen verd. De fet, Europa ha posat en marxa un pla anomenat Hydrogen Accelerator, en el marc del programa REPowerEU, per substituir com més aviat millor el gas natural importat de Rússia per hidrogen sostenible. El continent europeu ha augmentat arran del conflicte a Ucraïna el seu objectiu de demanda de 10 tones mètriques per any a 20 fins al 2030. “Existeix dependència dels combustibles fòssils que s’extreuen de l’exterior del territori europeu, i l’electròlisi per generar energia renovable és una oportunitat per disminuir aquesta estratègia”, segons Marc Torrell, investigador sènior al grup de piles de combustible de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (Irec).

L'hidrogen verd suposa una energia clau per a la transició cap a la sostenibilitat per la seva eliminació total de les emissions contaminants i un gran nombre d'empreses i institucions hi estan invertint. De fet, s’espera que passi a ser competitiva en comparar-la amb l’hidrogen gris en dos anys, segons un estudi de Rethink Research.

És un tipus d'hidrogen que s'obté amb aigua i energies renovables -en comptes d'hidrocarburs- mitjançant un procediment anomenat electròlisi, que permet separar l'hidrogen de l'oxigen, segons explica Carlos Solé, soci responsable d'Energia i Recursos Naturals de KPMG a Espanya.

"La indústria és el sector on és més fàcilment adaptable", assenyala Torrell. Al següent que arribarà seran molts projectes de transport, encara que sobretot en el pesat -camions, trens, autobusos- que se substituiran per vehicles que utilitzen piles de combustible. "L'ús de bateries que es poden trobar en vehicles petits no donen l'autonomia ni els temps de càrrega que demana el transport pesant", destaca també Torrell. Concretament, es calcula que, a mtijans de segle, l'hidrogen alimentarà el 95% dels camions pesants, el 22% dels vehicles comercials lleugers i el 2,4% dels automòbils en circulació. Amb tot, la demanda total d'hidrogen verd passarà a ser llavors de 47 milions de tones per any a les carreteres del món. A l'últim lloc on arribarà serà a les cases particulars. Amb una funció majoritàriament calefactora, no s'espera que la demanda creixi fins al 2030 a causa dels costos i la necessitat d'adaptar la xarxa de distribució a les llars.

Espanya, líder en producció d'hidrogen.

Espanya, líder en producció d'hidrogen

“Espanya té avantatges competitius si es compara el nivell de recursos naturals, per exemple amb els països del nord d'Europa. Té més capacitat d'energia solar i eòlica”, afegeix Solé. I aquest potencial més gran permet tenir una producció a menor cost.

A més, és proper als centres de consum del centre i del nord d'Europa. "Si el transport d´aquest hidrogen es produís per canonades estaria en una posició estratègica", indica David González, soci sènior de McKinsey & Company.

Tot i això, abans de situar-se Espanya com a hub internacional de l'hidrogen renovable haurà de superar diversos reptes importants. Entre els principals hi ha abaratir-ne la producció i tenir una regulació europea, així com definir si es pot utilitzar per al transport la mateixa xarxa del gas natural, segons Solé. També cal avaluar com s'operaran i produiran els electrificadors d'alta escala i s’ha d’augmentar la recerca i el desenvolupament per crear tecnologies alternatives.

L'empenta dels fons europeus

Per a tots aquests aspectes seran claus al país els fons Next Generation EU rebuts per a l'hidrogen verd, que es quantifiquen en 1.555 milions d'euros fins al 2023 emmarcats en el PERTE d'energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge -aprovat el 15 de desembre passat pel Govern-. Els objectius estan descrits en el Full de Ruta de l'Hidrogen Verd, que defineix l'objectiu d'assolir 4 gigawatts de capacitat de producció el 2030, un 10% del total de la Unió Europea. El focus d'aquesta inversió europea es dirigirà a millorar la cadena de valor industrial, crear projectes singulars i pioners, la integració sectorial a gran escala i la integració al mercat europeu. “És important en la mesura en què aquests fons incentivaran la demanda, perquè com més creix més interès hi ha per part de la inversió”, assenyala González. Rebran els fons els centres de recerca, empreses energètiques i companyies involucrades en la generació de les tecnologies que es requereixen, entre d'altres.

Actualment s'estan fent múltiples projectes d'hidrogen a Espanya. Un exemple d'això és Power to Green Hydrogen Mallorca liderat per Enagás i Acciona, un projecte de producció a escala industrial d'hidrogen renovable, amb fins a 7,5 megawatts (MW) d'electròlisi. La seva producció està destinada a combustible d'autobusos i vehicles de lloguer, la generació de calor i energia per a edificis comercials i públics i la injecció a la xarxa de gas de l'illa.