Val la pena digitalitzar-se? Dues empreses expliquen la seva experiència
00%
Carregant

Val la pena digitalitzar-se? Dues empreses expliquen els seus casos d’èxit

keyboard_arrow_down
Val la pena digitalitzar-se? Dues empreses expliquen els seus casos d’èxit

Es parla molt de la necessitat que els negocis portin a terme una transformació digital, però poques vegades del que implica aquest procés. Dues pimes catalanes com Fitoinnova i Japonia expliquen que requereix un esforç inicial, però que els resultats positius avalen la decisió. Els fons Next Generation EU poden ser una ajuda per donar el pas

Per: Victor Fúser

La transformació digital d’una empresa no consisteix únicament a renovar la pàgina web o augmentar la presència en xarxes socials. Més aviat es tracta d’aprofitar les noves tecnologies per canviar la perspectiva del model de negoci o, dit d’una altra manera, per actuar de forma diferent amb el fi d’adaptar-se millor al context, ser més eficaços i oferir un servei més directe.

De fet, alguns estudis consideren que la digitalització d’una pime pot comportar un increment d’entre el 15% i el 25% de la seva productivitat. I la Unió Europea assenyala aquesta dècada com a clau per encarar la transició del teixit empresarial cap a un entorn digital. Això sí, qualsevol moviment en aquest sentit implica una inversió i un canvi de mentalitat de tota l’empresa. No és fàcil ni automàtic, però val la pena, i aquests dos casos d’èxit ho demostren:

Fitoinnova

Óscar Giménez (izquierda) y Luis Fernández consultan su programa de ventas desde las instalaciones de Fitoinnova, en Barberà del Vallès.
Óscar Giménez (esquerra) i Luis Fernández consulten el seu programa de vendes des de les instal·lacions de Fitoinnova, a Barberà del Vallès - Foto: Marta Jordi.

“Hem guanyat eficàcia en les vendes i estalviat temps i despeses”

El sector de la medicina natural i l’alimentació saludable ha crescut de manera vertiginosa les últimes dècades, i els dos anys de pandèmia han representat l’empenta definitiva. Luis Fernández i Oscar Giménez, socis fundadors de la distribuïdora Fitoinnova (que també compta amb la seva pròpia marca, FDB Laboratorios), van saber avançar-se per fer front a l’evolució d’un sector que, durant molt temps, havia estat vinculat a herbolaris i petites botigues de dietètica.

Ha augmentat la conscienciació de la ciutadania, s’han multiplicat les vendes i han aparegut infinitat de botigues en línia. Davant un canvi tan ràpid i potent, no obstant, a vegades es pot perdre el nord i això és precisament el que han volgut evitar des de Fitoinnova. “Moltes noves plataformes es basen només en preus baixos i màrqueting, i nosaltres creiem que és un error. Els nostres valors són prestigi i qualitat, posant molta atenció en la biodisponibilitat. És a dir, que els principis actius tinguin una absorció òptima per part de l’organisme. No serveix de res prendre cúrcuma o el coenzim Q10 si el teu cos no les pot aprofitar”, expliquen els seus fundadors.

Així que, en lloc d’aprofitar els seus recursos per fer ‘soroll’ en l’entorn digital, Luis Fernández i Oscar Giménez van preferir aprofitar els avenços tecnològics per millorar la seva eficàcia interna: “Fa sis anys vam posar en marxa una plataforma digital aplicada a la nostra xarxa de vendes, que va permetre que els nostres agents comercials tinguessin tota la informació d’un client d’una ullada i que automatitzés els processos. Gràcies a això som més eficaços, estalviem temps, evitem errors fruit de la paperassa, agilitzem l’enviament dels productes i, fins i tot, podem traçar les rutes mitjançant geolocalització per a una gestió de flotes més sostenible”.

Recentment han sol·licitat una ajuda dels fons Next Generation EU per anar més enllà: oferir als clients l’accés en línia a la plataforma, perquè puguin consultar el seu històric de compres, l’estoc disponible i fer ells mateixos les seves comandes. “Qualsevol procés de digitalització requereix una forta inversió, així que n’has d’estar convençut. No pots fer-ho només per provar-ho. Ens vam atrevir a fer el pas i n’estem molt satisfets” afirmen Luis Fernández i Oscar Giménez. Fins i tot expliquen que una de les seves comercials més veteranes, que ja s’ha jubilat, lluny de resistir-se al canvi els va comentar als sis mesos de fer servir el nou programa que no sabia com havien pogut “viure sense ell fins ara”.

Japonia

Iñaki Soto posa delante de una de las clases de Japonia, dotada de cámaras y un monitor para que los alumnos se puedan conectar desde sus casas.
Iñaki Soto posa davant d’una de les classes de Japonia, dotada de càmeres i un monitor perquè els alumnes es puguin connectar des de casa seva - Foto: Marta Jordi.

“El model d’ensenyament híbrid ens ha permès tenir alumnes de tot arreu”

“Quan passes per la porta de Japonia és com si entressis al Japó”, assegura el seu fundador, Iñaki Soto. I això que aquesta acadèmia per aprendre japonès es troba en ple barri de Sants de Barcelona. Encara que en realitat és alguna cosa més que una escola, ja que també compten amb una cafeteria on serveixen dorayakis, mochis i te matxa i organitzen viatges d’estudis o turístics al país nipó. “Els nostres alumnes no venen per aprendre l’idioma per motius laborals, sinó simplement per plaer. Perquè els encanta el manga, la cuina o van tornar meravellats d’un viatge a Tòquio”, resumeix Soto.

Però si per endinsar-se en aquest Japó barceloní fa falta travessar les portes del local, és evident que quan va aparèixer la pandèmia a les nostres vides el març del 2020 es va trencar aquest enllaç físic. ¿Com van sobreviure al confinament? “Ens vam digitalitzar ràpidament. Érem una escola totalment analògica, però de la nit al dia vam repartir ordinadors als professors i vam començar a donar classes per Zoom. Gràcies a l’esforç de tot l’equip vam aconseguir retenir el 95% dels nostres alumnes”.

Una decisió que, al final, no només ha resultat útil per sortir del pas sinó que ha suposat un abans i un després per a Japonia. L’estiu del 2020, després de frenar el primer impacte, van decidir invertir una petita quantitat en publicitat per Instagram per als seus intensius estiuencs en línia i la sorpresa que es van emportar és que van rebre alumnes de tot Espanya, d’Ourense a Granada, de Santa Cruz de Tenerife a Ciutadella. “No només vam retenir els nostres alumnes presencials, sinó que en vam guanyar molts més”.

Així que quan es va tornar a certa presencialitat, Iñaki Soto ho va tenir clar: s’havia d’implantar un model híbrid. “Vam fer una forta inversió per renovar els ordinadors, comprar monitors, càmeres i micròfons i cablejar tota l’escola, però ha valgut la pena. Ara tenim classes d’un màxim de 12 persones, per mantenir la qualitat de l’ensenyament, amb alumnes que poden ser tant a l’aula com connectats des de casa seva”, explica. I això, òbviament, ha multiplicat el públic potencial de l’acadèmia. Curiosament, si no hagués arribat la pandèmia, no hauríem encarat aquesta transformació digital de manera tan ràpida i amb tant convenciment per part d’alumnes i professors. “Ara ja no hi ha marxa enrere”, assegura el seu fundador.

El Kit Digital, fins a 12.000 euros perquè les empreses mirin al futur

El Kit Digital té com a objectiu acompanyar pimes, microempreses i autònoms en una transformació digital que els permeti augmentar la seva eficàcia i productivitat. I prova que la resposta ha sigut més que positiva és que s’han registrat 50.000 sol·licituds en la primera convocatòria i que el Govern espanyol ja preveu llançar-ne una altra aquest mes de juny.

Gràcies a aquesta ajuda procedent dels fons europeus Next Generation, les empreses que compleixen amb els requisits reben un bo canviable de fins a 12.000 euros per adquirir solucions digitals d’un catàleg ofert per més de 6.000 agents digitalitzadors. Per exemple, per a la creació i millora de la seva web, la gestió de xarxes socials, la posada en marxa d’un comerç electrònic, l’aplicació de la intel·ligència empresarial, la millora dels processos o l’increment de la ciberseguretat. En tot cas, abans han de realitzar un test d’autodiagnòstic per avaluar la seva maduresa digital.

Per ajudar els seus clients a accedir a aquests fons, BBVA ha arribat a un acord amb Minsait, companyia d’Indra, per facilitar el procés de sol·licitud del bo digital, posant a disposició dels autònoms i les pimes un expert que els ajudarà a portar a terme tot el procés, des de la identificació de l’ajuda a la qual poden optar fins a la tramitació de la sol·licitud, passant per l’elecció de les solucions que millor s’adaptin a les seves necessitats. De la mateixa manera, l’entitat també disposa de programes de finançament per a aquells projectes que requereixin una inversió que superi l’oferta per les ajudes del Kit Digital.