Repensar les ciutats cap a una sostenibilitat intel·ligent
00%
Carregant

Repensar les ciutats cap a una sostenibilitat intel·ligent

keyboard_arrow_down
Repensar les ciutats cap a una sostenibilitat intel·ligent

S'espera que el 68% de la població visqui en ciutats el 2050, segons l'ONU

Per: L. Martín

El 55% de la població global viu en entorns urbans i s'espera que aquesta xifra augmenti fins al 68% el 2050, segons un informe de l'ONU. Sorprèn que, tenint en compte que aquests espais abasten el 2% de la superfície terrestre, consumeixin el 78% de l'energia mundial i produeixin més del 60% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Les iniciatives que encaminen cap a les smart city -o ciutats intel·ligents- s'orienten a donar solució a aquests grans reptes mitjançant les tecnologies i la innovació, i són una oportunitat per replantejar la manera de prestar serveis als ciutadans.

Comptadors intel·ligents de llum, vehicles de combustible renovable, plaques fotovoltaiques. Les metròpolis han hagut de fer canvis de manera àgil per lluitar contra la contaminació, per la qual cosa ja hi ha un gran nombre de solucions intel·ligents que les vesteixen. Un dels projectes més cridaners consisteix en el testeig de càmeres intel·ligents per millorar el flux de trànsit, dut a terme a Hèlsinki: “La ciutat veu si hi ha persones esperant als passos de vianants i permeten que hi hagi més continuïtat en el trànsit, eliminant els segons morts en què s'espera que els llums canviïn de color”, explica Esteve Almirall, professor i director del Centre per a la Innovació a ciutats d'Esade. El govern de l'urbs xinesa de Hangzhou, per altra banda, va anunciar una col·laboració amb les empreses Alibaba i Foxconn per crear City Brain i deixar el control de la ciutat en mans de la Intel·ligència Artificial. El desplegament tecnològic controla el trànsit, soluciona congestions de vehicles i aconsegueix detectar accidents que es reporten ràpidament.

“S'han de fer unes ciutats més intel·ligents utilitzant les tecnologies en la seva justa mesura i buscant les millors respostes sense caure en corporativització, la tecnocràcia i la condició panòptica, que fa sentir que sempre s'està sota vigilància”, destaca Miguel Mayorga, arquitecte urbanista, professor d'urbanisme de la UPC i col·laborador de la UOC. L'expert destaca que s'hauria de revisar el concepte actual de ciutat intel·ligent, perquè mentre a l'origen tenia molt a veure amb la sostenibilitat, ha passat a corporativitzar-se per part de les companyies digitals. "Cal tornar a l'origen del concepte amb les possibilitats que ofereixen les tecnologies per col·laborar en el procés de millora de la vida urbana", afirma Mayorga. Això implica que no per tenir més dispositius i dades en una ciutat és més smart. “Depèn de com es facin servir”, apunta Ana Alcantud, directora de consultoria Anteverti.

La part tecnològica ja està disponible per fer un tomb al funcionament de les ciutats, transformant alguns sectors, però cal organitzar els recursos necessaris per a la innovació, millorar la capacitació dels responsables públics i involucrar els ciutadans en la presa de decisions. “No hi ha ciutats intel·ligents sense ciutadans intel·ligents que formin part del procés participatiu i de la visió de futur de la ciutat, compartint la seva consciència ambiental per formar part de la solució”, assevera Alcantud. El Regne Unit ha ampliat el seu focus cap a les smart cities amb una iniciativa per fomentar aquesta participació, la web 'Fix my street', que permet als residents informar la seva autoritat local sobre els problemes que requereixen la seva atenció, com ara sots o fanals trencats. Mayorga veu aquests canvis amb optimisme i creu que és important que les administracions de les ciutats estiguin a l'alçada de les circumstàncies per regular els processos que s'estan donant, per exemple, en les economies de les plataformes digitals, com Airbnb o Glovo.

Encara que l'avenç més gran en aquests territoris es dona en la mobilitat, que “canviarà radicalment”, determina Almirall. Segons l'expert, caldran molts menys vehicles al carrer alhora que apareixerà una mobilitat compartida amb taxis autoconduïts i més barats. Es potenciarà la micromobilitat, es construiran noves infraestructures i s'hi afegiran punts de càrrega de vehicles elèctrics. Encara que els avantatges que poden portar les ciutats intel·ligents queden moltes vegades relegades pel temor que la privadesa de les dades es perdi entre innovacions i per la falta d'adaptació a allò digital per part d'algunes capes de la població.

L'impuls dels fons europeus

Espanya és pionera a innovar per crear smart cities. De fet, celebra l'esdeveniment mundial més gran en aquest àmbit, l'Smart City Expo World Congress, que certifica des de fa més de deu anys el viratge cap a les nacions intel·ligents. “Si arriba finançament d'Europa hem de ser conscients de l'oportunitat que representa i entendre que el sinònim de smart city no hauria de ser ciutat tecnològica sinó molt més vivible, saludable, justa, democràtica, amb més qualitat de vida i més sostenible. La tecnologia és un mitjà i no una fi”, afegeix Mayorga. Els fons Next Generation engloben tres àmbits protagonistes a les smart nations, a grans trets, que són la transició ecològica, la digitalització i la mobilitat urbana. Dels 70.000 milions d'euros d'aquests fons europeus assignats a Espanya mitjançant transferències no reemborsables, els governs locals ja en tenen més de 17.000, segons va destacar el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero, al Consell Territorial de la Federació reunit recentment al Senat. “Aquesta quantitat –va constatar– representa el 34% dels fons”.

D’entre totes les ciutats espanyoles, Barcelona, Madrid, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria-Gasteiz i Saragossa són les més avançades en formar part del projecte europeu 'Cent ciutats intel·ligents i climàticament neutrals d'aquí al 2030'.