La manresana Roser Tachó Piñot només tenia 15 mesos quan va ser ingressada a la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona amb símptomes de meningitis. Aquest diari se'n va fer ressó i la notícia va saltar a portada el 4 de març del 1997. Anys després, se li va diagnosticar una immunodeficiència primària amb defectes en la producció d'anticossos, que ella creu que pot tenir relació amb la gravetat de la seva infecció. Aquest conjunt de circumstàncies l'han portat a que, a hores d'ara, estigui fent un doctorat especialitzat amb el sistema immunitari a la Universitat de Manchester després de graduar-se en biomedicina a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tachó recorda el moment en què en va parlar amb els seus pares. «Mai havia sabut tota la història sencera al detall» de la malaltia, però quan en vam parlar amb els pares i vam reviure tota la situació vam acabar tots plorant».

Tot va començar el febrer del 1997. Els seus pares creuen que va agafar la meningitis a Andorra, on van anar pel pont de la Llum. Corria el rumor que molta gent de Madrid, on la meningitis era més present, anava a Andorra a comprar vacunes per la meningitis. Al cap de pocs dies va començar a trobar-se malament i a tenir febre, i, de cop, la febre va ser molt alta i va començar a tenir vòmits. Quan li van canviar la roba els pares van veure que tenia els músculs rígids i li havien aparegut unes petites taques vermelles a la pell.

Els seus pares la van dur a la Clínica Sant Josep de Manresa i allà, quan l'estaven visitant, de seguida van veure reflectida en les cares dels sanitaris «que alguna cosa no anava bé».

Després de fer-li diverses proves van confirmar que les taques a la pell eren petèquies, un símptoma de sèpsia (la infecció havia passat a la sang) i van començar a sospitar que era meningitis.

Mentrestant, «ens han explicat que a la sala d'espera de la Clínica va córrer la veu, i tothom va tenir por a haver-se contagiat, per la qual cosa la gent demanava també medicaments per combatre la meningitis», explica Tachó.

Era l'1 de març del 1997, quan la manresana, amb només 15 mesos, era traslladada d'urgència a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona i ingressada a la UCI. L'endemà, els pares van poder visitar-la uns minuts, «els van fer posar una protecció especial, ja que estava a una UCI aïllada, plena de cables, màquines i agulles». Els metges necessitaven saber quin era l'agent causant i començar el tractament que corresponia. Mentrestant, «portava vies als dos braços i fins i tot al front. A més, tenia les mans lligades perquè no em toqués les agulles, tot i que estava mig inconscient».

Un cop diagnosticat el bacteri que li va causar la meningitis , el Haemophilus influenzae, van iniciar el tractament amb un antibiòtic específic. Després de 72 hores ingressada a la UCI, l'evolució va ser positiva i va estar ingressada a planta deu dies més. Ja a casa, va continuar amb un seguiment mèdic per a monitorar seqüeles físiques i neurològiques. Tot i que va perdre el cabell i va deixar de caminar, «la meva mare de seguida va veure que em recuperaria perquè vaig tornar a riure i a adoptar les mateixes rutines que tenia a casa».

Tot i que aquestes seqüeles van desaparèixer, tant la seva germana com ella van seguir tenint infeccions amb molta freqüència. La seva germana va tenir fins a 8 o 9 pulmonies, una cada hivern. Finalment, a la Vall d'Hebron, quan ella tenia 9 anys i la seva germana 16, els hi van diagnosticar una immunodeficiència primària amb defectes en la producció d'anticossos. El tractament consisteix a injectar-se, cada quinze dies, anticossos extrets de donacions de sang i plasma.

Avui sap que un diagnòstic ràpid és important per evitar complicacions derivades de la malaltia i perquè això sigui possible, és essencial la investigació. Per això, el seu somni, que està complint, és arribar a ser investigadora per ajudar a trobar causes i cures de les malalties.

Roser Tachó ha tingut clar des de ben petita que volia dedicar-se a investigar el cos humà per entendre millor el sistema immunitari i poder combatre les infeccions.

La seva mare li ha comentat que «viure la meningitis em va afectar». De petita, «durant molt temps, vaig tenir por a les escales grans i a la gent amb bates com les de l'hospital. No em podien ni portar a la perruqueria». Viure totes aquestes circumstàncies ha fet que Tachó vulgui «aportar el meu gra de sorra i que menys famílies hagin de viure el que vam passar nosaltres».

Tachó s'ha llicenciat en ciències biomèdiques per la UAB i ha viscut a Austràlia on va acabar la carrera de biomedicina. També ha fet pràctiques al laboratori d'immunologia de Vall d'Hebrón i ha cursat un màster en inmunologia a la UB. Des del Setembre del 2020, està fent un doctorat a la Universitat de Manchester on estudia el sistema immunitari.

La seva vocació per a ajudar ha fet que, la seva mare i ella, parlessin del seu cas en un vídeo per a Acadip (Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris) per a recaptar fons per a les immunodeficiències primàries.

Si això no fós suficient, la manresana també ha participat en la investigació sobre la immunitat que genera anticossos en pacients de la covid-19 al laboratori de Biologia de Cèl·lules B al centre de recerca de l'Hospital del Mar.

Un extens currículum per aconseguir complir el seu somni d'infantesa.