La plaça Catalunya ocupa un espai central dins la barriada Saldes-Plaça Catalunya, nom que relaciona dos espais d’èpoques diferents. En aquesta zona, fins als anys vint només hi havia un grapat de cases de pagès que treballaven els camps de regadiu amb l’aigua de la séquia. Destacaven les cases de can Jordana, can Xerraire, can Banyot, ca n’Aloy i cal Saldes, que ha donat nom al barri i feia referència als propietaris de la masia que venien del poble de Saldes, a l’alt Berguedà.

La segona part del nom del barri fa referència a la plaça de Catalunya. Aquest espai es va formar a les primeres dècades del segle XX quan es va urbanitzar el sector de l’avinguda de Tudela, carrer de Navarra i part alta del Saclosa. Però durant anys i panys va ser un descampat que s’aprofitava per instal·lar-hi els circs que venien a la ciutat o fins i tot teatres ambulants. És el cas del Teatro Portátil Hermanos Largo de Madrid, que, a finals dels cinquanta i durant anys, estava a la plaça tres o quatre mesos. Feien una funció cada dia amb una obra diferent. Descansaven el dilluns, i el diumenge al matí feien una obra per a nens.

El 1962 es va disparar el castell de focs de la festa major perquè s’havia urbanitzat la plaza de la División Azul, actualment Onze de Setembre (vegeu Regió7 del 18 de juliol).

Durant anys l’espai de la plaça i sobretot el Casalot (veure desglossat) no van ser res més que un cau de brutícia i un lloc per a l’esbarjo de la canalla del barri fins que el 1976, gràcies a la pressió veïnal, es va enderrocar.

Tanmateix, la planta de formigó que l’aguantava es va mantenir fins a finals del 1979, quan es va començar a construir la llar d’infants L’Espurna, de l’arquitecte Cèsar Martinell. L’any anterior l’Ajuntament havia fet donació d’un terreny de 700 metres quadrats a l’estat per a la construcció d’una Guarderia Infantil Laboral, que va passar a mans de la Generalitat.

Finalment, el 17 de novembre del 1982 s’obria la segona llar d’infants de Manresa per part de la Direcció General de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. El 1989 va passar al Departament d’Ensenyament.

Un gran aparcament

Anys abans, concretament el 1969, es va aplanar i anivellar la plaça, que estava encerclada –des de feia anys– de carrers asfaltats i urbanitzats. Això va permetre que fos utilitzada com a aparcament dels camions de mercaderies que tenien la central de transport a prop (casa Teixidó) i, sobretot, dels cotxes dels espectadors del Centre d’Esports Manresa que anaven al Pujolet a veure els partits de futbol les tardes del diumenge.

L’ocupació d’un espai públic com era una plaça per a ús privat va provocar la queixa del veïnat, que va aconseguir el 1979 una urbanització provisional amb la plantació de tres palmeres procedents del xalet del Soler del Blanqueig (vegeu article de la plaça Bonavista), que es van treure per construir un nou edifici en aquell solar, i un parc infantil. Aquest equipament va ser una iniciativa dels mateixos veïns, que el van dissenyar i encarregar expressament al senyor Tuset i que trencava la monotonia de tots els parcs de la ciutat amb els clàssics tobogans, pont, gronxadors, torre i paral·leles.

Finalment, el 10 de desembre del 1981 es van iniciar-les obres d’ordenació de la plaça durant el primer govern de l’alcalde Joan Cornet. Els treballs es van encarregar a l’empresa Subirana Casas SA, que, sobre una superfície de 2.000 metres quadrats, va urbanitzar dos espais. D’una banda, un espai gran, geomètric, lliure i per a qualsevol tipus d’activitat configurat amb un paviment amb les quatre barres, una font i un petit llac, i arbres que delimiten i separen dels carrers del voltant. L’altra part es va concebre per fomentar les relacions socials amb un entarimat amb pèrgola, bancs i un parc infantil.

I com deia la revista L’Esquellot del barri, «Queda lluny la imatge del Casalot pobre i abandonat (...) d’aquell solar atapeït de cotxes i camions i d’aquella pols que ens perseguia arreu (..) i el record d’aquelles palmeres que mai no van acabar de convèncer-nos i aquell esbós de parc infantil que va durar massa».

Al final del 2004 es va arreglar el parc infantil amb la modernització d’aparells de fusta i, al cap d’uns anys, es va arreglar l’entarimat on hi havia la pèrgola.

Parc Vila Closes

El 2008 van començar les obres del parc de la Plaça Catalunya–Parc Vila Closes–, que anava des de la plaça fins a l’actual carrer de Miquel Martí Pol. El resultat final de la urbanització d’aquest solar va comportar una forta polèmica que encara persisteix avui en dia.