La capital del Bages és la segona ciutat catalana de més de 50.000 habitants menys densament poblada. Manresa té 1.866 habitants per quilòmetres quadrat, una xifra només superada a la baixa per Lleida, amb 654.
A l’altre extrem de la graella hi ha l’Hospitalet, amb 21.365 habitants per quilòmetre quadrat.
De fet, Manresa ocupa la segona posició, però la primera la té Lleida que és la ciutat gran catalana amb el terme municipal més extens, amb 212 quilòmetres quadrats.
Les ciutats de més de 50.000 habitants amb menys terme municipal són Cornellà i Santa Coloma, amb només set quilòmetres quadrats de terme.
Amb un terme una mica superior hi ha l’Hospitalet de Llobregat, on els seus 264.923 habitants conviuen en 12,4 quilòmetres quadrats.
Entre les ciutats més atapeïdes del país hi ha les esmentades Santa Coloma, 17.030 habitants per quilòmetre quadrats; Barcelona, 16.149; Cornellà, 12.674 i Badalona, 10.408.
A banda de Lleida, per la banda baixa, i aquestes ciutats metropolitanes densament poblades per la banda alta, la resta de ciutats grans de la geografia catalana presenten densitats notablement inferiors.
La situació de Manresa amb 1.865 habitants per quilòmetre quadrat es similar a la de Cerdanyola, 1.878; Sant Cugat, 1.886; Vilanova i la Geltrú, 1.973 o Reus, 1976.
En el rang dels dos mil habitants per quilòmetre quadrat se situen El Prat, 2.056; Tarragona, 2.324; Rubí, 2.398, i Girona, 2.603.
Amb tres mil habitants hi ha Terrassa, 3.143; Viladecans, 3.265, i Sant Boi, 3.894; amb quatre mil, Granollers, 4.120; Mollet, 4.764, i amb cinc mil habitants per quilòmetre quadrat, Castelldefels, 5.206; Sabadell, 5.653, i Mataró, 5.693.
Dintre de les ciutats grans catalanes, després dels cinc mil habitants per quilòmetre quadrat passen a més de deu mil sense que hi hagi poblacions amb valors intermedis.
Altres comparacions possibles a la vista d’aquestes dades és que a l’Hospitalet de Llobregat hi ha una densitat de població onze vegades superior a la de Manresa i que si aquest càlcul es fa amb Barcelona el resultat és que a la capital viuen 8,6 vegades més anxovats que a la capital del Bages.
A Manresa, els barris perifèrics són els menys habitats i els cèntrics són els que concentren més població. La zona cèntrica, amb set barris, concentra el 63% de la població de la ciutat; la zona històrica, amb tres barris, té un pes del 20,7% i la zona perifèrica, amb vuit barris, concentra el 16,4% de població.
Mentre que, en global, Manresa té una baixa densitat de població en relació a les altres ciutats mitjanes i grans catalanes, la xifra de prop de dos mil habitants per quilòmetres quadrat és superior a la de municipis de l’entorn.
Cal tenir present que en municipis pròxims a Manresa com Sant Fruitós o Artés la densitat de població per quilòmetre quadrat és de 396 i de 318, respectivament. La mitjana del Bages és de 164.
Navarcles té una densitat de població de 1.086 habitants per quilòmetre quadrat; Talamanca, amb 29,4 km2 de terme i 206 habitants, té una densitat de 7 habitants per quilòmetre quadrat, i a Calders, amb 33,1 km2 i 970 habitants és de 29 habitants per quilòmetre quadrat.
La situació del confinament
Aquesta situació va fer que mentre que es pot dir que Manresa va tenir una posició privilegiada en relació a les ciutats grans del país quan per la pandèmia es va restringir la mobilitat i els horaris per realitzar-la a l’hora de fer esport i sortir a passejar, poblacions de l’entorn es trobaven encara en molts millors condicions.
Un cas paradigmàtic es va produir durant el confinament quan Navarcles va presentar una queixa formal a la delegació del Govern de la Generalitat, a la delegació del Govern d’Espanya i al Consell d’Alcaldes en considerar que es trobava en una situació de greuge, per les petites dimensions del seu terme i davant el nou escenari que s’aplicava a l’hora de restringir la mobilitat.
Va reclamar flexibilitat per tractar-se d’un municipi amb un terme molt petit, però amb una xifra de població proporcionalment alta, el que suposa un entrebanc a l’hora d’ajustar-se a poder fer activitat física sense sortir dels límits del terme. Un desajustament que, en aquest cas, es veu a més a més accentuat perquè just a tocar Talamanca i Calders.
El Guix i la plaça Catalunya són als extrems
A Manresa, els barris amb menys densitat de població són Cots- Guix-Pujada Roja (904 habitants per quilòmetre quadrat); Ferreres, Suanya,Comtals, Santa Caterina i l’Oller (1.312); Cal Gravat (1.512) i Viladordis (2.103). En l’altre extrem hi ha els barris amb més densitat de població de la ciutat, que són Plaça Catalunya (26.894 habitants per quilòmetre quadrat), Poble Nou (21.619) i Sagrada Família (20.229).
