Han passat 25 anys de l’assassinat de la Flors i els seus dos companys de Metges del Món a Ruanda, de les mobilitzacions que vam fer a Manresa per denunciar els crims massius contra els refugiats ruandesos al Congo i a Ruanda, i exigir l’aclariment dels fets.

25 anys després, el règim genocida de Ruanda segueix reprimint i assassinant. Tanmateix, s’han dut a terme accions importants per denunciar-ho. Una de les més importants ha estat la querella presentada davant de l’Audiència Nacional espanyola que va arribar a bon port el 2008 amb la interlocutòria de processament del jutge Fernando Andreu que identificava clarament els 40 principals responsables directes de les matances.

Ara bé, dels 40 no se n’ha detingut cap o se’ls ha detingut breument, com el general Karenzi Karake, detingut a Londres el 2015 i alliberat al cap de pocs dies amb la col·laboració inestimable de la seva advocada, Cherie Booth, esposa de Tony Blair, assessor personal del president de Ruanda Paul Kagame.

A Ruanda, molts opositors al règim han estat empresonats o assassinats aquests darrers anys. La persona més coneguda ha estat Victoire Ingabire Umuhoza, la dona ruandesa exiliada a Holanda amb la seva família que va decidir tornar a Ruanda per presentar-se a les eleccions del 2010 i va ser empresonada durant vuit anys. Va ser alliberada el 2018, però se li ha prohibit sortir del país. Malgrat totes les traves, ha fundat un partit polític i exerceix una oposició molt compromesa, fins al punt que una bona part dels seus col·laboradors han estat assassinats.

El 2007 ens va visitar a Manresa Paul Rusesabagina, l’heroi de la pel·lícula Hotel Ruanda, per presentar la traducció castellana del seu llibre, Un hombre corriente. En Paul, des dels Estats Units, on residia, ha estat un crític molt potent del règim ruandès. L’agost del 2020 va ser segrestat quan es dirigia a Burundi i portat a Ruanda. Se’l va jutjar i condemnar a una pena de 25 anys de presó el 20 de setembre de l’any passat, tot i la gran quantitat d’iniciatives internacionals que n’han demanat el seu alliberament. El seu estat de salut és molt precari. Les matances perpetrades pel règim ruandès al Congo veí han continuat, ells en són els grans espoliadors. Qui ho ha volgut denunciar, com el Dr. Denis Mukwege, Premi Nobel de la Pau 2018 per la seva cirurgia reparadora de les dones violades pels militars ruandesos, ha rebut amenaces. O bé ha estat assassinat, com l’ambaixador italià Luca Attanasio el febrer de l’any passat, quan recollia informació sobre les matances a l’est del Congo.

Si gosen assassinar un ambaixador d’un país europeu, amenaçar un Premi Nobel de la Pau, segrestar una personalitat tan reconeguda internacionalment com Paul Rusesabagina, seguir sense treva amb la brutal repressió contra el poble ruandès, continuar amb les matances massives contra la població congolesa... i els informes de l’ONU són paper mullat, és perquè el règim compta amb un padrí molt poderós: Estats Units.