Avui fa 25 anys militars ruandesos van disparar contra la cooperant manresana de Metges del Món Flors Sirera Fortuny ocasionant-li la mort als 33 anys de vida. La causa de l’atac va ser que havia estat testimoni de massacres comeses pel Front Patriòtic Ruandès, segons la defensa de la infermera que empeny sense defallir un procediment judicial que ha esdevingut una autèntica odissea i que ara té en el punt de mira informes que l’Organització de Nacions Unides ha mantingut en secret durant tot aquest temps.
L’advocat de la causa, Jordi Palou-Loverdos, ha explicat a Regió7 que hi ha dos informes confidencials i 37 annexes dipositats al Palais Wilson de Ginebra, seu de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, «amb informació clau» sobre l’assassinat. La seva existència va ser revelada per un membre de la missió de l’ONU que va estar treballant al lloc de l’atac, a Ruhengeri. I s’ha sol·licitat la seva inclusió com a prova en el procés. Un nou pas del llarguíssim i laberíntic procediment judicial que recentment ha esquivat un nou intent de posar-lo en via morta.
Després que la reforma de la llei de justícia universal realitzada pel PP deixés fora del procés judicial part dels 40 encausats que vinculaven el Front Patriòtic Ruandès amb aquesta i moltes altres morts, segons ha explicat Jordi Palou-Loverdos, el jutge d’instrucció havia decidit recentment tancar-la definitivament i deixar vigent només l’ordre d’extradició del principal implicat, l’exgeneral Kayumba Nyamwasa.
Un recurs d'apel·lació
La defensa de la Flors Sirera va reaccionar interposant un recurs d’apel·lació davant la Sala Penal de l’Audiència Nacional, «que ens ha donat la raó i ha ordenat reobrir la instrucció de la causa». Segons Jordi Palou-Loverdos, això ha de permetre incorporar les importants proves documentals «pendents de pràctica malgrat estar directament relacionades» amb la mort de Flors Sirera.
«També tenim pendents altres documents a Nacions Unides de Nova York i testimonis protegits a l’Àfrica amb els quals estem treballant perquè puguin declarar i així puguin ser processats i portats a judici, com a mínim, 23 dels 40 militar ruandesos sobre els quals l’any 2008 es va dictar ordre d’arrest internacional».
El judici es basaria en l’acusació de terrorisme. Com que la reforma de la llei de justícia universal no permet investigar ni jutjar crims contra la humanitat, de genocidi i guerra la investigació queda limitada a delictes de terrorisme en els quals hi ha víctimes internacionals. És el segon cop que s’evita que el procediment judicial descarrili. Va costar anys que la reforma de la llei de justícia universal aprovada el 2014 no es carregués tot el procediment.
Després que la investigació i la instrucció quedés circumscrita als delictes de terrorisme, el jutge instructor va decidir tancar-la per consideracions de tipus processal, el que hauria significat, 25 anys després, el final del camí si no hagués prosperat el recurs de cassació interposat davant la Sala Penal de l’Audiència Nacional, que ha ordenat que la investigació continuï i ha donar una altra oportunitat a què la veritat emergeixi.
Superant tots els obstacles haguts i per haver
Amb la instrucció novament en marxa, la defensa de Flors Sirera espera que el jutge instructor permeti la pràctica de les proves pendents, portar els testimonis protegits des d’Àfrica i aprofundir i complementar les dades que permetin no només extraditar el general Kayumba Nyamwasa sinó la resta de responsables que van participar en l’assassinat de nou víctimes espanyoles i milers de ruandeses. Una línia de present cap a futur després que s’hagin produït tots els intents haguts i per haver per enterrar el procediment. No només un canvi legislatiu d’abast internacional sinó l’incompliment d’ordres d’arrest internacional als Estats Units i al Regne Unit, el govern de Sud-àfrica incomplint el tractat d’extradició signat i les pressions derivades de l’atent seguiment que realitza del cas la diplomàcia i el govern dels EUA, i que van ser conegudes gràcies a la filtració el 2011 de cables secrets realitzada per Wikileaks.
La colpidora reconstrucció dels fets pas a pas
El 16 de gener del 1997, els cooperants de Metges del Món es van desplaçar al dispensari situat a la localitat de Kabere per distribuir medicaments. Van arribar hores després que es produís una massacre que va costar la vida a més de 50 persones. Mentre atenien els ferits, una persona els va dir que en un lloc hi havia persones moribundes i cadàvers.
Hi van anar i van veure els cadàvers i una fossa comuna amb centenars de cossos d’una altra massacre del 14 de gener.
Dos dies després, el 18 de gener, es van produir tres atacs successius contra les organitzacions humanitàries internacionals de Ruhengeri: Save the Children (Regne Unit), Metges del Món (Espanya) i Metges Sense Fronteres (Holanda). Les residències d’aquestes organitzacions estaven separades entre si per uns quants centenars de metres i a prop d’elles hi havia les dependències de la Gendarmeria Nacional, en la qual treballaven més de 250 policies i efectius militars del Front Patriòtic Ruandès, l’Escola militar, amb més de 120 efectius, diversos destacaments militars, el camp militar de Muhoza i també l’oficina d’Operació sobre el terreny a Ruanda de l’Alt Comissionat per als Drets Humans.
Ningú els defensa
L’atac als cooperants va durar dues hores sense cap reacció per part dels efectius. Els primers trets van sonar cap a les 7 de la tarda, minuts després del toc de queda.
Cap a les 20 hores, un grup d’entre 8 i 12 homes armats, la majoria amb uniformes militars, es presenta a la residència de Metges del Món, que estava tancada i custodiada per un vigilant anomenat Jean de Dieu Batuye. Quatre homes, amb uniformes de camuflatge, pertanyents al FPR i que duien tres armes llargues i una de curta, van informar el vigilant que acudien a fi de garantir la seguretat dels cooperants espanyols.
El vigilant els deixa passar i la resta de militars queda fora. Quatre homes entren a la casa on parlen amb Flors Sirera, Manuel Madrazo, Luis Valtueña i el nord-americà Nitin Madhav. Mentre es feia l’entrevista, un d’ells va robar roba i diners. El que aparentava ser el cap els va demanar els passaports, que va examinar. Els militars surten de la casa.
Instants després d’acomiadar-se senten trets a l’exterior. Manuel Madrazo i Nitin Madhav es llancen a terra, mentre que Flors Sirera i Luis Valtueña opten per fugir en direcció contrària, a la part posterior de la casa.
Tot seguit, el cap militar que acabava de sortir de la casa torna a entrar-hi i, sense dir res, dispara contra Manuel Madrazo i Nitin Madhav, mentre que un altre militar s’endinsa en l’habitatge i dispara contra Flors Sirera. Trets des de l’exterior maten Valtueña.
