Una mentalitat curta de mires, centrada en els aspectes quantitatius i en allò que sembla palpable, es pot preguntar si valia la pena anar a Ruanda i al Congo per acompanyar i assistir a infants, adults i ancians que patien la tragèdia d’una guerra més. Altres es preguntaran –àdhuc cínicament– «de què ha servit?» i si ha valgut la pena la teva vida, com la dels companys Manuel i Luis a qui també van llevar la vida aquell vespre de fa 25 anys a Ruhengeri, en la vostra missió humanitària i sanitària amb Metges del Món.

Hi ha qui es pregunta pel que fa a l’acció de justícia que, juntament amb la teva mare, pare i germans i l’Ajuntament de Manresa vam endegar ara fa 21 anys... de què ha servit? Una mirada estreta dirà que ni una cosa ni l’altra no han servit de res, que la violència i la dictadura continuen a l’Àfrica Central expulsant milers de persones cap a Europa i que no s’ha aconseguit fer justícia.

La vostra opció –com la de les 11 víctimes catalanes i de la resta de l’estat i de milers de ruandesos i congolesos– va transformar a molts nivells. Vau salvar vides; vau guarir cossos, ments, cors i esperits; vau donar escalf a persones desesperades que patien l’absurd d’una violència –directa, física, mental, cultural i estructural– extrema; vau oferir pau –interna i externa– als qui ploraven més enllà de l’horitzó, germans en l’existència. Éreu on crèieu que havíeu de ser!

L’acció de justícia universal que vam endegar conjuntament amb totes les famílies de les víctimes espanyoles a Ruanda i Congo, desenes de víctimes ruandeses –hutus i tutsis–, personalitats, organitzacions catalanes, espanyoles, ruandeses a l’exili, ha facilitat que la vida segueixi circulant i expandint-se: la investigació ha permès mostrar veritats ocultades, inspirats pels principis no‐violents i la centralitat de la veritat com a dinàmica transformadora, en el mateix sentit proposat per Gandhi i Luther King; ha permès el reconeixement de la vostra existència i la de milions d’éssers humans amb noms i cognoms que alguns àvids de poder, diners i recursos naturals a l’Àfrica però també als Estats Units, Canadà, Gran Bretanya, Països Baixos, Bèlgica i altres pensaven que eliminarien; ha permès l’empatia amb les i els supervivents (oferint reconeixement i dotant‐les de poder, conegut com empowerment); ha permès el treball amb l’experiència dels «penedits», tant tutsis com hutus, i el coratge d’alguns militars d’enfrontar-se amb les pròpies ombres, testificar sobre les veritats ocultades que van dur a la mort –real i simbòlica– a milions d’éssers humans i testificar com a testimonis protegits a l’Audiència Nacional; va portar a processar a la cúpula politico-militar de l’Exèrcit Patriòtic Ruandès –que encara ostenta les regnes del poder a Ruanda– per crims contra la humanitat, crims de genocidi, crims de guerra, terrorisme, emetent 40 ordres d’arrest internacional contra ells (alguns dels quals «col·locats» en llocs claus de l’ONU i la diplomàcia internacional); va permetre activar l’extradició del principal responsable de la mort de la Flors, els seus companys i en Quim Vallamajó, K. Nywamwasa (que Sud-àfrica fa més de 10 anys que té pendent de lliurar al tribunal espanyol) i detenir-ne alguns com J. Kabarebe a Sud-àfrica o K. Karenzi a Gran Bretanya, encara que les trampes de l’advocada Cherie Blair -esposa de l’exmandatari britànic- i de Paul Kagame -autoimposat president de Ruanda- permetessin el seu retorn a Ruanda; ha permès posar al descobert amb proves que darrere d’aquesta cúpula político-militar estaven –i estan– «respectables» governants occidentals i executius de multinacionals mineres i armamentístiques dels països abans citats, com a autèntics responsables no només del pillatge d’or, diamants o el coltan que porten els nostres mòbils i ordinadors, sinó autèntics responsables de la tragèdia que va viure –i encara pateix– l’Africa Central i, en bumerang, molts països occidentals (encara que l’ONU es nega a lliurar les proves al Jutge!); la causa de justícia continua oberta, esperant fer un judici amb garanties; ha permès, en fi, obrir el procés de Diàleg Intraruandès, que algun dia encarnarà els seus fruits de convivència, estat de dret i pau en el poble ruandès, com algun dia persones valentes i compromeses com tu van projectar pel nostre país després de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

On series –on ets– ara, Flors?... continues atenent i acompanyant a infants, adults i ancians en una situació de pandèmia mundial en mig de desigualtats i injustícies creixents. Som amb tu Flors i tu ets en i amb nosaltres.

*Advocat de la família Sirera-Fortuny i de l’Ajuntament de Manresa en la causa de justícia universal. Facilitador principal del Diàleg IntraRuandès. Director de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.