Manresa va tenir el 2020 la xifra més baixa de naixements en dues dècades

Manresa porta 2 anys de decreixement vegetatiu: el 2020 i el 2019. El 2020 va ser excepcional per l’impacte de l’epidèmia de covid-19, però la mateixa situació ja es donava l’any anterior. Una altra dada a tenir en compte és que la ciutat va tenir el 2020 la xifra més baixa de naixements des del 2001: 637. Entre els 968 parts comptabilitzats d’empadronats a Manresa l’any 2008 i els 637 del 2020, hi ha una baixada de la natalitat entre les dues dates del 34%. Fins al 2008, la bonança econòmica va portar de bracet un important augment de la natalitat.

Si prenem com a punt de partida l’any 1996, 25 anys enrere, i els 310 naixements comptabilitzats, es pot comprovar com el nombre de parts es va doblar el 2002 i es va triplicar el 2008. El nombre de naixements es va mantenir alt encara el 2009 i 2010, però a partir d’aquell any es va iniciar una davallada progressiva fins al 2017. Aquell any els naixements van remuntar, però van tornar a anar de baixa fins ara. Així que el 2020 és el tercer any consecutiu a la baixa en nombre de parts a la capital del Bages.

Pel que fa a les defuncions s’han mantingut més estables, però també hi ha hagut variacions substancials. De les 555 defuncions que hi va haver el 1996 van arribar a prop de vuit-centes l’any 2005. El gran creixement poblacional de Manresa es va produir entre els anys 2002 i 2008, quan va guanyar 10.000 habitants després d’un llarg període mantenint-se al voltant dels 65.000. El nombre de defuncions a Manresa ronda les set-centes fa una colla d’anys.

Punt i a part mereix la situació del 2020 amb el rècord màxim de defuncions d’empadronats, 947, a causa de l’epidèmia de covid-19, unes dues-centes cinquanta més que els dos anys anteriors. De la comparativa de naixements i defuncions surt el creixement o decreixement vegetatiu d’una població. Com s’ha dit, Manresa porta 2 anys de decreixement vegetatiu: el 2020 i el 2019. Però si obrim el focus el que veurem és que durant els darrers 25 anys, en 13 el saldo va ser positiu i en 11, negatiu.

Un empat a 666

Es va donar la circumstància que l’any 2002 hi va haver el mateix nombre de parts que de defuncions: 666. Així que hi ha més anys amb creixement que decreixement vegetatiu a la ciutat. Una altra cosa és la distribució de les xifres. Observant la gràfica es pot constatar com a Manresa del 1996 al 2003, la situació era de decreixement vegetatiu.

Va girar-se la truita entre el 2004 i el 2014, quan les altes van superar cada any les baixes. Des de llavors, però, dels sis darrers anys quatre han estat de decreixement vegetatiu -2015, 2016, 2019 i 2020- i pel mig hi ha hagut creixement vegetatiu el 2017 i el 2018. Així que es pot mantenir que en el darrer quart de segle, a Manresa hi ha hagut més anys amb creixement vegetatiu que amb decreixement.

Sense oblidar que els darrers anys majoritàriament no s’ha donat aquesta situació i el decreixement vegetatiu ha tornat com havia passat a final del segle passat i el començament de l’actual.