La Travessa cap al 2022 (www.travessa2022. cat), iniciada fa un any i impulsada pel Grup Inspiració 2022 amb l’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i d’altres institucions, va arribar al seu terme i a la seva culminació amb l’Eix sobre el transcendent. Després d’haver tractat l’àmbit Terra i després de l’Humà, les tres xerrades d’aquest darrer àmbit ens van situar sobre aquesta realitat que podem anomenar de diverses maneres: transcendent, espiritual, interior, intangible, etc.

En aquesta constel·lació de paraules hi ha també el terme Déu, però s’ha volgut evitar al llarg de la Travessa per tal que les persones no creients –en el sentit convencional del terme– poguessin sentir-se també elles concernides, ja que no es tracta de defensar o de promoure cap creença o religió en particular, sinó de prendre consciència d’aquesta dimensió constitutiva de l’ésser humà, sense la qual quedem amputats i greument disminuïts.

La primera de les tres ponències que van nodrir la reflexió va ser a càrrec de Francesc Torradeflot, director d’AUDIR (Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós), el qual no va poder dissertar-la presencialment, però ens va fer arribar el text, accessible a la nostra web. En ell aborda el fet que ens trobem en un moment que podem identificar com a postreligiós i postsecular al mateix temps. La seva proposta és vetllar per la qualitat humana profunda, una altra manera de referir-se a l’espiritualitat.

La segona ponència va ser compartida en taula rodona per Frederic Amat, Lídia Pujol i Oriol Teixidor, tres artistes ben significatius del nostre país que van manifestar com l’experiència artística ha estat i és per a ells vehiculadora de la vivència del sagrat.

La tercera ponència va ser a càrrec de l’escriptora i filòloga Laia d’Ahumada, la qual, sota el títol Mística extramurs, va posar l’èmfasi en el retorn a la terra com l’eutopos (el bon lloc), on poder retrobar l’equilibri i el contacte amb la vida, teixint també relacions sanes i saludables amb els altres i conreant l’autoconeixement i la consciència d’un mateix.

Paral·lelament a les tres conferències, les caminades silencioses es van dirigir a tres punts de la ciutat on es cultiva l’experiència del transcendent: la Seu, on vam ser acollits per la seva imponent però alhora càlida nau; la mesquita recentment acabada de la comunitat musulmana (a l’antiga fàbrica del Salt o de l’Aranya), on vam poder participar en una de les seves pregàries del dia i, finalment, vam ser conduïts per un grup de joves a llocs on es connecten amb el silenci, que són diversos miradors de la ciutat, on la seva mirada s’eixampla i les seves ments i els seus cors es calmen. Sense ells saber-ho, el darrer lloc al qual ens van portar és l’indret més semblant on va ser sant Ignasi fa cinc-cents anys: una bauma sota el barri de la Balconada, on, ja de nit, es veia la silueta de Montserrat. Va ser una de les caminades més sorprenents i més impactants.

Pel que fa a les tres neteges perimetrals, es va completar el cercle de la ciutat, de nord a est. Es van netejar els entorns de Joncadella i de Viladordis, per arribar finalment al cor verd de la ciutat, el parc de Puigterrà.

La dimensió espiritual

Les reflexions que emergeixen d’aquest recorregut són que, si bé les religions han deixat de ser un punt de referència en l’espai públic i potser també en la seva capacitat de generar noves visions i perspectives cognitives i cosmovisionals inspiradores o significatives, també és cert que es percep cada cop més en la població l’interès o l’anhel per la dimensió espiritual de l’existència. La vida amaga molta més profunditat de la que copsem i no ens resignem a ser meres peces de producció i de consum. Ara bé, els llocs tradicionals on pouar aquesta profunditat o aquesta amplada per a la majoria ja no són els que tradicionalment van nodrir les generacions precedents.

La mística és el vi que desborda la copa. La qüestió que la nostra societat es planteja és si són necessàries les copes per beure el vi, particularment sota la forma en què les religions tradicionals les han ofertes fins ara.

Els santuaris del futur

Ens trobem en un moment en què s’han desfonat els referents centenaris de creences i valors, amb una manca de referents de credibilitat i de creació de fites, valors i horitzons. Precisament per això cal atrevir-se a caminar amb els peus nus i a descobrir on bastir els santuaris del futur.

Cal aprendre a viure la vida com una obra d’art, on hom no sap què apareixerà al començament i es deixa portar, un deixar fluir que no és un anar a la deriva sense més ni més, sinó una confiança radical en el present que ens porta la vida a cada moment.

Tanmateix, constatem que són necessaris una certa forma, un cert contorn, unes certes pautes per marcar el camí i possibilitar processos. Els nens, adolescents i joves llangueixen per manca de límits, per manca de contorns. Cal trobar la manera que les noves generacions puguin nodrir-se no només de valors, sinó de la font d’on brollen els valors. Els valors se situen entre la dimensió absoluta i la dimensió relativa. Els joves tenen els seus valors (el respecte per la diversitat, el sentit de la igualtat, l’autenticitat, etc.), però no provenen de la religió. Com ajudar a transmetre’ls, com ajudar-los a descobrir-los?

Les propostes

Les propostes que han sorgit refermen les dels àmbits anteriors: Crear espais a la ciutat que convidin al silenci, on es transmeti una energia transformadora. Es veu la necessitat de crear un centre a la ciutat que no només conreï el silenci, sinó on també es cultivi l’espiritualitat, la interioritat, la qualitat humana profunda, la Dimensió Absoluta.

També es veu la conveniència de crear un(s) itinerari(s) o ruta(es) de silenci dins i fora de la ciutat: la llera del riu, certs carrers de la ciutat, i de nou, la importància d’un parc contemplatiu entorn del Pou de Llum, proposta que confirma i que reforça les que van aparèixer en l’Àmbit Terra.

També es va ressaltar el fet que cal donar més a conèixer les obres d’art que hi ha a la ciutat com a percutores de l’experiència interior i gratuïta de l’ésser humà.

Tot aquest recorregut es va reprendre en els Diàlegs per la transformació, nom que hem donat al simposi que va tenir lloc el 25, 26 i 27 de març, data exacta de l’arribada de sant Ignasi a Manresa fa cinc-cents anys. Tres savis van dissertar i parlar de les seves conviccions sobre cadascun dels tres àmbits: Terra (amb l’ecòleg indi Satish Kumar), Humà (el filòsof i psicòleg transpersonalista Jorge N. Ferrer) i Transcendent (la religiosa cristiana i mestra Zen Berta Meneses). Aquestes jornades van marcar el punt d’inflexió de la Travessa 2022, ja que el seu terme suposa el començament d’una nova etapa que anhela que prengui forma en un centre al cor de la ciutat, per tal de continuar caminant i aprofundint tots aquests aspectes que no hem fet més que encetar.