A Manresa es fa recerca. I per tant, ciutat. És el que es va voler transmetre ahir en el marc de la Nit Europea de la Nit de la Recerca que es va celebrar al pati de l’antic escorxador, ara envoltat d’universitat. Professionals que fan investigació van exposar amb xerrades curtes sis projectes d’innovació que estan en marxa o ja s’han dut a terme. Enguany es van centrar en l’àmbit de la salut.
L’acte va reunir el ferro del món universitari manresà i d’entitats i institucions que treballen en aquest àmbit com Althaia, Sant Andreu Salut, Eurecat i l’ICS, a més a més de la UPC, el campus Manresa de la UVic-UCC i l’Ajuntament de Manresa.
Es van presentar sis projectes. Per intentar fer-ho àgil, no sempre fàcil quan es parla de projectes d’investigació, les exposicions havien de durar un màxim de set minuts. La majoria ho va complir. El primer a pujar a l’escenari va ser l’epidemiòleg d’UManresa Albert Espelt, que va parlar de la iniciativa «La salut dels joves». Fa un seguiment al llarg del temps del comportament dels joves per implementar mesures que els ajudin a millorar la salut.
A continuació Irene Jubany, d’Eurecat, va narrar els projectes innovadors en desinfecció que ha dut a terme el Centre Tecnològic davant l’epidèmia de la covid. «Vam posar tot el nostre coneixement per avaluar i optimitzar sistemes de desinfecció». La cardiòloga d’Althaia Vanessa Martínez, va exposar la recerca que ha fet sobre l’impacte de la natació a nivell cardiovascular. Conclusió: la natació a mar obert és menys agressiva pel cor que altres disciplines com córrer o la bicicleta.
De Sant Andreu Salut, Maria Bosch va convidar els assistents a posar-se a la pell del cuidador d’una persona amb demència. Va exposar el programa de cuidador expert, i va remarcar que el «benestar del cuidador també es trallada a la persona atesa». Va seguir la investigadora de l’ICS a la Catalunya central Aïna Fuster. Va exposar el treball que es fa amb eines digitals per tractar la covid persistent. Podrà predir l’estat de la persona atesa. Finalment, el professors de la UPC, Esteban Peña, va parlar de la «necessària» relació entre la medicina i enginyeria.
Segons dades de l’Observatori de Recerca de la Catalunya Central, el 2021 hi havia 23 grups de recerca liderats a Manresa i un total de 316 investigadors. La recerca va generar un moviment de 9 milions d’euros.
La capital del Bages optarà a tenir l’oficina de la regió de coneixement
La Generalitat va aprovar recentment el programa Regions de Coneixement per impulsar la innovació arreu de Catalunya. Manresa optarà a tenir l’oficina de la Catalunya central, va dir ahir el regidor d’Ensenyament i Universitats, Josep Gili. «Reivindiquem ser un nucli de referència».
Gili va obrir la Nit de la Recerca. Enguany amb el títol «Amb la recerca, fem ciutat». Va assegurar que «posa de manifest el potencial investigador i referma la idea que Manresa és una ciutat universitària». Va destacar, així mateix, que tots els projectes de recerca tenen un impacte en la millora de la qualitat de vida de les persones.
Gili va obrir l’acte, i l’alcalde, Marc Aloy, el va tancar. Entremig els investigadors van exposar els seus treballs d’innovació amb l’ajuda, sovint, de diapositives. Aloy va afirmar que «podem estar orgullosos del talent que tenim a la ciutat «que treballen amb un objectiu comú: millorar la qualitat de vida de les persones». «Són projectes que ens fan ser referència al país». Va opinar que és important explicar què s’està fent, i va assegurar que «tenim present, però el futur està assegurat».
La Politècnica mostra el seu túnel de vent dels estudis d’Automoció
La UPC a Manresa i la FUB-UManresa obren a la ciutadania els seus laboratoris
La Nit Europea de la Recerca es va complementar amb l’activitat «Laboratoris oberts». La Politècnica a Manresa (EPSEM-UPC) i la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa) van fer visites guiades per conèixer alguns els seus laboratoris.
En el cas de la UPC, va mostrar el seu túnel del vent. Pràcticament nou de trinca, serveix per veure els efectes de l’aire al voltant d’un cos i treballar àmbits com l’aerodinàmica. «El fem servir per fer docència i també recerca», va explicar el coordinador de l’enginyeria d’Automoció de la Universitat Politècnica a Manresa, Jordi Vives.
A UManresa, tothom qui va voler va poder veure el CISARC, el Centre Internacional d’Innovació en Simulació. Es tracta d’unitats que recreen escenaris simulats on els estudiants, però també professionals, poden treballar les seves habilitats, entrenar i aprendre per millorar el treball en equip, la seguretat pròpia i de les persones que interactuen amb ells.
Promou la simulació com a eina d’aprenentatge i de treball en equip. Les instal·lacions del CISARC permeten recrear escenaris complexes per situar els professionals en situacions molt semblants a les que han d’afrontar en el seu dia a dia. Això permet detectar errors o disfuncions per corregir-los.
