Cantar i ballar. Aquest era l’objectiu que el director artístic de la Fira Mediterrània proposava per a l’edició dels 25è aniversari. No tant per l’efemèride, que també, sinó perquè el certamen d’enguany suposava el retorn a la normalitat; és a dir, sense cap restricció com les viscudes durant els dos últims anys per la pandèmia i, per tant, la recuperació dels espais per als artistes i per al públic. I ni la pluja, que va amenaçar la fira des de divendres i fins ahir, va impedir el que realment s’ha viscut en aquesta edició: el retorn del públic al carrer i les ganes de compartir música i escena a menys de metre i mig de distància. Com s’ha de viure. La vint-i-sisena es farà del 5 al 8 d’octubre del 2023.
Però, més enllà de la tornada al carrer, del cant i el ball col·lectiu (amb l’Hostal Càntut, per exemple, o amb Antonio Castrignanò, en una catarsi col·lectiva per acabar la nit de dissabte), les xifres de la Fira Mediterrània d’enguany s’acosten a les del 2019, malgrat fa tres anys hi havia més companyies i més funcions. Així, aquest any, de les 45 funcions artístiques de pagament (d’un total de 109) s’han exhaurit entrades en 23 sessions, amb una mitjana d’ocupació del 81 % amb 6.845 entrades venudes. I tot i que l’ocupació és similar a la dels anys en pandèmia, el que ha canviat radicalment és el que no es pot comptabilitzar: el públic que ha omplert els espais al carrer, ja sigui el pati del Kursaal, la plaça de Sant Domènec, la plaça de la Música o els celebrats amb itinerància, com les dues rues de la trobada de Bestiari o la del manresà cor inCORdis.
Dels 70 espectacles que han ofert les 112 companyies participants, una trentena eren de pagament en una edició amb més estrenes que mai (54); amb més artistes del territori formant part de la programació oficial dels darrers anys (una vintena) i més manresana que mai: la celebració de la Manresa 2022, amb la commemoració de l’estada de sant Ignasi s’ha pogut veure, per exemple, en el muntatge inaugural, amb la Cia Vöel i els Tirallongues, i en l’estrena de Ræpte de l’Esbart Manresà.
Marala, Cocanha amb Tarta Relena i Los Sara Fontán, Júlia Colom, Solc, Fiblades, Maria Ribera, Zum-Zum Teatre o Mos Maiorum han estat alguns dels artistes que van exhaurir entrades en un mercat que ha «recuperat», com explicava ahir Fosas, la «internacionalitat» amb 141 professionals dels 1.122 (programadors, premsa i artistes) que s’han acreditat en aquesta edició. Són una quarantena menys que fa tres anys. De catalans n’hi ha hagut 880 i de la resta de l’Estat, 1101. Així mateix, la fira del 25è aniversari ha servit per «consolidar» l’àrea professional al centre de la ciutat, al Casino i per descobrir nous espais escènics, com la Fàbrica Nova, que dissabte s’omplia per veure dansa d’arrel bagenca amb Fiblades i la plaça de la Música, on ahir es va fer la cloenda amb dansa vertical amb ADN basc.
Fosas va presentar ahir les dades a la Casa Lluvià, seu de la fira, acompanyat d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Marc Aloy, alcalde de Manresa i Anna Crespo, regidora de Cultura. Per al director artístic, aquesta ha estat, també, una fira «provocadora» que vol comprar i vendre espectacles però que també genera «context». I ha posat com a exemple l’Hostal Càntut, un èxit d’una edició que buscava la participació «comunitària». Però si hi havia alguna cosa de la qual Fosas se sentia especialment orgullós és dels primers fruits de l’Obrador d’Arrel i el Pla Impuls a la dansa d’arrel, dos projectes que es treballen al llarg de tot l’any. L’Obrador ha suposat gairebé «un terç de la programació total de la fira, amb 23 nous projectes». Moya va apuntar la virtut d’una Mediterrània com a espai per «trencar tòpics sobre la cultura popular» i va refermar el compromís de la Generalitat amb el mercat estratègic manresà, mentre que Aloy celebrava la vinculació dels 25 anys a la Manresa 2022 amb dos «potents» espectacles amb entitats de la ciutat.
