Mirant al cel. La Fira Mediterrània va tancar ahir tal com havia començat dijous: amb un espectacle d’altura que va combinar la dansa vertical a la façana del Conservatori de Música de Manresa amb el so dels instruments tradicionals del País Basc, i que va mantenir grans i petits amb la mirada aixecada durant els gairebé 50 minuts de durada.
El muntatge de cloenda de la Fira, Dendu –una paraula que en basc és sinònim d’equilibri– va sorprendre el nombrós públic familiar que va aplegar-se a la plaça de la Música, plena a vessar. Dendu va desplegar un diàleg visual de dansa, música i llums per reflexionar precisament sobre aquesta idea d’equilibri, tant en l’àmbit físic com en el simbòlic, i reivindicar la cultura tradicional basca des d’una mirada contemporània.
Les coreografies de la companyia Harrobi Dantza Bertikala, amb fins a tres ballarines penjades a la paret de l’edifici del Conservatori, van combinar dansa contemporània amb salts i piruetes a l’aire; primer en format duet, després en solitari i finalment a tres bandes.
I ho feien ben acompanyades pel conjunt de música tradicional basca Oreka TX, que va fer dialogar el particular so de la txalaparta –un instrument de percussió tradicional basc similar al del xilòfon– amb altres instruments com el clarinet de fusta, el bouzuki (similar al llaüt) o l’alboka. En la recta final, una rítmica coreografia, amb un gran protagonisme per a la percussió, va posar el colofó al muntatge, molt aplaudit.
Des de la seva creació, l’any 1997, el grup Oreka TX investiga i experimenta amb les possibilitats de la txalaparta. A Manresa, el conjunt va jugar amb el so d’una txalaparta feta de fusta i una altra de pedra.
L’espectacle, que s’estrenava a Catalunya, ja s’havia pogut veure dissabte al vespre en petit format al mateix espai.
