Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Pujol reapareix en un acte a Manresa després de l'ictus i n'esdevé l'estrella

L’expresident va intervenir en la posada de llarg de les memòries del Dr. Llussà i va compensar amb humor les limitacions que li ha deixat l’ictus

21

Jordi Pujol reapareix a Manresa, en fotos Alex Guerrero

Jordi Pujol va amb caminador, té lapsus de memòria, quan llegeix un text li costa seguir el fil allà on l’ha deixat si hi intercala algun comentari improvisat, i repeteix la mateixa línia; fa la mateixa pregunta i comentari dos cops, s’embarbussa amb les paraules, li surt «cactus» en lloc d’«ictus» i «escarola» en lloc d’«escola», però, en essència, l’expresident de la Generalitat és el mateix personatge carismàtic que sap ficar-se l’audiència a la butxaca amb el seu sentit de l’humor i comentaris, oimés quan ho fa després d’haver patit un ictus, rient-se d’ell mateix i de les evidents limitacions que li ha deixat. Ho va demostrar ahir al vespre a Manresa en l’acte de presentació de les memòries del doctor Carles Llussà i Ruiz, gran amic seu, on Pujol va protagonitzar la darrera intervenció amb penes i treballs.

Només començar a parlar ja va fer riure les 185 persones que van omplir de gom a gom l’auditori de la Plana. «Molt bé», va dir, en seure rere la taula que hi havia a l’escenari, on el van acompanyar, a una banda, el seu fill Pere i, a l’altra, Laura Llussà, neta del doctor Llussà, psiquiatre, polític (va ser un dels fundadors de CDC) i activista social, que va conduir l’acte amb molta professionalitat. «Bé, no tan bé», va afegir Pujol, que va retreure que se li adrecessin com a «president». «N’hi havia un que deia que ‘això no toca’. Doncs, això ja no toca. Moltes gràcies, però no correspon». Tot seguit, va fer una confessió sincera i dura. «No estic fi, estic atabalat. No camino bé».

El llegat que deixa

Va dir sentir-se honorat de participar en l’acte i va assegurar que parlar del metge manresà «és molt fàcil perquè les seves inquietuds, compromís i anhels han estat els meus; la seva fe i espiritualitat han estat les meves, la Catalunya del Llussà ha estat la meva». Va voler convertir les seves paraules en «un reconeixement a tanta gent amb qualitat humana i compromesa amb la reconstrucció nacional i espiritual de Catalunya». Abans d’acabar, va assegurar que, quan li demanen si el preocupa el llegat que quedarà d’ell, si ho fa per alguna cosa «no és perquè sigui el meu, sinó el del Llussà i el de tants altres Llussàs escampats per tot Catalunya».

La vetllada, que va acabar amb la venda d’exemplars del llibre A la recerca del temps passat. Memòries, i amb un piscolabis amb brindis inclòs, el va obrir la neta del protagonista, traspassat l’abril passat als 95 anys, just sis dies després de finalitzar el llibre, que va escriure durant set anys. «Un llibre de fets, d’idees, d’història i també de contradiccions».

Pere Gasol, catedràtic d’Història, que amb el també historiador Quim Aloy es van encarregar d’animar Llussà a recollir les seves memòries, va definir l’obra com «una lliçó de vida» d’un «interès extraordinari». Jordi Aligué, president de la junta comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, que va repassar la tasca professional de Llussà, va voler recordar el també metge, a més d’artista i activista cultural Antoni March, mort abans-d’ahir als 99 anys, a qui els presents van dedicar un aplaudiment.

Per part seva, l’alcalde Marc Aloy va parlar amb agraïment del doctor Llussà i «de les persones que, com ell, han treballat pel bé comú i per transformar la ciutat». Ell també va posar l’accent en «l’enorme interès» de la publicació de les seves memòries.

Abans del comiat, es van projectar fotografies de la vida de Carles Llussà acompanyades per música interpretada en directe per l’arpista Carme Ubach.

Compartir l'article

stats