Un pacte religiós per actuar contra el canvi climàtic durà el nom de Manresa a tot el món

Diuen que la fe mou muntanyes. El Pacte Manresa 2022, la signatura del qual va cloure ahir al migdia el Fòrum Internacional Multireligiós Cruïlla de Camins, està fet amb tones de fe de les 16 confessions religioses que hi han participat. Tot i que no promet moure muntanyes, sí que es presenta com una «llavor», una «espurna de llum», un «gra de sorra», una «gota a l’oceà», com el van definir els seus impulsors; en definitiva, com una eina per, amb la religió com a vehicle, fer un crit d’alerta, un crit a la conscienciació global, a actuar aquí i ara.

El document inclou sis compromisos i sis accions que arribaran des de Manresa a tot el món i a organitzacions com l’ONU i la UNESCO per tal que se’l facin seu.

Si els Exercicis Espirituals de sant Ignasi i el mateix sant Ignasi han portat el nom de Manresa a tot el món, la commemoració dels 500 anys de la seva estada a la capital del Bages, enguany, també preveu portar arreu el nom de la ciutat que el va acollir i a on va viure la transformació que el va portar a convertir-se en un dels líders religiosos més importants de la història. En aquest cas, serà amb un document signat ahir per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i la secretària general de Religions for Peace, Azza Karam, organitzadors de Cruïlla de Camins, i també pel director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Carles Armengol, i pels presents en la posada de llarg, que gairebé van omplir l’auditori de la Plana de l’Om de Manresa, entre els quals els bisbes de Solsona i de Vic, els líders religiosos i espirituals que han participant en les tres jornades que s’han celebrat des de dilluns i fins ahir a la capital del Bages i membres de la societat civil que s’hi van inscriure per seguir els plenaris i tallers.

El moment més esperat

La lectura del Pacte Manresa 2022, el moment més esperat, va portar a l’escenari una quinzena dels participants més joves del fòrum, que el van anar llegint per parts. Seguidament, sis d’ells el van beneir amb pregàries de les seves respectives religions. En acabat, Karam i Aloy el van signar i es va convidar els presents a fer el mateix al vestíbul de l’auditori, mentre a la sala se celebrava una roda de premsa.

A la tarda, després d’un dinar a peu dret a la Plana, una setantena dels participants es van traslladar a Barcelona per visitar la Sagrada Família, que va ser el punt i final definitiu a un fòrum que no només ha destacat pel fet de donar com a fruit un pacte -i no un manifest, tal com han insistit repetidament els organitzadors- nascut des de diferents religions, també per tenir en compte a l’hora d’elaborar-lo la gent jove i les dones, quelcom del que va presumir amb insistència Karam.

L’acte final el va obrir Joan Hernández, coordinador de Cruïlla de Camins, que va definir el Pacte Global Multireligiós i Multisectorial per a la Creació de Ciutats Resilients, Sostenibles, Segures i Inclusives com «una ruta de treball» per «donar-nos una oportunitat». Seguint amb la línia d’anteriors intervencions al llarg de les jornades, va posar l’accent en la urgència d’actuar. Azza Karam va dedicar una part de les seves paraules a agrair la feina feta «al personal als dos costats de l’Atlàntic, a Nova York i a Manresa». A Nova York és on té la seu central Religions for Peace, amb 97 consells repartits per tot el món. També va fer una llarga dissertació sobre el que mou les comunitats religioses: el voluntarisme, donar sense esperar res a canvi, rebre i no oblidar-ho mai... Va assegurar que «treballar junts ha estat meravellós» i va subratllar que aquest treball hagi implicat «els joves i les dones i les seves noves formes de lideratge».

«Estem fent història»

També van parlar el filipí Renz C. Argao i Emina Frljak, de la nova fornada de Religions for Peace. El primer va explicar que el seu pare havia fet estada a Manresa i que ser-hi ell aquests dies l’havia fet «connectar amb les meves arrels». Com Karam, va incidir en la implicació dels joves mentre que Frljak va dir que el Pacte Manresa 2022 «demostra que la cooperació és possible». «Avui estem fent història, em sembla a mi», va afirmar.

La lectura dels compromisos i accions, la seva benedicció per sis dels joves i les primeres signatures van tenir com a cloenda una foto de tots els participants. Abans, van parlar Armengol i Aloy. El primer, va posar l’accent en el fet que el fòrum manresà és una demostració que la cooperació pel bé comú i la cohesió social de les diferents confessions religioses amb la societat civil no només és possible sinó que és necessària. Aloy també va tenir paraules d’agraïment i va recordar el que va moure els organitzadors a organitzar el fòrum: el fet que més del 80% de la població mundial és creient i que una gran majoria viu en ciutats. El pacte, per tant, es fa tenint en compte totes les religions amb la idea de fer-lo arribar a totes les ciutats. Va deixar clar que no ofereix «solucions màgiques» ni «miracles» i va dir que amb el fòrum «Manresa puja un graó més com a referent encara més important del diàleg interreligiós».

A la roda de premsa, Aloy, Azza i Hernández van seure al costat de la copresidenta de la Xarxa de Dones de Fe de Nigèria i Àfrica, Agatha Ogochukwu Chikelue; Bani Dugal, representant de la comunitat internacional Bahá’í a les Nacions Unides, que es va comprometre a enviar el pacte a les comunitats Bahá’í de tot el món; Sadhvi Bhagawati Saraswati, líder espiritual; Taishi Kato, sacerdot xantoista al Santuari Hattori Tenjingu Shrine d’Osaka, Japó, i el Molt Reverent Arxiprest Stavrophor Joan Garcia, de l’església ortodoxa, vicari general per a Espanya i Portugal del patriarcat de Sèrbia, que va dir que «el que he pogut recollir aquests dies és la necessitat de posar-se en marxa» per lluitar contra el canvi climàtic.

Aloy va explicar la gènesi del fòrum i en va celebrar el resultat. En contraposició, tot i que sigui salvant les distàncies evidents, va recordar que la cimera celebrada recentment a Egipte per arribar a acords amb la mateixa finalitat «no va funcionar». Karam va assenyalar que Manresa no només «ha parlat d’acollida sinó que l’ha fet efectiva». Va insistir en els trets distintius del fòrum, un dels quals, va dir, ha estat reunir diferents confessions «per celebrar els 500 anys de l’arribada de sant Ignasi, un sant catòlic».

133 acreditacions

Al fòrum manresà, que va començar diumenge amb la caminada de 118 participants pel darrer tram del Camí Ignasià fins al Santuari de la Cova, una experiència que va colpir els que hi van ser, i que aquell mateix dia va incloure una primera taula de converses amb la participació virtual d’Ela Ghandi, neta de Mahatma Ghandi, ha aplegat en les successives jornades un total de 145, 151 i 173 persones, respectivament, segons els organitzadors. S’han repartit 133 acreditacions, entre les quals 49 a líders religiosos internacionals de 35 nacionalitats diferents i 21 líders religiosos nacionals, i hi han participat 16 tradicions de fe o religions diferents.

Subscriu-te per seguir llegint