L'Ajuntament de Manresa assegura que les ocupacions d'habitatges fa 2 anys que van de baixa

L'equip de govern de l'Ajuntament, format per ERC i Junts, assegura que a Manresa no hi ha 1.100 pisos ocupats com va dir el candidat a l'alcaldia per Junts, Ramon Bacardit. 1.100 és el nombre acumulat d'expedients oberts i no de pisos ocupats en aquests moments. Hores d'ara, l'Ajuntament assegura que hi ha 130 expedients actius. A més, afirma que la tendència a la ciutat és a la baixa, mentre que la xifra acumulada d'expedients sempre serà a l'alça.

Segons l'Ajuntament, el 2020 es va recollir informació referent a 454 casos d’ocupacions o d’intents d’ocupació. Pel que fa al 2021, es van obrir 325 actes per aquest mateix motiu (28,41% menys que l’any anterior). Aquest 2022, s’ha recollit informació de 271 casos d’ocupacions o d’intents d’ocupació, la qual cosa representa un descens del 16,6% respecte del 2021 i del 40,3% respecte del 2020. 

Per tant, "la tendència de l’obertura de nous expedients per casos d’ocupacions o d’intents d’ocupació va clarament a la baixa".

Subratlla que els expedients corresponen a casos d’ocupacions o d’intents d’ocupació que per diferents fonts arriben a l’Ajuntament. "No corresponen a pisos en números absoluts. 271 expedients poden no ser 271 pisos. En moltes ocasions, un mateix pis pot ser ocupat i desocupat diversos cops en un any, fet que generaria diversos expedients oberts en un any per un mateix pis", diu.

Situacions no consolidades

També assegura que el número d’expedients no corresponen a situacions consolidades o que persisteixin. La majoria de vegades, l’Ajuntament rep la informació quan es genera l’ocupació o l’intent d’ocupació, o quan dins un habitatge ocupat hi ha una necessitat (petició de comptadors solidaris, de lloguer social, etc.), però la font que ha informat en un inici no informa l’Ajuntament quan la situació s’ha resolt pel motiu que sigui (acord entre particulars, desnonaments provinents dels jutjats, etc.).

Per tant, demana "ser molt curosos amb les dades, que són d’expedients oberts, i no de pisos en xifres absolutes. La xifra de 1.100 pisos —que correspon a un registre històric d’acumulats— no s’ajusta en cap cas a la realitat".

A data 20 de desembre, l’Ajuntament tenia comptabilitzats "130 expedients vius, que són els expedients que han requerit algun tipus de gestió entre el 2021 i el 2022 (empadronament, petició d’ajuts, requeriments dels jutjats, etc)".

Donat que la resta d’expedients oberts en els darrers dos anys no han requerit cap gestió de cap tipus, "això sol significar que la situació s’ha resolt i, en tot cas, evidencia que no hi ha cap problema de cap tipus en aquells habitatges", afirma.

"L'habitatge és un dret"

L'equip de govern explica que es tracta d'un tema complex, amb moltes variables, sobre el qual l’administració pública local no té competències directes per incidir-hi, i que pertany a l’esfera privada. "Moltes situacions es resolen entre particulars, sense un trasllat posterior de l’estat de la qüestió a l’Ajuntament", assegura. També vol recordar que "l’habitatge és un dret reconegut".

Amb tot, afirma que l’obligació de l’Ajuntament i el compromís del govern és vetllar pel bon veïnatge i convivència i, en aquest sentit, "quan les ocupacions són conflictives —són una minoria—, i malgrat les dificultats i la falta d’eines, l’Ajuntament actua". 

Enguany, la regidoria d’Habitatge es va proposar resoldre tres casos que generaven conflictivitat en habitatges que es trobaven en mal estat i que podien generar risc a tercers. El passat setembre, es va ordenar el desallotjament del bloc número 29 del carrer Sobrerroca, fa unes setmanes es va instar els ocupants del número 12 del carrer Caputxins a abandonar l’immoble, per qüestions de salubritat i de risc per a tercers, i a principis d’any es preveu poder resoldre un altre cas similar a la ciutat.

Conflictivitat minoritària

En aquest punt, el govern local vol incidir en la separació de les tipologies d’ocupacions: les socials —que són la majoria— o ideològiques, d’una banda; i les delinqüencials o conflictives, de l’altra. 

En aquest sentit, considera que no es pot vincular inseguretat als carrers amb ocupacions i fa una crida a la responsabilitat.

L'Ajuntament afirma que no existeix un registre de pisos ocupats en números absoluts. "Ni a Manresa ni enlloc. No existeix per la seva pròpia naturalesa, que es troba dins l’esfera de la propietat privada, que és qui té la informació en origen, i qui decideix compartir-la o no amb les diferents administracions".

Amb tot, hi ha diferents fonts que poden fer arribar informació a l’Ajuntament sobre casos d’ocupacions o d’intents d’ocupacions: els mateixos propietaris, veïns, associacions de veïns i cossos policials. "Amb cada cas d’ocupació o d’intent d’ocupació que es fa arribar a l’Ajuntament d’aquestes fonts, la regidoria d’Habitatge obre un expedient per tal de poder-ne fer un seguiment", afirma.

Subscriu-te per seguir llegint