Manresa obre a tothom el casal de gent gran al carrer de Circumval·lació

El canvi de rumb de l’equipament s’ha fet efectiu aquest mes · Ha estat el darrer casal de la Generalitat de Catalunya a fer la transició per donar temps a l’Associació Viure i Conviure, que hi programa activitats per a persones grans, a acostumar-s’hi

Isard Font i Josep Maria Sarri a l’entrada del  Casal Cívic i Comunitari Manresa-El Castell

Isard Font i Josep Maria Sarri a l’entrada del Casal Cívic i Comunitari Manresa-El Castell / G.C.

Gemma Camps

Gemma Camps

El dia 1 de gener es va fer efectiu el canvi de funcionament del, fins ara, Casal de Gent Gran de Manresa, situat al carrer de Circumval·lació número 60. A partir d’ara, l’equipament de la Generalitat ha passat a dir-se Casal Cívic i Comunitari Manresa-El Castell. No només ha suposat un canvi de nom, també de funcionament. Ja no és un espai exclusiu per a la tercera edat; és obert a tothom. Cada dia hi passen entre 300 i 400 persones. 

La transformació del casal de gent gran en casal cívic i comunitari també s’ha fet en la resta d’equipaments com el de Manresa de la Generalitat. En total, són una quinzena. El de la capital del Bages és el que ha trigat més, en bona part per evitar una transició traumàtica per a l’Associació Viure i Conviure de gent gran, que en el seu dia, com va recollir aquest diari, va expressar preocupació per com podia repercutir en la seva activitat el canvi. 

Una transformació que ha costat

Regió7 ha parlat amb Isard Font, responsable del nou casal cívic i comunitari, que ha recalcat que l’Associació Viure i Conviure hi manté l’activitat com fins ara i «tindrà prioritat per a tot», alhora que ha agraït que s’hagin «volgut sumar al projecte»; i amb Josep Maria Sarri, president de l’entitat. 

Sarri recorda que l’associació va néixer al casal fa 23 anys a instància de la Generalitat per dinamitzar activitats per a la gent gran i que «aquest canvi no ens ha vingut de nou, però estàvem acostumats a tenir l’espai al cent per cent i ara ens trobem que no podem fer el que volem amb tota la capacitat perquè hem de deixar pas a altres activitats». Amb tot, «estem satisfets perquè, tot i el canvi, podem mantenir la nostra activitat per a la gent gran. Continuem tenint bastant pes en el funcionament i ens hi hem emmotllat de la millor manera que hem pogut». 

Font explica que el dia 1, per decret, calia tenir fet el traspàs i que es va batejar l’equipament, que justament farà 40 anys el novembre vinent, com Manresa-El Castell per la proximitat del parc del Castell i de la pista del Castell. 

Per al seu coordinador, el projecte, que, a nivell de tot Catalunya es va començar a plantejar abans del 2018, «beu dels ateneus de poble on van l’avi, el fill i el net. Ho hem de recuperar. La importància que hi hagi un nano que passi corrents pel menjador i que hi hagi un senyor o senyora gran que el renyi i li demani que s’estigui quiet perquè els farà caure. Això és un aprenentatge infinit que, segregant a les persones, estem perdent. Aquest respecte a la gent gran». Hi afegeix que, alhora, «pretenem desestigmatitzar el col·lectiu de gent gran i, per fer-ho, obrim els espais a tothom. Considerem que dir a una persona que, pel fet de tenir una edat, ha d’anar al casal, està fomentant l’edatisme. Nosaltres pensem que en un equipament hi ha de poder caber tothom, i això no treu que es puguin fer activitats exclusives per a gent gran, però tampoc que n’hi hagi que es puguin compartir amb altres col·lectius». Insisteix que la voluntat és que «segueixi sent l’equipament de referència de la gent gran, això no volem que desaparegui; l’única diferència és que ara hem decidit compartir-lo amb les nostres filles i netes». Per tant, «no excloem ningú, no li traiem res a ningú sinó que, a part del que ja fèiem, sumem més coses». 

Sarri dona per bons els canvis introduïts pel Departament de drets Socials. Apunta que «jo estic per treballar per a la gent gran. Si em deixen fer l’activitat de l’associació a dins del casal, la resta ho trobo perfecte. És sumar i no restar i hi estem totalment d’acord».

El casal obre i tanca una hora abans. «Les del vespre el col·lectiu de gent gran ja no són unes hores que acostumi a fer activitats i és una franja en què la gent que treballa i el jovent estan més avesats a fer-ne», explica Font. Totes les edats, puntualitza, «vol dir totes. Hi podran confluir entitats i fundacions sense afany de lucre que vulguin fer una proposta d’activitat com les que té l’Associació Viure i Conviure», que continuaran sent només per a gent gran.   

Contactes amb actors diversos

Explica que ja han fet contactes amb el Servei d’Informació i atenció a les Dones, amb serveis socials, amb diferents regidories de l’Ajuntament i amb entitats com Creu Roja, Ampans, l’ONCE i Càritas. També amb instituts i amb el CAP Bages. Per exemple, amb una activitat d’autoestima en la qual participarà dos dies una psicòloga; fent parelles lingüístiques entre persones nouvingudes i persones amb un inici de demència; fent activitats per a persones amb solitud no volguda amb la implicació de La Salle Manresa... 

Avisa que és un recorregut que requerirà el seu temps. «Estem fent activitats noves i les hem de difondre». Al taulell de recepció ja hi ha el programa de gener a març. Les activitats del casal són gratuïtes i les places, que són limitades, s’adjudiquen per sorteig. Les inscripcions es van obrir ahir.  

Font es el responsable del casal des del setembre del 2021, quan es va jubilar l’anterior responsable. Hi ha dos conserges, una concessionària de la cafeteria i menjador (per al a gent gran), un podòleg (per a la gent gran) i tres persones de neteja. Del consell de govern que regia abans els casals de gent gran, es passa a dues taules, una d’entitats i una de participants, que es vol que es relacionin.

L’equipament té una recepció, una cafeteria oberta a tothom amb un preu més ajustat per a la gent gran, l’espai per al podòleg i tres plantes on es reparteixen les activitats. Cada pis té una sala gran on es fan les esportives i altres sales més petites. Al primer pis hi ha una sala d’ordinadors. També n’hi ha una de billar.  

«Hi ha de poder caber tothom, i això no treu que es puguin fer activitats exclusives per a gent gran»

Isard Font

— Responsable del Casal Cívic i Comunitari Manresa-El Castell

[object Object]

A partir d’aquest trimestre, l’Associació Viure i Conviure, amb uns 1.200 socis actius (i 7.000 en total que algun cop hi han anat a fer alguna activitat), que ha organitzat per a als primers tres mesos de l’any 40 activitats, farà pagar una quota trimestral «als socis que sabem que són actius», explica Josep Maria Sarri, president de l’associació. Són els que actualment estan fent alguna activitat. Els cap a 1.200 esmentats.

Fins ara, en ser una entitat sense ànim de lucre, el que es feia era dividir el cost del professor de l’activitat pels alumnes i cobrar-los aquesta part. Sarri explica que, «a partir de la nova reorientació [del casal], aquesta quota no és tan lliure com havia estat. Està dins d’una fórmula que ens mana el Departament on queda regulat el preu del professor i una sèrie de paràmetres». Admet que «la majoria d’activitats que s’estan fent generen pèrdues» i hi afegeix que, tot i que ja tenen altres recursos per aconseguir ingressos, «ens veiem obligats a crear un altre recurs que és el de les quotes». Fa notar que moltes entitats de Manresa, com les associacions de veïns, «estan cobrant quota», de manera que el fet que ells ho comencin a fer ara no és res estrany. Aclareix que «procurarem que sigui el més ajustada possible, fins al punt que, si hi ha un trimestre que un soci no fa cap activitat, no la pagarà; només la pagarà aquell trimestre que en faci. I, en tot cas, destaca, «la pagarà, no per cada activitat que faci; si fa tres activitats no se li cobrarà més que si en fa una».  

Subscriu-te per seguir llegint