Decepció matisada, el balanç de Manresa 2022 que en fan polítics i societat civil

Predomini de la decepció pel que havia de representar per a la projecció turística de la ciutat i per al Centre Històric i satisfacció per la feina feta, sobretot, a nivell del programa d’actes. Pot ser el resum de les deu opinions recollides per aquest diari per valorar Manresa 2022. No obliden l’entrebanc que ha suposat la pandèmia per al projecte i demanen temps per recollir-ne els fruits. 

Joan Calmet

Lògicament, el regidor que ha liderat la celebració, Joan Calmet, responsable de Turisme i Projecció de Ciutat, fa un balanç satisfactori, si bé assenyala que Manresa 2022 és «un projecte de mirada llarga» que «ens emplaça a tots plegats a seguir treballant perquè l’oportunitat i l’encàrrec son vius, i el concepte -Transformació- no acaba mai». 

Destaca les actuacions que s’han fet o s’estan fent a nivell urbanístic vinculades al projecte, «necessàries des de fa dècades i per a les quals s’han aconseguit recursos públics al voltant dels 9 milions d’euros».

Remarca el pas endavant en el tema turístic, amb «la posada en marxa d’un potent pla de treball orientat a esdevenir i consolidar la ciutat com a destí turístic i projectar-la al món», per a la qual cosa també demana temps, atès que «un destí es consolida en una vintena d’anys de feina incansable i ben orientada».

Celebra l’impuls d’iniciatives «tan reeixides com la Marxa del Pelegrí, Sons del Camí, Jornades Gastronòmiques, Lotus, Ambaixadors, Ignasiana BTT, Ignàgora... activitats amb una resposta excel·lent que demana continuïtat i ampliació en el futur», i també de les activitats puntuals de la commemoració. «Properament farem públic el balanç, amb totes les xifres». Insisteix en la idea que cal seguir treballant perquè «la feina ni de bon tros s’ha acabat». Per exemple, creu que cal «definir com podem incidir en aquells dèficits que tenim detectats (l’allotjament en seria el més paradigmàtic)».

Tània Infante

Tània Infante, presidenta de la UBIC, fa una valoració positiva del que ha representat a nivell del comerç la commemoració perquè, «la majoria d’actuacions [incloses al Pla director del 2014] estan ben encaminades», tenint en compte «els dos anys de pandèmia que ho han endarrerit tot plegat», als quals també va referència Calmet. 

Enric Masana

Per a l’arquitecte Enric Masana, anterior delegat del COAC a les comarques centrals, si bé hi ha «algunes coses que quedaran, la més important és que s’ha perdut l’oportunitat de connectar el Centre Històric amb la Cova». Per fer-ho, remet al projecte de l’arquitecte Ton Baraut inclòs al Pla director de la Cova. «Les efemèrides estan bé, però s’obliden, i el que queden són les transformacions materials i el que trepitgem cada dia. Podria haver estat una bona aposta. Poca coseta més en quedarà», conclou. 

Toni Daura

El llibreter i editor Toni Daura parla d’una «sensació agredolça». Per una banda, pensa que cal reconèixer el mèrit de l’equip que s’ha encarregat de programa, «amb espectacles i esdeveniments que han estat correctes i algun fins i tot brillant». En aquest sentit, pensa que «la feina s’ha fet». En canvi, diu Daura, «fallem en què no s’han fet paleses aquelles promeses d’uns anys enrere que hi hauria un gran rellançament de la ciutat». Entenent que hi ha hagut una pandèmia pel mig que no hi ha ajudat, al seu entendre sembla que «només s’ho ha cregut la gent del món de turisme i poca cosa més. Els jesuïtes han anat una mica a la seva bola i no s’han abocat massa en els actes de la ciutat, i la societat civil i el món empresarial no s’ho han acabat de creure». Pensa que «és possible que a mig termini, arran de la potenciació del Camí Ignasià, poc a poc Manresa vagi sonant, però, ara mateix, si és coneguda és més pel bàsquet que per sant Ignasi» i «la sensació que queda és que no ha servit per a gran cosa i que els manresans n’hem passat bastant». 

Sílvia Gratacòs

Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, coincideix amb Daura en algunes valoracions. Destaca, per exemple, que «tots els actes han complert els objectius d’assistència de públic i de notorietat». Pel que fa al tema turístic, recorda que «partíem de zero» i que ha quedat «consolidat un equip estructurat a Turisme Manresa» amb gent preparada per continuar treballant més enllà del 2022. Tot i admetre que «no s’ha vist un increment dels turistes en el dia a dia», li consta que, a nivell de restauració, al Centre Històric «estan contents perquè han treballat molt» i hi ha hagut «una afluència continuada de públic». Per contra, no creu que el comerç hagi rebut aquesta afluència. 

Urbanísticament parlant, Gratacòs diu que «s’ha trobat a faltar un punt de transformació al Centre Històric», un dels grans objectius que fixa el Pla director Manresa 2022. Lamenta que no s’hagi «arribat a temps d’inaugurar la nova Oficina de Turisme» i que no s’hagin acabat les obres al Museu Comarcal, que hi hauria «donat molta rellevància». «Per aquesta banda hem fallat». 

Francesc Rafat

Com ella, l’arquitecte, Francesc Rafat, president de l’Associació dels Amics de la Seu, fa una diferenciació entre el punt de vista cultural i el de les infraestructures. Pel que fa al primer, «entenc que era difícil perquè calia enfocar un tema religiós des de la laïcitat». Vistos els resultats, considera que «se n’han sortit bastant bé perquè s’ha ofert un programa molt complert i extens, i equilibrat en la temàtica». Una altra cosa, recalca, és el tema urbanístic, en el qual considera que s’ha anat tard a l’hora de planificar, per exemple, les obres al museu comarcal i també lamenta, com ha fet Masana, que no s’hagin millorat els accessos a la Cova, inclòs el tema de l’aparcament. Malgrat tot, aposta per donar continuïtat al projecte Manresa 2022 i per no obsessionar-nos en el que no s’ha arribat a fer. 

David Guindulain

El superior del santuari de la Cova, David Guindulain, fa un balanç òptim de la commemoració. «Per part nostra ens sentim còmodes amb els espais exteriors que la ciutat ens ofereix. Ens és fàcil enviar la gent que fa un recés a l’entorn mes immediat i més llunya». Això, reconeix, ha millorat la relació de la Cova amb la ciutat.  També posa de relleu que, entre la Cova i Manresa 2022, hi ha «un comú denominador, un paradigma compartit, que és l’austeritat, el silenci i la desacceleració» per transformar la societat actual. En tercer lloc, «hem anat guanyant en complicitats i col·laboració amb els agents socials» per tirar endavant el que entén com «un projecte compartit». 

Si ha de posar algun però és que «la capella del Rapte a penes apareix enlloc [de la celebració dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi], tot i ser el lloc més ignasià de la ciutat». Avança que, quan s’acabin les obres al museu, la intenció dels jesuïtes, propietaris de la capella, passa per recuperar-la i convertir-la en «un espai de recés, un oratori gran». 

Pel que fa a l’endreça de l’entorn de la Cova, de la qual també parla el Pla director Manresa 2022, el superior de la Cova afirma que «ni ens preocupa ni ens ocupa».

Anjo Valentí

L’oposició del govern manresà d’ERC i Junts no estalvia crítiques. Anjo Valentí, portaveu del grup municipal del PSC, destaca, d’entrada, l’intent fallit de portar el Sant Pare a Manresa el 2022, una fita que «ha estat, malauradament, tot el contrari a un èxit». Hi afegeix que «segurament les expectatives per assolir-ho eren massa altes davant d’un fet que no s’ha de menystenir: la manca de relacions institucionals directes de l’actual Govern de l’Ajuntament amb l’actual Govern d’Espanya. Cal recordar que el nostre consistori havia declarat el cap de l’Estat persona non grata a la ciutat. Aquesta reprovació simbòlica, però de molta càrrega política, no ha ajudat a normalitzar unes relacions directes a l’hora de gestionar invitacions oficials com convidar altres caps de l’estat. Aquí, doncs, ja teníem un important impediment. I, potser definitiu», apunta.

Valentí també esmenta altres objectius inclosos en el Pla director que no han reeixit. És el cas del Museu del Barroc, «que s’hi projectava com un element destacat -de fet, hi dedica set pàgines. Finalment, no ha estat ni se l’ha esperat degut a les obres de remodelació integral i de caire monumentalista, que, tot i que van començar abans de la pandèmia, no han arribat a temps per a l’any principal d’aquesta commemoració». Així mateix, «el Camí Ignasià, malgrat el potencial que ben segur tindrà en el futur com a possible competidor d’altres rutes espirituals, no ha funcionat com s’esperava». Valora que «no hi ha ajudat la manca de col·laboració entre les comunitats autònomes per on passa, i aquí hauríem de saber quin paper hi ha pogut jugar el Govern de la Generalitat». Lligat amb la ruta ignasiana, fa notar que «no disposa de les infraestructures necessàries per facilitar l’afluència de pelegrins» i retreu a l’Ajuntament la manca d’una «estratègia de ciutat per poder gaudir d’una oferta hotelera més àmplia i la construcció ‘d’un hotel amb encant al Centre Històric’, com demanava el Pla». 

No oblida encerts com l’Espai 1522, els actes mes culturals -amb un esment especial als de factura local- i espirituals i «les principals rutes ignasianes que completen els llocs ignasians coneguts a la ciutat, a excepció de la no realització del camí del Pont Vell fins a la Creu del Tort per la Vall del Paradís».

Roser Alegre

Roser Alegre, portaveu del grup municipal de Fem Manresa, és contundent. Parla d’«engany i decepció» i diu que «per a nosaltres, la conclusió seria que no sabem si, més que millorar la ciutat, l’ha empitjorat o ha restat». Recalca que, «d’entrada, la voluntat de transformació com es venia el projecte no s’ha vist reflectida en res». D’aquí les paraules «engany i decepció» perquè «es va vendre amb unes expectatives molt altes a nivell de l’impacte en el turisme i en la rehabilitació del Centre Històric i no ha passat res d’això». Recorda que, quan es va començar a parlar de Manresa 2022, «nosaltres ja no ho veiem clar i el temps ens ha donat la raó». Considera que ha estat una celebració més de cara a la galeria que per aportar millores reals a la ciutadania i diu que precisament això és el que els fa pensar que no només no ha suposat una millora sinó que fins ha estat contraproduent. 

Voler situar Manresa al mapa en el tema turístic amb sant Ignasi com a excusa creu que ha estat erroni i retreu que la programació, en general, no ha estat a l’abast de tothom. 

Andrés Rojo

Andrés Rojo, president del grup municipal de Ciutadans, aclareix, d’entrada, que «jo i com a grup municipal sí que crèiem en el projecte, però el que també creiem és que els resultats obtinguts han estat molt modestos. El Pla parlava de posicionar Manresa internacionalment, no només a nivell espiritual sinó en el turístic i creiem que en cap cas no s’ha aconseguit, no només internacionalment sinó tampoc nacionalment. Si a un ciutadà de fora de Manresa i més enllà de la ciutat li demanes què es el Camí Ignasià, molts ho desconeixen».  

Què ha fallat? Per a Rojo ha estat «la forma de desenvolupar el projecte i la incapacitat que hem tingut perquè tots els pobles que recorren el camí s’hagin pogut adherir amb els recursos suficients». Destaca la diferència abismal amb el Camí de Sant Jaume i esmenta que el fet que hagi visitat Manresa Arturo Sosa, superior general dels jesuïtes, «no vol dir que ens haguem convertit en un referent espiritual i cultural».

Les seves crítiques no acaben aquí. «Es va dir que havia d’ajudar a convertir el Centre Històric en un centre d’interès per al ciutadà i per al turisme i també hem fracassat en aquest tema. No hem avançat el suficient perquè hagi passat. Requereix una major inversió i altres mitjans de divulgació perquè no hem vist una estratègia clara per promoure el projecte més enllà de la ciutadania de Manresa». 

Subscriu-te per seguir llegint