Les visites turístiques a la basílica de la Seu incorporen la nova exposició amb les maquetes de la seva evolució

Mig centenar de persones, entre les quals el degà del col·legi d’arquitectes, que ha cedit la mostra, i el bisbe Romà, han omplert la sala al sota claustre, adequada pel capítol de canonges, que acull «La Seu de Manresa. 700 anys»

Presentació de l'exposició amb les maquetes de l'evolució de la Seu

Gemma Camps

Gemma Camps

Gemma Camps

Mig centenar de persones han omplert aquest vespre la sala del sota claustre de la Seu on hi ha l'exposició "La Seu de Manresa, 700 anys. De Berenguer de Montagut a Gaudi", que ja forma part de les visites turístiques a la basílica. Entre els presents hi han assistit molts arquitectes, atès que l'ha cedit el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a les Comarques Centrals, que és el que la va impulsar, si bé el responsable directe és l'interiorista Fermí Bataller, present a l'acte, autor de la realització i documentació, i comissari de la mostra juntament amb Fermí Rafat, arquitecte i president de l'Associació dels Amics de la Seu.

La coordinació de l'exposició que, a banda de Manresa, on ja es va poder veure a la Casa Lluvià, ha voltat per Vic i Barcelona, és d'Enric Masana. L'adequació de la sala que l'acull l'ha pagat el capítol de canonges del temple. Ha costat 6.000 euros i, entre d'altres, ha inclòs millores en la il·luminació i la instal·lació d'un monitor a l'entrada amb el making off de l'exposició, que repassa la construcció del temple gòtic manresà a través de set maquetes, mentre que una vuitena permet veure la basílica actual per dins. A banda, hi ha una sèrie de plafons explicatius de cada maqueta i dos sobre el gòtic català versus el septentrional i sobre Berenguer de Montagut, arquitecte de la Seu.

Mossèn Joan, rector de la Seu, ha destacat que els darrers anys "anem de celebració en celebració", referint-se a les successives millores i, per tant, a les consegüents inauguracions a la basílica manresana, com la de l'Espai Oliba, la de l'orgue, la del Frontal Florentí i, avui, l'exposició. Ha agraït la "generositat" del COAC a l'hora de cedir-la i ha recordat la participació del capítol de canonges en l'adequació de la sala.

Un treball "increïble"

Guim Costa, degà dels arquitectes a Catalunya, i Claudina Relat, presidenta de COAC a les Comarques Centrals, han posat de relleu el treball de Bataller, que Relat ha definit com "increïble" i fins "improbable" en el sentit que és una feinada que si no hagués estat per la seva implicació es difícil que s'hagués fet mai. Relat també ha agraït a la junta del col·legi la idea de convertir les imatges tridimensionals del vídeo que va fer Bataller (que és pot veure descarregant una URL que hi ha a l'exposició) en maquetes modelades amb una impressora 3D.

L'alcalde Marc Aloy ha remarcat l'atractiu afegit que suposa l'exposició per als visitats a la Seu. Una exposició "didàctica i pedagògica" que mostra "la transició de l'església romànica en una església gòtica" i la "contextualitza en el moment històric". Ha demanat un aplaudiment per a Bataller i ha insistit en el fet que, amb només tres dies de diferència, el segle XIV, Manresa, una ciutat que aleshores només tenia 6.000 habitants, fos capaç de contractar Berenguer de Montagut per fer l'església del Carme i la "catedral" de la Seu, perquè té "unes dimensions catedralícies", ha puntualitzat, mentre el bisbe de Vic l'escoltava tot somrient.

A banda dels agraïments que s'han repetit en tots els parlaments, el bisbe Romà ha volgut fer un elogi de les coses que "es fan a poc a poc" i ha demanat fugir del perill de l'"adanisme, que és aquesta postura de pensament segons la qual totes les coses comencen ara". Ha dit que les maquetes de la Seu demostren que "cal tenir present el que hi ha hagut darrere per poder gaudir l'obra", que mostra "qui som i d'on venim" i demostra que " només poden tenir futur aquells que tenen passat".

L'acte ha continuat amb converses a peu dret, molta gent fent fotos a les maquetes i amb els presents enduent-se de regal el llibre que es va editar en el seu dia sobre l'exposició, que permet resseguir pas a pas els set segles de la basílica manresana.