Municipis de Catalunya per on passa el Camí Ignasià demanen més coordinació i promoció

Tots els municipis de Catalunya que són inici i final d’etapa i un parell que estan a mitja etapa abans d’arribar a Manresa, consideren el Camí Ignasià una oportunitat turística, i hi aposten. Hi ha qui ja ha posat a punt un alberg i qui l’està fent; qui ha editat un full informatiu; qui ha participat en actes per donar-lo a conèixer... Malgrat tot, la ruta que uneix Loiola i Manresa, que en alguns trams coincideix amb el Camí de Sant Jaume, però a la inversa, no acaba d’agafar impuls. Per què? Regió7 n’ha parlat amb ells. La manca de coordinació i de promoció són els principals factors que esmenten. 

Rosa Herguido i Fo, tècnica de Patrimoni Històric i Ensenyament de l’Ajuntament d’Alcarràs, situat a mitja etapa entre Fraga i Lleida, la 21, que és la primera a Catalunya, opina que «s’ha deixat de treballar en xarxa i això fa que el projecte hagi quedat encallat», i que «si es vol activar caldria una millor comunicació entre els agents implicats». Recorda que el 30 d’abril de 2015, a la Paeria de Cervera, es va fer una taula de treball de Manresa 2022» i que «l’Ajuntament d’Alcarràs va fer la inauguració del tram que passa per la nostra vila el dia 1 d’octubre de 2016 amb la col·locació de les rajoles que senyalitzen el camí i amb una caminada i una actuació en tots els pobles per on passa. Després, es van deixar de fer les reunions del projecte i amb la covid-19 ja vam perdre contacte pel que fa a les actuacions que s’havien de fer amb motiu de Manresa 2022».

A Alcarràs tenen un allotjament municipal «on a l’estiu hi ha temporers , però tenim un mòdul reservat per a pelegrins, tant del Camí Ignasià com del de Sant Jaume». 

«Mou turisme internacional»

Fonts de l’Ajuntament de Lleida destaquen que el camí «mou turisme internacional que aprofita per aturar-se a la ciutat a passar una nit i a conèixer el patrimoni de Lleida. Això és molt important en l’objectiu de consolidar i de promocionar Lleida com a destinació de turisme cultural i patrimonial». Han fet «accions concretes, com la rebuda de periodistes, influencers i operadors per conèixer la ciutat. La senyalització del camí amb rajoletes en punts estratègics de la ciutat; altres accions de promoció en xarxa amb la Diputació i la Generalitat, com l’edició d’una guia de viatges del camí, etc. També estem en contacte amb Turisme de Manresa». Consideren que cal potenciar-lo. 

La següent etapa (22) va de Lleida fins al Palau d’Anglesola. Ramon Revuelta, president dels Amics del Camí, que van començar amb el Camí de Sant Jaume i el 2014 van signar un conveni per ser final d’etapa del Camí Ignasià, explica, pel que fa a l’allotjament, que «l’Ajuntament ens deixa un espai amb quatre places i si el grup de pelegrins és més nombrós, una sala al poliesportiu, on portem uns matalassets que ja tenim». El 2022 diu que pel poble hi van passar 200 pelegrins per segellar la credencial, que «per a nosaltres és tot un èxit», dels quals «un 75% van fer el Camí Ignàsià» i la resta el Camí de Sant Jaume. Troba a faltar «fer-ne més difusió» perquè al poble ja hem fet tot el possible per donar-lo a conèixer».   

Passades les eleccions del maig, el Palau d’Anglesola preveu acollir una trobada de ciutats ignasianes sorgida dels contactes fets pels Amics del Camí amb l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme de Manresa. 

«Seria bo fer més col·laboracions»

L’etapa 23 arriba fins a Verdú. En aquests cas, les fonts de l’Ajuntament fan notar que «el secret perquè sigui un èxit com el Camí de Sant Jaume no el sabem, però potser seria bo fer més col·laboracions entre diferents municipis per crear més lligams». Entre les accions que han fet destaquen «unes visites que vam anomenar Descobreix l’Urgell Ignasià, amb coordinació amb el Consell Comarcal de l’Urgell i altres ajuntaments per on passa el camí a la comarca. Tractaven de fer difusió entre el públic local i comarcal del camí perquè, quan un pelegrí arribi a la població, ho conegui i el sàpiga acompanyar». Es va fer el 16 de maig de 2021 i també va arribar a Bellpuig, Tàrrega i El Talladell.

Assenyalen que «els pelegrins que arriben a través del camí són coneixedors que és la vila natal de Pere Claver, (1580-1674), sant jesuïta català, missioner a Colòmbia, i amb aquesta motivació visiten el santuari de Sant Pere Claver i s’allotgen a la casa natal, avui refugi de pelegrins ignasians. És a dir, Verdú és un enclavament important per a aquelles persones que realitzen el Camí Ignasià; d’aquesta manera ho transmetem als visitants». Al municipi «hi ha l’Associació d’Amics de Sant Pere Claver, que en tot moment vetlla pels pelegrins que arriben a la vila».

Més promoció del camí

Tàrrega, igual que Alcarràs, és a mig camí d’una etapa, en aquest cas, de la que va de Verdú a Cervera (24). Fonts de l’Ajuntament expliquen que, «actualment, treballem en l’habilitació d’un alberg de peregrins que pugui acollir tant les persones que fan el Camí de Sant Jaume i volen allotjar-se a la nostra ciutat com les que fan el Camí Ignasià. Tenim les instal·lacions i les estem condicionant, tot i que encara no tenim data d’obertura». Troben a faltar «una major promoció del camí per tal que la ciutadania el conegui igual que el Camí de Sant Jaume». 

A Cervera, Dolors Escudé Méndez, tècnica de la regidoria de Turisme, apunta que, «tenint en compte que ens coincideix amb el Camí de Sant Jaume però a la inversa, tot el que es refereix a manteniment ja ho teníem previst i, per tant, no es cap extra». Posa de relleu «l’increment de vistes a espais del Camí Ignasià com l’auditori (església Sant Ignasi i casa de jesuïtes), Santa Maria (vitralls de Sant Pere Claver) i Universitat Cervera, i una demanda expressa de visites ens angles ja que hi ha grups que pernocten a la ciutat, a l’alberg, i fan la vista en anglès.

A Igualada, on acaba l’etapa 25, Ramon Prat, dinamitzador turístic, relata que, seguint les recomanacions del pare Josep Lluís Iriberri, director de l’oficina del Camí Ignasià, el que han intentat és oferir als pelegrins un punt de parada en el camí prou atractiu perquè no passin de llarg. En el seu cas inclou un «alberg prèmium» a l’edifici de Cal Maco, que també funciona com a oficina de turisme i centre d’interpretació, amb la recreació del vestit que va comprar Ignasi a Igualada, «que és fruit d’un estudi exhaustiu del Museu Tèxtil de Terrassa i de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, que ja situa en aquella època una comunitat de paraires. És una recreació fidedigne». 

L’alberg igualadí es va inaugurar el 22 de setembre de l’any passat i «el dia 23, que encara no estava obert perquè fèiem visites guiades, ja ens van arribar set persones de set països i tres continents diferents. D’ençà que va obrir portes hi han passat «90 persones de 16 països de tot el món. Sense fer res, ja venen». 

«Créixer en qualitat»

Sobre el que caldria per donar impuls al recorregut, Prat fa notar que «a totes les xerrades se’ns diu que el Camí de Sant Jaume va trigar 50 anys a funcionar i que ho va fer quan Fraga Iribarne dirigia la Xunta de Galícia i hi va abocar el sac per poder fer albergs i serveis durant el camí». Dit això, valora que l’important és «créixer en qualitat» etapa rere etapa. A tal efecte, han preparat un full de l’etapa 26, d’Igualada a Montserrat, «amb el mateix format i disseny que la de Montserrat-Manresa», amb informació dels atractius turístics que cal no deixar-se perdre.  

A Montserrat, on arriba l’etapa 26 des d’Igualada i comença la 27 fins a Manresa, el pare Joan M. Mayol, que és el responsable de la Pastoral del Santuari i, per tant, dels pelegrinatges i camins, explica, quant al que han fet pensant en els pelegrins, que «hi ha un fulletó dedicat només a ells que ofereix material sobre l’estada de sant Ignasi a Montserrat pensat en clau pastoral» i que, «com als altres pelegrins, s’ofereix la benedicció després de la pregària de Vespres». Quant al que troba a faltar perquè el camí pugui arribar a ser un èxit, comenta que «el camí va fent. Els pelegrins són menys [que al de Sant Jaume], però més conscients de fer un camí de treball espiritual important».

Subscriu-te per seguir llegint