El 3r Premi Rosa Argelaguet descobreix la brillant trajectòria de la física manresana Maria Roser Valentí Vall

Una centenar de persones, amb una nodrida representació del món científic i universitari, han aplaudit aquest divendres al vespre el lliurament del Premi Rosa Argelaguet Isanta a la física manresana Maria Roser Valentí Vall. Ha tingut lloc a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa i ha servit per descobrir la brillant trajectòria de Valentí, que fa trenta anys que viu a Alemanya, a qui han acompanyat una part de la seva família -mare, dos germans i padrins; el marit i els tres fills no hi han pogut ser- i les dues anteriors guardonades, Núria López-Bigas (Monistrol de Montserrat, 1975), que va rebre el premi l'any passat, i la doctora Maria Dolors Riera Colom (Monistrol de Montserrat, 1956), el 2020. L'entrega del premi s'ha inclòs en el programa del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.

Valentí, que ha dedicat el guardó a la seva família, que "ha sigut el motor de la meva existència", i que entre els aplaudiments dels assistents fins i tot ha rebut un "Bravo!", ha agraït el reconeixement al jurat i la glossa que ha fet d'ella el també manresà Xavier Obradors, "un gran científic de qui he après molt. Ha estat per a mi una font d'inspiració tots aquests anys i un entranyable amic". Ha comentat que el va conèixer com a professor de física de l'"estat sòlid" i la va fer decidir que aquest era un tema "en el qual volia treballar els propers anys". Ha dedicat especialment el premi "a la meva mare, una dona forta que ha sigut un exemple constant en la meva vida i que m'ha ensenyat a no deixar-me espantar per qualsevol circumstància".

"Les meves arrels són a Manresa"

Ha explicat que va marxar de Manresa als 18 anys, després d'estudiar a l'Institut Lluís de Peguera. "Després d'estudiar física a Barcelona, vaig marxar als Estats Units i a Alemanya seguint la vocació de la recerca". Ha posat de relleu la formació que va rebre al Peguera i a la facultat de Barcelona. "Van ser instrumentals per seguir el camí de la investigació explorant el món a distàncies microscòpiques". Malgrat tots els anys que fa que no viu a Manresa, ha assegurat que "les meves arrels són a Manresa, i això no canviarà mai. Cada vegada que vinc a aquesta ciutat veig els canvis que s'estan produint i em sorprèn, i trobo sempre aquest nucli en el qual vaig néixer i passar la meva infantesa".

La manresana ha destacat que Alemanya "és un país ple d'oportunitats per fer recerca puntera, on es proporcionen molts recursos per a la investigació, que és considerada una part vital per al país". No obstant això, ha esmentat que quan hi va arribar "em va sobtar que en tota Alemanya es podien comptar amb els dits d'una mà el nombre de les dones catedràtiques de física a les universitats. Les causes per aquesta manca i en molts altres temes són moltes, però no em va espantar. Potser perquè soc molt catalana i molt tossuda i vaig proposar-me contribuir amb la meva docència i la recerca a canviar la situació i a augmentar el nombre de dones a la física".

Actualment, la integració de les dones a la ciència ha assegurat que s'ha convertit a en aquest país "en una tema essencial. S'han desenvolupat programes de promoció i per portar la ciència a les escoles i despertar l'interès de les nenes". Tot i els avenços, ha reconegut que encara hi ha molt camí per fer, alhora que ha dit que Alemanya es mira Catalunya a l'hora de veure com s'estan fent els programes per acostar la dona a la ciència.

La Síndrome de Matilda

La vetllada l'ha conduït la periodista Núria Bacardit, que en la presentació ha posat de relleu, no només el fet que la dona encara sigui molt minoritària en els àmbits científics, sinó també que, quan ho ha estat, s'ha silenciat el seu protagonisme. En aquest sentit ha parlat de la Síndrome de Matilda, consistent a atribuir a homes mèrits que pertanyen a dones. Ha posat diversos exemples que s'han produït al llarg de la història en el món de la ciència que hi encaixen perfectament i ha esmentat la iniciativa No More Matilda's per acabar amb aquesta pràctica.

La regidora d'Ocupació, Empresa i Coneixement i de Feminismes i LGTBI, Cristina Cruz, ha recordat els objectius del premi i ha posat en valor que actes com el d'avui poden ajudar a trencar prejudicis i estereotips. Ha explicat, també, les activitats impulsades des de l'Ajuntament per acostar la ciència a les escoles, a les nenes.

El regidor d'Ensenyament i Universitats, Josep Gili Prat, ha llegit el veredicte del jurat. Seguidament, el científic Xavier Obradors Berenguer, ha fet la glossa de la guardonada. Ha parlat de superconnectivitat, de materials quàntics, d'eines computacionals; ha repassat el currículum de Valentí, marcat per la constància i el talent. L'ha definit com una "docent de primer nivell" amb "una trajectòria científica de primer nivell" i ha aportat una dada preocupant. "Aquí encara només tenim al voltant d'un 20% de científiques que són dones, o sigui que tots tenim encara molta feina per endavant".

Ha clos l'acte l'alcalde Marc Aloy Guàrdia, que ha remarcat la importància de "posar de relleu la feina de les dones en tots els camps i, sobretot, en un tan masculinitzat com el de la ciència". Ha admès que el fet que la guardonada hagi fet "carrera lluny de casa és un tema que ens ocupa i preocupa" i ha dit que cal "destinar esforços" a canviar-ho.

Sobre la guardonada

Maria Roser Valentí Vall (Manresa, 1963) es va graduar en Física l’any 1986 a la Universitat de Barcelona i, tres anys més tard, el 1989, va fer el doctorat en la mateixa matèria. La seva tesi, que va rebre una distinció per la universitat, va ser a l’àrea de física teòrica, on va estudiar propietats magnètiques de materials, resolent les equacions que descriuen la interacció dels electrons i àtoms de què estan formats aquests materials.

La seva experiència professional va començar el 1989, en ser nomenada Fulbright Postdoc Fellow, fet que li va permetre estudiar i treballar a la Universitat de Florida. Del 1991 al 1997 va ser assistent d’investigació i docent a l’Institut de Física de la Universitat de Dortmund. Va continuar la seva trajectòria com a investigadora a la Universitat de Saarland com a Heisenberg Fellow, i el 2003 va aconseguir una plaça com a professora titular a la Universitat Goethe de Frankfurt.

Del 2007 al 2009 va ser directora de l’Institut de Física Teòrica de la Universitat de Goethe de Frankfurt i, del 2009 al 2012, va ser vicerectora d’aquesta mateixa universitat. Paral·lelament, des del 2009 dins a l’actualitat, és catedràtica de Física i investigadora en el mateix Institut de Física Teòrica de la Universitat de Goethe.

La seva recerca se centra en el desenvolupament d’algoritmes i simulacions per resoldre les equacions de la mecànica quàntica, equacions que descriuen les interaccions entre electrons i nuclis atòmics en materials. Les solucions d'aquestes equacions permeten comprendre l'origen de les propietats dels sòlids, com la superconductivitat o el magnetisme, i també permet crear nous materials amb propietats exòtiques, com el líquid quàntic de spins.

Durant la pandèmia de la Covid-19, Maria Roser Valentí va participar en un estudi conjunt de física teòrica, economia i medicina, on col·laboraven la Universitat de Goethe, la Universitat de California Berkeley i l’Hospital Vivantes de Berlin. L’estudi es va basar en fer simulacions de l’epidèmia utilitzant nous models epidemiològics. Els resultats suggeriren que la taxa de reproducció de la malaltia evoluciona de manera dinàmica en resposta a reaccions polítiques i socials. Valentí Vall i els seus col·legues van demostrar que el model reprodueix els recomptes oficials de casos de COVID-19 d'un gran nombre de regions i països que van superar el primer pic del brot.

Valentí Vall ha publicat més de 200 articles científics, és membre del consell editor de la revista Physical Review, és avaluadora experta a la Fundació Alemanya de Recerca i al Consell Europeu de Recerca i participa regularment a conferències i congressos del camp com a ponent convidada.

Subscriu-te per seguir llegint