La Fira de l’Aixada es lliura pels pèls de la pluja de l’últim moment

L’aiguat d’aquest diumenge al vespre ha fet que se suspengués l’espetcacle de llum a la façana de l’edifici de l’Ajuntament

Jordi Morros

Jordi Morros

Amb l’últim tro del castell de focs s’ha desfermat la tempesta. La Fira de l’Aixada s’ha acabat tal i com va començar aquest dissabte, amb previsió de pluja. L’únic que en aquest cas, sí que s'ha acomplert i ha acabat plovent el diumenge al vespre.

Ha sigut just al començament de l’últim acte central previst a la plaça Major, el de la visita del bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Poc abans de 2/4 de 8 del vespre ha començat a caure quatre gotes. La gent que omplia la plaça ha aguantat estoicament.

L’espectacle s’ha celebrat igualment, inclosa l’actuació dels Diablons de Xàldiga i del castell de focs. Fins que, en acabat, ha començat a ploure fort. En pocs minuts la plaça ha quedat buida i els tècnics de so i llum no han parat d’anar amunt i avall per protegir els aparells electrònics.

Els Diablons de Xàldiga, a l'actuació que ha posat punt i final a l'Aixada

Els Diablons de Xàldiga, a l'actuació que ha posat punt i final a l'Aixada / OSCAR BAYONA

Castell de focs final de la Fira de l'Aixada, aquest diumenge al vespre

Castell de focs final de la Fira de l'Aixada, aquest diumenge al vespre / OSCAR BAYONA

L’únic que no s’ha dut a terme segons el guió previst ha sigut l’espectacle de llum projectat a la façana de l’edifici de l’Ajuntament, tot i que la gent ja no estava per badar sinó per refugiar-se de la pluja.

El darrer espectacle de l’Aixada està protagonitzat pel poble de Manresa, entre els quals prostitutes, que lamenten la seva situació. Quan arriba el bisbe l’escridassen perquè ha aturat les obres de la séquia i ha excomunicat la ciutat: «Si Déu porta sequera, sequera mereixeu». El rei Pere III i la reina Maria de Navarra intercedeixen, i finalment el miracle de la Llum fa que s’acabi l’obra de la séquia.

La Fira de l’Aixada ha viscut aquest diumenge l’últim dia del seu viatge cap a la Manresa medieval. Ha començat amb el cel ennuvolat, fred i l’amenaça de pluja i fins i tot de neu. Però cap el migdia s’ha anat aclarint i ha acabat sortint el sol, el que ha afavorit que la gent s’escapés fins el Centre Històric per reviure la ciutat del segle XIV. Alguns amb paraigües per si de cas. Al final del dia és quan l’han hagut de fer servir.

Com ja és habitual la plaça Major i el seu entorn, el carrer Sobrerroca, el Sant Miquel -per on era difícil fins i tot passar en certs moments- han sigut els punts que han acaparat més l’atenció dels visitants.

Sense oblidar nous espais com el Jardí dels Jueus que s’ha instal·lat al solar que hi ha darrere l’edifici de l’Ajuntament, precisament on hi havia el call jueu de Manresa els segles XIII i XVI. Set segles després ha tornat a reviure.

També s’ha recuperat la plaça Milcentenari. És on hi havien d’anar les aus rapinyaires, un dels reclams de la fira. La grip aviar, però, ha fet que l’espectacle s’ajornés. A la Milcentenari hi ha representacions teatrals i de dansa, i també activitats infantils i familiars.

La plaça Gispert és un altre dels espais que s’han volgut potenciar amb la presència d’un campament víking i un taller de fusta, a part d’actuacions dels espectacles itinerants.

Un dels espectacles que ha tingut requesta és el que el grup de teatre l’Espantalll protagonitza a l’edifici Amigant, tocant al carrer Sant Miquel. Es tracta d’una obra d’humor curta, d’uns 15 minuts, durant la qual una família de Castella amb molts títols i pocs diners, i una de Manresa, amb pocs títols i molts diners, concerta un matrimoni. Els espectadors són els convidats. Tothom sortia rient.

L’Aixada infantil de la Plana de l’Om també ha sigut un dels espais més concorreguts de la fira. Hi ha havia tallers de tota mena: maquillatge, per fer peces medievals o escuts.