Les famílies amb nens autistes reclamen més recursos públics

Les famílies de la Catalunya Central que tenen infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), reclamen al sector públic que destini més recursos per poder ajudar a aquestes persones i que disposin de més atenció especialitzada tenint en compte les seves necessitats. A falta d’això, moltes famílies del territori troben una solució en el Centre de Recursos en Trastorn de l’Espectre Autista de la Catalunya Central (CRTEACC), situat a Manresa, que enguany compleix 10 anys.

«El TEA és una condició neuronal, no una malaltia, que tenen algunes persones. Per ells, és molt complicat entendre el món en què ens movem perquè aquest món l'hem muntat nosaltres, els neurotípics. Llavors no es tracta de que ells canviïn, sinó que ells sàpiguen entendre aquest món i que nosaltres els entenguem a ells», explica Rosa Serrano, la impulsora del CRTEACC. Ahir el centre va celebrar 10 anys amb una festa en què hi van acudir diverses famílies i usuaris dels seus serveis. L’acte va consistir en un espectacle musical a càrrec de Pep Puigdemont i un vermut pels presents. 

Des de fa 10 anys, el centre situat al barri de la Parada de Manresa ha atès centenars de famílies amb membres autistes que han trobat en aquest servei un suport més ampli que el que ofereixen els serveis públics. La mateixa Rosa Serrano, que també és mare d’una filla amb autisme, apunta a Regió7 que «aquest servei l'hauria de donar l'administració, no nosaltres». En aquest sentit, explica que «com que no ens ho paguen, som les famílies que ens hem d'organitzar i pagar-ho nosaltres», en referència a la creació del centre, sorgida precisament de Serrano i un grup de famílies més. 

Serrano explica que el centre només cobra el cost dels serveis que ofereix ja que no tenen afany de lucre. En aquest sentit les famílies ho paguen amb els diners dels ajuts que reben, però assegura que no ho cobreix tot. Per altra banda tant Serrano com altres familiars presents ahir en la celebració coincideixen en la dificultat que suposa tant obtenir el diagnòstic com saber com obtenir els ajuts corresponent que puguin finançar les teràpies. «El que triga l’administració a fer el diagnòstic o a fer la valoració de la discapacitat o de la dependència d’un nen i e temps que passa fins que arriben els diners, ho trobo una vergonya», diu Serrano.

La manresana assegura també que, tot i que cada cop hi ha més informació sobre els trastorns de l’espectre autista, encara hi ha cert desconeixement en la societat. «Jo crec que hem aconseguit que la gent entengui que existeixen les persones amb autisme. El què hi ha és molta desinformació. Potser perquè a les pel·lícules ens expliquen que les persones amb TEA són superdotades. La realitat és que no hi ha dues persones amb autisme iguales, de la mateixa manera que no hi ha dos neurotípics iguals», explica. 

Serrano també és mare d’una filla amb autisme de 21 anys i ha viscut tot el procés de la infància i adolescència. Va ser diagnosticada als dos anys. «Vaig passar un mes de setembre que no dormia, que plorava. Vaig haver de passar un dol, perquè la idea que jo tenia de la meva filla desapareixia», explica. Després va venir una fase de ràbia però immediatament després va veure que havia de fer alguna cosa. Va ser llavors quan va començar a buscar informació i a reunir-se amb altres pares i mares. Aquesta va ser la llavor de l’actual CRTEACC, que al llarg de 10 anys ha atès a unes 600 famílies i actualment en té 88 d’associades malgrat que en el primer any no arribaven a la quinzena. El centre, que també ha anat evolucionant amb el temps, vol continuar creixent amb la mirada posada en el futur.

Subscriu-te per seguir llegint