Rebuig frontal de famílies de l'escola Ítaca al tenir davant l'edifici de set plantes que hi ha previst

L'Ajuntament de Manresa i la cooperativa Sostre Cívic, amb seu a Barcelona, van presentar la setmana passada un projecte amb seixanta pisos de lloguer protegit, seguint el model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, al barri de la Sagrada Família, al solar que hi ha al costat de l'escola Ítaca, entre la carretera del Pont de Vilomara i el carrer de Pilar Bertran Vallès. En la presentació, que es va fer in situ, un veí que viu just davant del futur edifici, a l'altra banda de la carretera del Pont de Vilomara número 121, on donarà, va manifestar la seva preocupació per tenir al davant un bloc de set plantes d'alçada, tot i que el seu cas, la part que donarà a la carretera del Pont serà més baixa. En concret, l'avantprojecte dibuixa un edifici amb tres volums: dos amb tres pisos d'alçada i un amb set. Ara, són famílies de l'escola Ítaca les que han volgut fer públic el seu rebuig frontal al projecte. "Comptarà amb un bloc de set pisos a una distància aproximada de menys de 15 metres d’una escola pública de la ciutat, de les seves aules i de la visió dels infants", constaten.

"No ens quedarem de braços creuats"

Manifesten que "les famílies de l’escola no ens quedarem amb els braços creuats veient com destrueixen un entorn que ara és verd. Dirigents polítics, l’entorn també educa. Rectificar és de savis!", exclamen. Recalquen que "no és anar en contra del projecte, és buscar a un nou emplaçament". Fan saber que, al pla parcial en el qual s'inclou el projecte, "que fa més de 10 anys que està signat, de res no li han valgut les desenes de reunions que escola i famílies han fet amb l’administració per aturar-lo, ni tan sols per baixar un sol pis d’aquesta edificació de set, que comportarà inevitablement la pèrdua de vista i d’un entorn rural-urbà per a l’escola i el barri".

La parcel·la de 2.000 m2, on ara hi ha vegetació i uns horts que aniran fora, la cedeix l'Ajuntament, i la cooperativa d'habitatge Sostre Cívic s'encarregarà del projecte i de la construcció de l'immoble, amb un cost estimat de 13,5 milions, dels quals 2,5 provenen dels fons Next Generation, atorgats a l'Ajuntament. La previsió és que estigui acabat el 2026. Es pagarà amb els esmentats fons Next Generation, amb el finançament que s'anirà a buscar a la banca -ètica o pública- i amb l'entrada que posin els socis de la cooperativa -uns 10.000 o 15.000 euros, s'ha de concretar. Són diners que recuperaran si un dia marxen. A banda, pagaran una quota mensual, com un lloguer social.

"Una administració sorda"

Les famílies contràries recorden que el centre "es va edificar sobre uns terrenys on no hi havia cap estructura alta, a excepció dels pisos de la carretera del Pont de Vilomara; estava envoltada d’un entorn verd, humà, rural. Som a 2023 i ara es vol modificar el paisatge, sens dubte per deteriorar-lo i per restar qualitat a les hores que els infants passen al centre. De nou, la innocència d’esperar que el diàleg podria canviar alguna cosa davant d'una administració sorda, i, de nou, un cas on s’evidencia que els infants no són tan importants. Això sí, projectem un nou emplaçament per a les universitats, educació postobligatòria (estil campus, amb zona verda, amable, ampli, bonic). Sembla que l’educació obligatòria costejada amb diners públics no pot tenir aquesta sort, ni adults amb una mirada respectuosa cap a les seves criatures, ni adults conscients de la importància d’oferir-los un entorn adequat a les seves necessitats. Com volem posar als infants al centre, si ni tan sols ens plantegem no deteriorar o millorar els entorns escolars? Com pot ser que Manresa es consideri amiga dels infants? No ens agradaria que totes les escoles de Manresa poguessin gaudir d’unes vistes com les de l’escola La Sèquia, Muntanya del Drac o el Puigberenguer? En escoles que són al mig de la ciutat (com Renaixença o Bages) seria gairebé impossible, però, a les que encara no està tot perdut i les que encara s’han de construir, no ho podem tenir en compte?", pregunten.

Insisteixen en la idea que "es cerqui un nou emplaçament per a tots aquests serveis tan necessaris per a la ciutat i que dins d’aquell espai continuïn creixent els horts i s’ordeni l’espai naturalitzat, amb una vorera ampla per al pas de vianants".

El segon més gran de Catalunya i l'Estat en model cooperatiu

A banda dels habitatges, el disseny de l'edifici de Sostre Cívic contempla àmplies zones comunitàries pensades per la vida compartida entre tots els veïns i veïnes, els usos de les quals els decidiran les futures persones sòcies. També hi haurà dos locals comercials, un dels quals es quedarà l’Ajuntament (de 500 m2), i places destinades a aparcament. El del barri de la Sagrada Família serà el segon habitatge més gran de Catalunya i de l’Estat en model cooperatiu en cessió d’ús, després d’una promoció que també treballa Sostre Cívic al barri de Sant Andreu de Barcelona amb 80 habitatges. A banda, la que és la principal cooperativa d’habitatges en cessió d’ús de Catalunya també treballa en la rehabilitació d’un edifici de 13 habitatges a la carretera de Cardona, adquirit via l’ús del dret de tanteig i retracte. La campanya d’informació i inscripcions al projecte es preveu fer, conjuntament a la de la promoció amb l’Ajuntament, a finals de 2023.

Subscriu-te per seguir llegint