La primera cooperativa d'enterraments començarà a caminar el 2024 a Manresa amb més de 8.000 socis d'entrada

Recer, Cooperativa d'Acompanyament Veïnal. És com es diu un projecte que fa prop de deu anys que va començar a agafar forma a Manresa amb l'objectiu de donar continuïtat i més solidesa a les tradicionals seccions d'enterrament de les associacions de veïns, algunes de les quals es remunten a fa 35 i fins 40 anys. La manca de relleu generacional per portar-les, juntament amb la preocupació per poder-ne garantir al cent per cent la viabilitat econòmica i la continuïtat, a més a més del fet que, normativament, no estan protegides per la Llei, han motivat el naixement de la cooperativa.

Amb una massa potencial de socis de 17.000 persones i una de pràcticament garantida de més de 8.000, la previsió és que comenci a funcionar a principis del 2024. Per ara, la integren onze associacions de veïns, a banda d'associacions de Balsareny, Cabrianes i Sallent. Tot i que els seus impulsors no ho han pogut assegurar al cent per cent, tot indica que es tracta d'un projecte pioner a Catalunya i a l'Estat.

L'objectiu de la cooperativa no és altre que acompanyar les famílies que pagaran quota quan toqui fer l'enterrament d'un dels seus membres, amb la intenció d'anar ampliant els serveis relacionats amb el dol i la mort. Per formar-ne part no caldrà ser necessàriament d'una entitat veïnal, si bé la voluntat de la cooperativa és treballar amb elles, de tal manera que s'animarà les persones que s'hi donin d'alta que també ho facin de la seva associació, amb la idea que aquestes entitats veïnals facin de delegacions de la cooperativa per resoldre dubtes i per garantir l'aposta per la proximitat. D'entrada, Recer tindrà la seu al local de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, que els ha cedit un despatx per al treballador contractat.

L'auditori de La Plana ha acollit aquest dijous a la tarda la presentació de Recer. L'acte, que ha aplegat 130 persones, ha inclòs la presentació de la cooperativa per tres membres del grup motor impulsor: Toni Erro, de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa; Josep Heras, en representació de l'Associació de Veïns de les Escodines, i Toni Leal, de la germandat de Cabrianes; l'actuació musical d'Anaïs Vila, l'explicació de la marca per Dies d'Agost, una de les tres cooperatives que acompanyen Recer en les seves primeres passes, en aquest cas a nivell d'imatge i de comunicació; la pujada a l'escenari de les entitats que ja s'hi han compromès, i, abans, les paraules de l'alcalde Marc Aloy. Entre d'altres, hi ha assistit el president de la ConFac. Ha tancat l'acte un piscolabis.

El principi de tot, al 2014

Erro no ha pogut amagar la satisfacció de veure com el projecte, que ha definit com "un èxit col·lectiu", ha anat cremant etapes. Ha situat al 2014 el punt d'inici de la mà de quatre associacions de veïns -Escodines, Carretera Santpedor, Saldes-Plaça Catalunya i Vic-Remei- que "estaven preocupats pel fet que no s'apuntés gent" a les respectives vocalies d'enterrament, i "per la viabilitat futura del servei". El 2018, la federació de barris es va fer seu el repte; el 2019 van rebre els resultats d'un informe de la consultoria manresana Sensus que posava de relleu que "la normativa legal no ens empara", pel que fa a les vocalies d'enterraments perquè "les associacions podem fer de tot excepte allò que està regulat a determinades entitats jurídiques, i el tema de les defuncions està reservat a funeràries, asseguradores, mutualitats i aquest tipus d'entitats. Per tant, des d'aquest punt de vista estricte, no ho hauríem de fer. No vol dir que estem fent coses il·legals; és important recalcar-ho perquè és un tema molt sensible". Alhora, l'informe constatava que els canvis socials recomanaven fer un canvi de xip.

El 2020 va sorgir la idea, assessorats per l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, d'apostar per una "estructura més sòlida", amb la cooperativa com el format escollit. De les quatre entitats del 2014 es va passar el 2020 a un grup que integra onze barris de Manresa (Escodines, Saldes-Plaça Catalunya, Vic-Remei, Mion-Puigberenguer, Barri Antic, Sagrada Família, Passeig i Rodalies i el Xup i tres més que, per ara, prefereixen no ser identificats), i el 2021 es va ampliar les entitats de Cabrianes, Sallent i Balsareny.

Leal ha explicat que la germandat d'enterraments de Cabrianes, nascuda el 1950, també es va replantejar el seu futur i que, quan van llegir a Regió7, que va ser el primer mitjà que va parlar del projecte, el que s'estava coent a Manresa, s'hi van voler sumar de seguida.

Per què una cooperativa

Heras ha explicat que s'ha triat el format de cooperativa perquè és una empresa d'economia social sense ànim de lucre amb uns valors que justifiquen aquesta tria, com són la solidaritat i la proximitat, que ja formen part de l'ADN de les associacions de veïns, a més a més d'altres com la cooperació, la participació i la corresponsabilitat.

En concret, serà una cooperativa de consum en què els socis sufragaran amb les quotes que pagaran l'enterrament d'altres socis quan es morin i d'altres socis sufragaran el seu. No hi haurà beneficis i, per tant, no se'n repartiran perquè tampoc no hi haurà accionistes. Amb els excedents es milloraran els serveis als associats i la cooperativa.

Un cop l'any se celebrarà una assemblea de socis; hi haurà un consell rector, que serà com una junta de les actuals associacions de veïns, format per unes quantes persones escollides pels socis a les assemblees, que vetllarà perquè les decisions preses a l'assemblea de socis s'executin, i un equip de treball que executarà aquestes decisions.

Ha posat molt èmfasi en el fet que la decisió final serà sempre dels socis comuns, que són els que pagaran els enterraments amb les seves quotes i que tindran el 60% del vot de l'assemblea. També hi haurà els socis col·laboradors, amb un 35% del vot, per exemple, entitats, particulars o empreses que donin suport a la cooperativa d'una manera o altra, i els socis de treball, amb un 5%.

Ha destacat el salt d'una feina que ara fan voluntaris a les vocalies d'enterrament, amb el risc que això els pot comportar, a la professionalització del servei. També, el fet que la llei de cooperatives els obliga a tenir un fons de reserva que "és una garantia de futur per si passa qualsevol circumstància excepcional". No cal anar gaire lluny per trobar un exemple. Només fins a l'etapa més fosca de la covid, que va generar multitud de defuncions.

Les properes etapes

A Manresa hi ha 22 associacions de veïns, 16 de les quals tenen vocalia d'enterrament. D'aquestes, 11 s'han sumat al projecte i treballen amb el grup motor. Abans del 31 d'octubre vinent, les respectives associacions hauran de celebrar una assemblea extraordinària per tal que els socis ratifiquin l'entrada a la cooperativa. Heras ha recordat que "vam rebre una subvenció de la Generalitat de 70.000 euros que ens obliga a tenir la cooperativa constituïda abans del 31 d'octubre", tot i que "segurament no es posarà en marxa fins a primers del 2024", ha subratllat.

De les cinc vocalies que, de moment, han decidit quedar al marge del projecte, Erro n'ha dit que "cadascú té els seus propis processos interns i necessiten un punt de maduresa que segurament en bona part encara falta".

Pel que fa a les quotes, no han pogut concretar cap quantitat perquè, ha comentat Leal, actualment estan elaborant, a partir dels diferents reglaments existents, "un reglament únic que reflecteixi una mica la idiosincràsia del conjunt de vocalies", del qual en sortiran, entre d'altres, les quotes. En aquest procés en concret els acompanya la cooperativa Facto prenent com a base les dades econòmiques de les diferents seccions d'enterrament. Leal s'ha mostrat convençut que, tal com s'estan fent les coses, les associacions que no s'hi han sumat ara ho acabaran fent. Ha recordar que, en el cas de la germandat de Cabrianes, es van informar per reconvertir-se en associació de decessos i no va ser possible pel tema de la legalitat esmentat.

Subscriu-te per seguir llegint