Regió7

Regió7

«Per pactar hauran de treure l'estelada»

El candidat del PSC a Manresa posa com a primera condició que no hi hagi «símbols que no ens representin a tots»

Anjo Valentí Moll, alcaldable del PSC de Manresa MIREIA ARSO

Anjo Valentí Moll (Manresa, 1970) ha anat fent tot un camí que semblava conduir-lo cap a la posició de candidat a l’alcaldia en la què es troba actualment. El 2020 va rellevar Felip González al capdavant de l’executiva local del PSC. Paral·lelament, i després de 6 anys de mandat, va deixar la presidència del Club Tennis Manresa, una entitat amb la qual ha estat vinculat tota la vida perquè el seu pare i el seu tiet, Ramon i Ton Valentí van ser-ne cofundadors. En el ple de gener del 2022 va prendre possessió com a regidor socialista en substitució de Felip González. Valentí era el número 5 de la llista electoral del 26 de maig del 2019 quan el PSC va aconseguir quatre regidors.

El seu avi va ser alcalde.

Sí, Josep Moll Vall. Durant el seu mandat es va reconstruir el Pont Vell. Em sembla que es va inaugurar el 1962. Va ser el primer alcalde franquista que va parlar en català en un ple i el van destituir.

I vostè es presenta per alcalde.

Aquest matí [ahir] era al mercat de la Font dels Capellans fent campanya i m’he trobat amb l’Oriol Junqueras i el Marc Aloy. Junqueras m’ha dit, assenyalant Aloy: «Heu de parlar. Us heu d’entendre».

I vostè què li ha respost?

Li he dit que nosaltres parlarem amb tothom qui vulgui sumar per Manresa. Aquestes paraules del màxim referent d’Esquerra Republicana demostren que ens trobem en un moment en el qual s’ha girat full del que ha suposat el Procés i el veto que s’havia mantingut al voltant del PSC.

Als socialistes se’ls ha tractat com empestats?

Personalment no però com a marca política sí. El cordó sanitari que s’havia aplicat crec que no només ens ha fet mal a nosaltres sinó al conjunt del país i de la ciutadania. S’han equivocat intentant, perquè no se n’han sortit, deixar fora de joc un partit democràtic com el nostre.

I d’aquí uns dies es pot trobar en posició de fer alcalde al candidat de partits que han aplicat aquest cordó sanitari.

No, d’aquí uns dies em faré alcalde jo!

No dic pas que no, però de moment hi ha partits que tenen el doble de regidors que el PSC.

Nosaltres per pactar amb algú la primera qüestió que ens plantegem és: per fer què? Els ciutadans seran els que ens diran quin suport tenim.

I, després?

Comparar programes i una de les primeres coses que jo exigiria és que l’ajuntament i tots els llocs oficials que en depenen estiguin nets de símbols que no representen a tots els manresans i les manresanes, que no són els oficials del país ni de la ciutat. Retornar la institució a tota la ciutadania sense exclusions vol dir treure estelada i els símbols que no ens representin a tots.

Digui una altra condició?

Manresa necessita tornar a posar al davant les necessitats de tota la ciutadania. Hi ha hagut una situació de miratge en forma de grans projectes mentre que es deixava molt enrere i abandonats el manteniment, l’espai públic i els parcs i jardins. La desigualtat social va en creixement i cal dedicar-se molt a les polítiques de foment de l’ocupació. Cal reduir la llista de llars vulnerables a Manresa.

Vostè ha dit que la inversió pel soterrament parcial dels Ferrocarrils de la Generalitat és una contrapartida per introduir el transbordament a Martorell? Què pensa fer al respecte?

Parlar amb Ferrocarrils i amb la Generalitat per demanar una pausa, una aturada de qualsevol implementació del projecte i encetar el debat que resta pendent. Cal parlar amb els veïns i amb els comerços i les entitats socioeconòmiques de la ciutat i, en concret, per allà on s’hagi de perllongar la línia fins a plaça Espanya. Ens sembla bé recosir urbanísticament l’espai per on actualment passa el tren, però cal apamar molt les conseqüències de dur el tren soterrat fins a plaça Espanya. I reitero que s’ha amagat la previsió d’aplicar un transbordament i una pèrdua de trens directes entre Manresa i Barcelona. Totes dues coses consten al mateix pla. ERC i Junts s’han negat a Manresa a fer un pacte de ciutat per aturar el transbordament.

El govern actual té en marxa projectes per valor de més de dos-cents milions d’euros. Com es puja a un tren en marxa d’aquesta magnitud?

Hi ha inversions compromeses, signades i projectades que tiren endavant, però sobre les quals nosaltres tenim coses a dir. En el cas del Museu del Barroc, per exemple, vam ser els primers a demanar explicacions. Cal veure com acaba als tribunals el tema del concurs públic per adjudicar el projecte museogràfic. Crec que pel govern ha estat el seu petit Titànic per la gestió d’amagatotis de finançament, d’aportacions i d’un projecte que convenia pel barri però no a aquest preu ni amb aquestes conseqüències. Moltes de les inversions són fruit, en bona mesura, dels fons Next Generation. Ha estat positiu per Manresa rebre aquests fons, però hi ha molta feina per fer en el tema del finançament.

En quin sentit ho diu?

Cal tenir en el punt de mira de l’Ajuntament el govern central. Això jo ho vull fer. Cal portar l’agenda manresana no només a la Generalitat sinó a Madrid, a les institucions de l’Estat, als ministeris, al Congrés i al Senat. Crec que ens hem de vendre i buscar finançament -perquè només amb el de la ciutat no en tenim prou, si volem fer les coses necessàries per tirar endavant la ciutat- picant totes les portes sigui a Barcelona, a Madrid o a Brussel·les.

Què troba a faltar?

Per exemple, en la Fàbrica Nova no s’ha trobat fins fa poc un interlocutor amb el ministeri de Ciència i Innovació per intentar dur a terme i canalitzar els 10 milions d’euros aportats per l’Estat. I no és perquè no hi hagi ningú al ministeri per atendre Manresa, sinó perquè hem demanat els 10 milions d’euros mitjançant els pressupostos generals de l’Estat, però sense tenir un projecte ben definit del que volem fer a la Fàbrica Nova.

Creu que l’operació està ben encarrilada?

Nosaltres hem mantingut contactes amb altres actius manresans del coneixement universitari, com són la FUB, Sant Andreu Salut i Althaia, perquè s’afegeixin al lideratge de operació que impulsa la UPC i l’Ajuntament. Creiem fermament que la Fàbrica Nova és prou gran i el projecte ha de tenir prou ambició perquè els principals referents manresans, amb l’alcalde de Manresa al capdavant dels seus patronats, puguin sumar.

Creu que la Generalitat té prou en compte Manresa?

Crec que a Esquerra i Junts els fa cosa exigir al govern de la Generalitat. Tenim l’exemple de la residència del Xup que es va anunciar i no ha tirat endavant o l’absència de diners per a la Fàbrica Nova, mentre que l’Estat sí que n’ha posat. Nosaltres hem fet l’acte de fe de donar suport a l’operació de la Fàbrica Nova plantejada per l’actual govern de la ciutat, però veiem que s’ha volgut presentar d’una forma massa ràpida i quan encara queden moltes coses per lligar. Ens hem endeutat i aquests diners potser s’haurien pogut destinar a inversions en serveis socials o a millorar plans d’ocupació per afrontar la crisi social i econòmica.

No considera que l’operació de Fàbrica Nova sigui prioritària?

Crec que a dia d’avui la gent ens està dient que no ho és. Les preocupacions són millor ocupació, millors barris, millors serveis públics i va en aquest sentit.

Els acusen de deixar les arques escurades la darrera vegada que van governar.

A nosaltres ens va passar el mateix l’any 1995, quan vam haver de fer front a l’endeutament generat pel govern de Convergència. Jo vull saber quins deutes em trobaré a partir del mes de juny. Un cop eixugat el deute l’actual Ajuntament no ha tingut cura de l’espai públic ni ha recuperat la policia de barri.

Divendres acaba la concessió a Eyssa, del grup Fomento, de la zona blava per finançar la construcció de l’aparcament de la Reforma i la urbanització de la plaça. Com valora l’operació en perspectiva?

El pàrquing s’havia de fer i calia finançar l’obra. Els ajuntaments han de buscar fórmules de finançament. Una altra cosa és si s’havia de posar tant formigó o no.

Descrigui breument cada alcaldable que competeix amb vostè en aquestes eleccions.

Marc Aloy hauria pogut ser un bon alcalde si hagués enfocat bé les polítiques necessàries; Ramon Bacardit és un outsider que necessita fer una immersió ràpida en política aquí Manresa; Roser Alegre és una lluitadora que de vegades es passa de frenada; Andrés Rojo seria dels bons amic castellans que tinc; Ana Querol la veig una persona amb conviccions d’esquerres que es deixa portar per males experiències de Barcelona; a Josep Lluís Javaloyes se li ha de reconèixer el valor per presentar-se pel PP aquí a Manresa sent de Sant Joan de Vilatorrada; Joan Vila és un Sandro Rosell a la manresana que li fa la guitza al Ramon Bacardit, i Sergi Perramon és un exllobató de la JNC.

Compartir l'article

stats