El 35% de les llistes a les municipals de Manresa no han obtingut cap regidor

De les 97 llistes presentades a les eleccions municipals a Manresa des del 1979 34 s’han quedat sense poder entrar.

L’estadística és que de cada tres candidatures una no aconsegueix accedir al ple municipal.

Un bon exemple es va donar als darrers comicis amb deu candidatures presentades de les quals set van aconseguir lloc al ple municipal i tres no.

En percentatge suposa que del total de llistes, el 65% van obtenir representació i el 35% no.

Fa quatre conteses electorals que a cadascuna d’elles competeixen deu candidatures a Manresa per aconseguir representació institucional a l’Ajuntament.

El 2011 van entrar 6 i van quedar fora 4; el 2015 el mateix: el 2019 van entrar 5 i van quedar fora les altres 5 i a les darreres, com s’ha dit, van entrar 7 i van quedar fora 3.

Així que de les 40 candidatures 16 es van quedar a les portes de l’Ajuntament.

Entre 5 i 10 llistes

Deu és el màxim nombre de candidatures que han participat fins ara en unes eleccions municipals a Manresa i l’altra cara de la moneda es va donar en les eleccions del 1995 quan es van presentar la meitat, cinc candidatures. En aquella ocasió van arribar a entrar totes les candidatures, cosa que no s’ha tornat a repetir.

El fet que no es disgregués el vot va afavorir que un partit petit com Iniciativa, que sumava en la candidatura l’Assemblea d’Unitat Popular i Els Verds aconseguís 2 regidors i fes possible l’anomenat pacte de progrés per assumir l’alcaldia i el govern malgrat la victòria de Convergència i Unió encapçalada per Pere Oms.

CiU guanya, Junts no

Si el que es mira no és qui acaba governant sinó qui ha tingut el major nombre de vots, de les 12 conteses electorals celebrades des de la recuperació de la democràcia CiU ha guanyat en 6 (1987, 1991, 1995, 2007, 2011, 2015), el PSC en 4 (1979, 1983, 1999, 2003) i Esquerra en dues (2019 i 2023). La marca postconvergent Junts no ha guanyat cap de les dues vegades que ha competit a Manresa.

De totes les candidatures presentades des de la recuperació de la democràcia, la que va aconseguir tenir representació amb menys vots va ser la d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), que el 1999 va obtenir un regidor amb 1.426 vots, el 5,01% dels sufragis.

Aquest ha estat el resultat més ajustat que ha permès a una formació política entrar a formar part del ple municipal. 

A continuació hi hauria el cas de Democràcia Municipal (vinculada a Podem) que el 2015 va entrar a l’Ajuntament amb 1.534 vots (5,54%). Plataforma per Catalunya (PxC) el 2007 va tenir regidor amb 1.539 vots (5,80%).

L’altra cara de la moneda és la del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que amb 1.415 vots (3,92%) es va quedar fora de l’Ajuntament en els comicis celebrats l’any 1983.

Subscriu-te per seguir llegint