Comença el compte enrere per tenir restaurada la Torre de Santa Caterina de Manresa

L'actuació, amb una durada prevista de sis mesos, inclou fer un mirador al capdamunt de la construcció

Es portarà a terme una intervenció arqueològica a l'interior i l'adequació del nou Espai Quico Mestres Angla a l'exterior

Preparatiu per a les obres a la Torre de Santa Caterina

Preparatiu per a les obres a la Torre de Santa Caterina / AJM

Redacció

L’Ajuntament de Manresa ha iniciat els treballs de restauració de la Torre Santa Caterina, que inclouran la construcció d'un mirador a la ciutat. La torre, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric, té un important valor en el conjunt patrimonial de Camí Ignasià a la seva entrada a la ciutat. 

Els treballs permetran restaurar i consolidar l’edificació original, amb l’objectiu d’aturar-ne la degradació i de revertir les patologies que l’afecten. A la vegada, dotarà la ciutat d’un nou mirador, amb la construcció a dins de la torre d’una estructura composta d’una escala de cargol acabada amb una plataforma circular al nivell superior de la torre.

També preveu la retirada dels elements que ara estan instal·lats als murs de la torre —tensors, estructures auxiliars, quadres elèctrics, antenes, etc. Pel que fa al pal de la bandera, quedarà integrat a la nova estructura. Un cop retirats aquests elements, que actualment perjudiquen la preservació del bé, es procedirà a la neteja i restauració dels paraments interns i externs de la torre, amb l’extracció de morters de ciment, la retirada de vegetació, el tractament contra la presència de líquens i el control de la salinització que provoca el desgast de la pedra, la reintegració i consolidació de la pedra deteriorada, la consolidació de les juntes entre els elements constructius i la neteja de grafits, entre altres. Així mateix, es durà a terme una intervenció arqueològica a l’interior de la torre, amb l’excavació del subsol per a la instal·lació de l’estructura del mirador.

El projecte té un pressupost de 246.233 euros (IVA inclòs), provinents dels fons Next Generation —en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)— i d’una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat. És previst que les obres tinguin una durada de 6 mesos. No és previst que estigui a final d'any, termini del qual es va parlar en la presentació de l'actuació. Mentre durin els treballs, es retirarà la senyera

El projecte s’inspira en una proposta que l’artista visual Marc Sellarès va fer el 2017, en la qual proposava una escala amb mirador a dins de la torre —entre altres intervencions—, que en aquell moment no es va materialitzar per falta de pressupost.

La petita construcció bèlica ofereix una de les vistes més maques de Manresa

La petita construcció bèl·lica ofereix una de les vistes més maques de Manresa / AJM

Una torre d’origen militar construïda el 1836

La Torre de Santa Caterina porta el nom del turó on se situa. D’origen militar, va ser construïda durant la primera guerra Carlina, el 1836. Gràcies a la seva situació geogràfica, és una de les principals referències visuals de la ciutat de Manresa. Forma part de la xarxa de punts d’interès de l’Anella Verda i diversos dels seus recorreguts senyalitzats hi passen. La Torre de Santa Caterina és també la porta d’entrada a la ciutat del Camí Ignasià, l’indret per on Ignasi de Loiola va arribar a Manresa enguany fa just 500 anys.

L’Espai Quico Mestres Angla

La restauració de la Torre de Santa Caterina es complementarà, als seus exteriors, amb el nou Espai Quico Mestres Angla, que es va anunciar el juny de 2022. Es tracta d’un espai d’homenatge que envoltarà la torre amb una estructura que dibuixa una lletra ‘Q’ (de Quico) i que s’ha dissenyat amb la voluntat que sigui un lloc d’interpretació de la ciutat i la comarca. El projecte es troba en aquests moments en mans de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Catalunya Central que, un cop n’emeti l'informe favorable, ja es podrà aprovar i licitar.

Quico Mestres Angla (Manresa 1948-2013) va ser un reconegut arquitecte i urbanista, impulsor d’una transformació urbana innovadora. Va ser l’autor del primer Pla General d’Ordenació Urbana de Manresa de la democràcia, que va realitzar entre el 1975 i el 1981. Als anys 90, va treballar a l’Ajuntament de Sabadell, on va dirigir la redacció del Pla General d’aquest municipi, el 1992. El 1995 va retornar a l’Ajuntament de Manresa, on va ser el responsable tècnic del desenvolupament del nou Pla General de 1997. Des de l'àrea d'Urbanisme, va dirigir i gestionar projectes rellevants per la ciutat, com la plaça Sant Domènec, la revitalització del Centre Històric, la façana sud, el teatre Kursaal, la urbanització del sector de Les Bases o la implantació de la FUB.