"Considero que Junts no ha sigut lleial ni just amb la feina feta"

«Els millors anys per dedicar-me a la política són els que hi he estat». Ho afirma Valentí Junyent, alcalde de Manresa entre el 2011i el 2019 , i posteriorment primer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda fins ara. En total 12 anys durant els quals també ha assumit responsabilitats al govern de la Diputació de Barcelona. Alcalde, primer, amb Convergència i Unió, i posteriorment amb Junts, afirma que precisament el candidat de Junts a les darreres municipals i que el va rellevar al capdavant de la llista, no ha sigut lleial ni just amb el fins ara govern que ell mateix encapçalava ni amb el de la ciutat. Sense esmenta ren cap moment el seu nom, assegura que s’ha sentit maltractat per Ramon Bacardit, que «no tan sols no ha defensat l’obra de govern dels darrers anys sinó que l’ha criticat».

Què fa ara Valentí Junyent?

A punt de fer vacances amb la idea de desconnectar i tancar parèntesi. En l’aspecte estrictament laboral he fet la sol·licitud de l’atur. Tinc 63 anys i encara em falta un temps per jubilar-me i per cotitzar. Tinc 39 anys cotitzats des de la primera feina com a com a professor d’història l’any 1983. Tinc la voluntat de buscar alguna cosa vinculada a la gestió esportiva, educativa o la gestió en general, que és en l’àmbit en el qual m’he mogut gairebé sempre.

Si fes gestió esportiva, que és d’on provenia quan va decidir entrar en política, tancaria un cercle...

Dels 39 anys de vida laboral, 20 els he dedicat a la gestió esportiva. A Igualada, Lleida, Manresa i l’ACB. Fins que vaig entrar en política, on hi ha estat 12 anys. Els primers quatre anys era alcalde i regidor d’Esport i vaig mantenir un vincle no tan sols amb les entitats esportives locals sinó amb gent del sector, però els últims vuit anys no tant.

No pensa en una feina relacionada amb l’àmbit de la política després del seu pas per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona?

Si arriba, benvinguda sigui si el projecte genera motivació. Però no espero res perquè no estic adscrit a cap formació política ni he participat a les darreres campanyes. El meu vincle amb la política s’ha acabat i és difícil que arribi alguna cosa sense estar en actiu. Ara tinc ganes de fer balanç i de pair el que hem viscut, que ha sigut molt intents.

Què és el que ha de pair?

He portat molt malament la campanya de les municipals perquè tot i no participa-hi m’he sentit molt maltractat pel candidat de l’espai que ha sigut el que he liderat durant aquests 12 anys [en referència a Junts i a Ramon Bacardit, a qui no cita en cap moment]. A mi m’ha fet sentir malament. Per mi i pel meu equip. I part de l’equip era a la llista nova. Ha sigut una experiència que m’ha sorprès, i no m’ha satisfet gens. No m’he quedat a gust amb els qui havien de defensar l’acció de govern i no tan sols no ho han fet, sinó que a més a més l’han criticat. Necessito passar pàgina i deixar que tot es resituï.

Per què creu que Junts no es va fer seva l’acció de govern de tots aquests anys durant els quals ha sigut alcalde o ha format part del govern?

Junts està buscant un allunyament de l’antiga Convergència, no només a nivell administratiu, sinó també ideològic, a l’hora de pactar, de buscar consensos i arribar a acords. Això no s’ha produït ni a l’Ajuntament de Manresa, ni a la Diputació de Barcelona i no sé què passarà a nivell de l’estat. Considero que no es va ser lleial amb la feina feta, ni just, perquè realment s’han fet moltes coses. A més a més molts membres de la candidatura eren al govern i coneixien de primera mà la complexitat de l’administració o la dificultat per arribar a acords. Jo crec que els resultats han demostrat que l’estratègia no va ser bona i els assessors del cap de llista tampoc no van saber trobar l’encaix perquè els ciutaans l’acceptessin.

Està decebut, també, amb els regidors que eren al govern i anaven a la llista de Junts?

No. Perquè sabia el seu paper i era difícil conjuminar ser regidors del govern en el tram final del mandat, en plena campanya electoral i amb un nou lideratge. És evident que l’estil de lideratge del cap de llista respecte el meu és diametralment oposat. Però en aquest context jo crec que ho tenien difícil per fer-se valdre i van salvar com van poder aquesta recta final.

En alguna ocasió li van plantejar o es va plantejar sortir del govern?

El meu compromís amb la ciutat era fins el final d’aquest mandat. Per tant més enllà que hi havia gent que ens demanava que sortíssim del govern, i això va passar els dos últims anys, vam decidir continuar. Jo tenia un compromís amb els ciutadans i sempre ha acabat els contractes. Aquest era amb la ciutat.

Li van oferir anar a la llista de Junts a les municipals?

Sí. Em van oferir tancar-la. Vaig agrair moltíssim l’oferiment però de la mateixa manera que també em van plantejar mantenir algun vincle amb Impulsem, no em vaig voler decantar ni per uns ni pels altres. Per part d’Impulsem va ser una trobada molt agradable i amb bon to, i pel que fa a la trucada per tancar la llista vaig declinar oferiment. Després li va proposar a en Joan Calmet, que va acceptar. Jo crec que va fer ben fet.

Veu bé el pacte de govern de Manresa entre Esquerra, socialistes i Impulsem?

Sí. Veig bé tots aquells pactes que suposin garantir la governabilitat, l’aprovació d’ordenances i pressupostos. El més lògic, els 7 d’Esquerra i els 6 de Junts, era difícil perquè hi havia hagut tensions durant la campanya i en etapes anteriors entre els dos caps de llista. El que és important és que la ciutat no aturi els seus projectes i lluiti per les seves fites. No seria el pacte d’una part de l’electorat si es pensa en clau independentista o nacional, és evident. Però aquí del que es tracta és de governar la ciutat, fer-la viable, fugir d’estratègies de país o d’estat perquè aquí el que vol la ciutadania és la immediatesa i la proximitat.

Creu que, al contrari de Junts, el nou govern sí que s’ha fet seu el llegat dels últims governs de la ciutat?

El nou regidor d’Esports, Anjo Valentí, en una entrevista a Regió7, va dir que es feia seu el llegat dels tres últims regidors. Un era jo, l’altre Jordi Serracanta i el darrer, Antoni Massegú. També va dir que estava il·lusionat amb projectes com la capitalitat europea de l’esport del 2024 que ja vam demanar nosaltres, i que això pot suposar poder rebre més ajuts per fer, per exemple, l’ampliació del pavelló del Congost. Penses que ha valgut la pena més enllà de les tibantors puntuals que hi ha com en qualsevol família a l’hora de prendre una decisió.

El món de la política local és dur?

És dur i intents. Amb el temps et queden els moments bons, i els dolents han anat passant. Jo tinc tendència a oblidar-los. Els visc amb molta tensió i intensitat en aquell moment, però després et queda la satisfacció de les coses bones, que han sigut moltes, dels contactes, dels vincles, de la gent...

S’ho imaginava el 2011, quan s’hi va posar, que seria així?

No. Però en el moment que entres tens molta il·lusió, un pèl d’inconsciència i el fet que et vinguin a buscar, com va ser el meu cas, et motiva. El balanç global és prou satisfactori. La gent ja no sap quin alcalde va inaugurar l’ampliació de l’hospital o qui va fer la plaça Bonavista. L’avinguda dels Països Catalans la vaig firmar jo i la va inaugurar Aloy. A mi em va tocar inaugurar coses que no havia fet com el CTM i l’Ateneu de les Bases.

Li recordo alguns temes que es va trobar sobre la taula: obres de Fòrum paralitzades perquè no hi havia diners, l’edifici plaça Bages que havia d’anar a terra per ordre judicial, la crisi a les Piscines Municipals, el cas de l’enregistrament de Mireia Estefanell, llavors la número 2 del govern...

Jo crec que el més important és que es van anar resolent. Alguns amb més èxit que altres, però es van anar resolent. Com en totes les activitats professionals, quan entres en un lloc saps què hi ha però desconeixes els sobrevinguts com també va ser la pandèmia. L’actual govern, per exemple, no és conscient que a part del que té previst fer i els acords que prengui, tindran sobrevinguts. Tothom sap que hi ha projectes importants com la Fàbrica Nova o l’ampliació del Nou Congost. Són prioritaris, certament, però a part de resoldre’ls conviuran amb altres que aniran apareixeran. M’agradaria posar en valor dues coses.

Digui’m...

Teníem un gran equip. Bons regidors i al mateix temps vam saber trobar la complicitats dels tècnics que hi havia i la voluntat de trobar una solució perquè la gent era conscient de quina era la situació de l’Ajuntament. El 2011 tothom sabia que l’Ajuntament estava molt endeutat. Era al top 5 dels endeutats de Catalunya i vam trobar complicitats internes i externes. A la Diputació de Barcelona, amb Salvador Esteve, amb el president Artur Mas... Un dels avantatges de la política és que si arribes en un moment en què estàs molt il·lusionat i molt fresc, afrontes les situacions molt més bé que si ja portes un llarg recorregut. Jo tenia clar, i ho havia dit repetidament, és que el dia que no tingués il·lusió aniria a casa. 12 anys em semblava un cicle absolutament equilibrat i no volia allargar-lo. Crec que els millors anys per dedicar-me a la política són aquests que hi he estat. Per maduresa personal, relacional, formativa...

Com s’ho va prendre perdre per 10 vots a les municipals del 2019?

En les tres convocatòries electorals en les quals m’he presentat sempre he contemplat que la nostra llista pogués no guanyar. El fet de perdre per tan sols 10 vots va ser dur, però sobretot per la negociació posterior. Ja tindré temps de parlar-ne en un altre moment. Ha de passar més temps. Però perdre de 10 va servir també per adonar-nos que encara teníem molt suport del ciutadans. En aquells moments la força emergent a Catalunya era Esquerra. Va treure 10 vots més però vam empatar en nombre de regidors. Un cop passa ho has d’afrontar i adaptar-te. Des del meu punt de vista, la solució que es va adoptar va permetre donar continuïtat a l’acció de govern. Un cop arribes a un acord, pots continuar l’esmentada acció de govern i fer un traspàs sense tensió, ho relativitzes.

Diu que no vol parlar de la negociació amb Esquerra després de les eleccions municipals del 2019. Que ha de passa temps. Quan ho farà?

Ho explicaré en un llibre

L’està escrivint?

Qui l’escriu és el periodisa Salvador Redó. Qui fa memòria sóc jo. Tinc la intenció de lliurar-lo a impremta a finals d’aquest any o a principis del que ve i, si podem, presentar-lo per Sant Jordi del 2024.

Serà un llibre dels 12 anys de Junyent a l’Ajuntament?

Sí. La finalitat és doble. Una és donar la meva versió del que vaig viure i com ho vaig sentir. A vegades la gent opina sense conèixer. I per altra banda fer endreça. Més enllà que ens atribueixen que vam fer una endreça econòmica de l’Ajuntament, sembla que no haguem fet altres coses. I en 12 anys al govern, 9 amb Junyent com a alcalde i 3 amb Aloy, hem fet moltes coses. A mi m’ha servit per adonar-me’n.

Hi haurà alguna cosa personal? El coneixerem més bé?

Hi haurà reflexions personals, de valors, de conceptes, sobre fets i persones... Hi ha gent que a vegades tendeix a simplificar les coses i a vegades un necessita posar ordre, reivindicar i posar en valor allò que has fet i acceptar el que no has fet. Amb l’equip, els regidors, també els de l’oposició, i els professionals de la casa. Al discurs de comiat vaig dir que la majoria eren bons o molt bons. Dels que no són ni una cosa ni l’altre, n’hi ha a tot arreu.

Què hagués fet que no ha fet durant tots aquests anys al govern de l’Ajuntament?

Una de les coses que se’ns tira més a la cara és que no hem comunicat més. Però no m’agrada fer-ho constantment. Quan més comuniques, més obligacions tens per complir calendaris o fer les coses d’una determinada manera. El Museu de Manresa per exemple. Està condicionat per ajudes europees. Que d’una obra tan significativa hi hagi 2 terços subvencionats de fora és molt important. Podria haver-se fet millor?. És clar. També hi ha gent que deia que era més prioritari ampliar i modernitzar al pavelló. Vam fer el Museu en el context del 2022. No me’n penedeixo. Pot ser hauríem d’haver comunicat més bé i sortir més quan hi havia opinions que no responien a la veritat.

I què és el que no faria i ha fet?

(Rumia) En general estic satisfet. Hi ha qui creu que havia de ser o més ràpid o més dur en segons quines circumstàncies. Jo soc com soc i estic content de ser així. No he buscat un guany polític i estratègic, sinó que la ciutat quedés el més ben parada possible. 

Subscriu-te per seguir llegint