I els 870 pisos a preu assequible anunciats a Manresa?

L’equip de govern de Convergència i Esquerra de l’Ajuntament de Manresa va presentar el juny del 2017 les línies mestres del Pla Local d’Habitatge 2017-2022 que preveia posar 870 pisos a l’abast a un preu assequible en sis anys. El pla ja ha exhaurit la seva vigència, però resta pendent rendir comptes dels objectius que s’han assolit i els que no.

Anunciar plans d’actuació i que després no hi hagi una avaluació final és una pràctica més comuna del que seria desitjable.

El pla preveia aconseguir en 6 anys recuperar 470 habitatges en aquell moment desocupats, ampliar fins a 200 els pisos de preu assequible i social, i rehabilitar 200 habitatges més. Per aconseguir-ho plantejava passar dels 472.462 euros que l’Ajuntament de Manresa tenia previst destinar aquell any a polítiques d’habitatge a 1.265.306 euros el 2018.

Incorporar-los al mercat

Pel que fa als 470 habitatges desocupats en aquell moment, el pla preveia incorporar-los al mercat de lloguer a preu assequible dins del següent sexenni.

Sobre els 200 pisos a preu assequible i social, el govern va explicar que es destinarien a cobrir la demanda dels col·lectius més vulnerables amb pocs recursos. Aquest objectiu es pretenia assolir mitjançant iniciatives públiques i privades, i combinant mecanismes tradicionals amb règims de tinença alternatius: habitatges de lloguer social, habitatges dotacionals, allotjaments temporals, masoveria urbana i cooperatives d’habitatge. Quant als 200 habitatges que s’havien de rehabilitar s’havien de dedicar a eliminar situacions d’infrahabitatge.

Protestes de la PAHC

Segons es va explicar, el pla era fruit del fet que el govern tenia l’habitatge com una de les línies estratègiques fonamentals del mandat.

Altres mesures eren fomentar el lloguer just en l’oferta d’habitatges assequibles i socials per ampliar l’oferta d’habitatges amb aquest règim de tinença -destinats a la població amb menys recursos- i gestionar un registre de sol·licitants integrat entre els diferents organismes i entitats per a poder fer el seguiment de les necessitats de la població i vetllar pel correcte accés als ajuts i programes per ordre de prioritats. 

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) va criticar el document per insuficient i va intervenir al ple municipal per alertar que l’Ajuntament no aportava garanties de compliment dels objectius de pisos que s’havien d’obtenir. El govern es va mostrar en desacord i va defensar que els compromisos polítics i pressupostaris estaven ben detallats i suposaven un important impuls a les polítiques d’habitatge.

Subscriu-te per seguir llegint