Els mesos d’agost i setembre la major part dels pobles de Catalunya, més de cinc-cents, celebren la festa major. A les nostres terres la major part de les festes tenen un origen agrícola i aquests mesos són el final de la collita dels cereals: sega, batuda i ensitjada. Com que s’havia collit i es tenia assegurada la supervivència un any més, es feia festa, però no una festa qualsevol dedicada a una divinitat local, sinó la festa més gran, la festa major. 

Aquestes festes són una continuació de les Vulcanàlies de l’antiga Roma, que commemoraven aquestes mateixes feines agrícoles, i que s’esqueien pels voltants del nostre quinze d’agost. El cristianisme la va transformar en una festa dedicada a una divinitat important del seu santoral, la Mare de Déu, i per això el 15 d’agost és el dia què se celebren més festes majors a tot Catalunya.

Molts actes religioses

Antigament la Festa Major de Manresa també es celebrava -amb molts actes religiosos i pocs de cívics- en aquest dia en honor de santa Maria (o Verge de l’Alba) que és la titular de la Seu. Però a partir de 1372 es va traslladar la festa al 30 d’agost per commemorar la translació de les relíquies dels sants patrons màrtirs de la ciutat, sant Fruitós, santa Agnès i sant Maurici, que, per manament exprés del bisbe de Vic, van ser portats des de Sant Fruitós de Bages fins a Manresa i que reposen a la cripta de la basílica de la Seu.

Al cap d’un temps es va allargar dos dies la festa, el 30 i el 31. Probablement aquest fet es deu, igual que Nadal, que era una festa de retrobament familiar. Abans, i fins i tot ara, els familiars que havien marxat del poble tornaven a la casa pairal per veure els avis i parents, i com que a vegades venien d’algun poble o ciutat una mica llunyana s’acostumaven a fer en dos dies perquè la gent tingues temps d’arribar i participar en aquesta festa, que servia per posar-se al dia de fets i reforçar els llaços familiars.

Cartell amb els actes de la festa major el 1899 ACBG

Pregonar els actes

Els programes de la festa major del segle XIX i bona part del XX ens mostren que la festa començava el dia 29 si bé era un dia mig laborable. A les 12 del matí, la banda de música amb el pregoner -el nunci, en deien abans- sortia de la plaça Major i anava pels carrers per pregonar els diversos actes de la festa. Quan tornava a la plaça es disparava la primera tronada a la manresana.

A la tarda cercavila dels gegants i nans i al vespre començaven els primers balls, concerts, teatre i anar a veure les lluminàries dels edificis i carrers. El dia 30 sortia tota la imatgeria i la corporació municipal per anar a ofici a la Seu. Hi havia tronada la plaça Major i a la tarda processó dels Cossos Sants pels principals carrers de la ciutat, i després bombes japoneses, tronada i castell de focs i balls a l’envelat i casinos i concerts al passeig i sardanes a partir dels anys deu. Més endavant, proves esportives, exposicions, etc. 

El dia 31 els actes eren semblants al dia anterior però amb un concurs ocellaire i processó per retornar els Cossos Sants a la cripta. El dia 1 es tancaven els actes de la festa amb una missa pels manresans difunts d’aquell any.

Al 1911 l’Ajuntament va acordar que a partir de l’any següent la Festa Major de Manresa se celebraria l’últim diumenge i dilluns del mes d’agost. El 1912 i següents es va celebrar en aquestes dates però als anys vint es tornava a celebrar els tres últims dies d’agost.

Durant el bienni progressista de la República (1932-34) es va dur a terme del 26 al 29 d’agost per no fer coincidir la festa amb unes dates de significat religiós com era el dia 30 d’agost. A partir dels anys quaranta es va tornar als dos dies i mig tradicionals.

Als anys seixanta es va començar a celebrar els caps de setmana d’agost el que anomenaven Manresa en fiestas, i cada cap de setmana hi havia actes en una o dues barriades de la ciutat. Es van convertir en unes festes molt participatives que van servir per reforçar la consciencia de barri -com havien fet històricament les Enramades de Corpus- a la vegada que servien de preludi a la festa major. Els nombrosos actes gratuïts adreçats a tots les edats i públics van fer que hi participessin no només els veïns de la barriada sinó gent de tota la ciutat. Aquest fet va fer que fossin suprimides per l’alcalde Soldevila a principi dels setanta.

Amb el pas dels anys els dos dies i mig de la festa es van anar allargant tant abans com després de les dates tradicionals amb nous actes de tot tipus d’acord amb els canvis que havia experimentat la societat manresana a partir de la dècada dels seixanta del segle XX. I de tres dies es va passar a dues o tres setmanes entre les últimes d’agost i les primeres de setembre. Fa uns anys, la regulació del calendari festiu en funció del calendari laboral va desplaçar la festa major a l’últim cap de setmana del mes d’agost però, tot i aquest canvi, els actes comencen una setmana abans de les dates centrals i acaben la setmana de la Diada.

 Aquest any la comissió de festes encapçalada per l’Ajuntament ha decidit compactar els actes però sense arribar als tradicionals dos dies i mig històrics.