L’Hotel 1948 funciona de nou amb la idea de créixer i de renovar-se de dalt a baix

Tres germans lligats al món de l’empresa van comprar l’edifici de la carretera de Santpedor de Manresa quan el propietari es va retirar

Gemma Camps

Gemma Camps

Manresa no és una ciutat que vagi sobrada de places hoteleres. Quan el propietari de l’Hotel 1948 va decidir retirar-se, l’edifici de la carretera de Santpedor podia haver quedat buit durant anys. No va ser el cas. Els germans Carles, Cristina i Anna Font, lligats al món empresarial, van decidir comprar-lo. La seva intenció és transformar-lo de dalt a baix i ampliar les vuit habitacions actuals fins a una dotzena, com a mínim. 

Al costat de l’Hotelet Casa Padró, l’Hotel 1948 és l’únic que hi ha al centre de Manresa. Els altres dos, els Noguers i el Turó de la Torre, estan situats als afores. 

Anna Font, que va estudiar Turisme i que admet que tenir un hotel era «una assignatura pendent» que covava feia temps, destaca que «a Manresa no hi ha prou oferta hotelera, tot i que hi ha demanda». Aquest fet, lligat a l’empenta dels tres germans manresans, que han viscut des de ben petits el que suposa portar una empresa i que, a banda de l’Hotel 1948, tenen els seus respectius projectes empresarials, els va animar a recollir el testimoni de Jordi Sanllehí, l’antic propietari, que va obrir el negoci l’any 2008 i que el novembre del 2021, fruit de la pandèmia, va decidir accelerar la seva jubilació. Durant la covid i fins a tancar la compra-venda, Sanllehí va canviar el format d’hotel pel lloguer de les habitacions per fer-hi estades llargues. 

El gerent és el barceloní establert a Navarcles Oriol Noguera. Tant ell com Anna Font destaquen que, d’ençà que van obrir, a final de maig, sempre han tingut clientela, amb entre un 85 i 95% d’ocupació. La conformen persones que fan estada a Manresa per qüestions de feina, i turistes, i Booking sol ser la principal porta d’entrada dels que s’hi allotgen. Persones d’Alemanya, d’Itàlia, d’Holanda, de França. És el cas de famílies franceses amb fills que estudien a la FUB que viatgen a Manresa per buscar-los allotjament. 

«La gent repeteix»

El preu per nit ronda els 85 euros. Noguera afirma que, «d’ençà que vam obrir, ha funcionat bé» i que «la gent repeteix. Les empreses ens van contractant».

Actualment, l’Hotel 1948, que els tres germans volen convertir en el Nou 1948, disposa de vuit habitacions -dobles i individuals- repartides entre l’entresol (tres), on també hi ha la recepció, una petita sala, una cuina-office, la bugaderia i dues places de pàrquing, i la segona planta (cinc). A la primera planta no hi ha res. És el pis on vivia l’antic amo, i un dels llocs per on podrien créixer les instal·lacions. A banda, té una terrassa amb unes possibilitats immenses. Un projecte que els ronda pel cap és aprofitar-la per fer un restaurant. 

Font insisteix que la voluntat és mantenir, com ara, el tracte familiar i, alhora, dotar Manresa d’un hotel que doni una bona imatge de la ciutat. Ja han començat a moure el tema, amb la intenció de començar les obres «d’aquí a un any». Dependrà dels permisos que, com és sabut, no sempre van a la velocitat que caldria. 

Aposta per l’estil industrial

Els fa il·lusió mantenir el 1948 al nom perquè és l’any que van néixer els seus pares i, quant a l’estètica que li volen donar, els atrau «l’estil industrial; la fusta i el ferro. A banda del tracte familiar i proper, volem alguna cosa que ens faci diferents», assenyala Font. 

Un restaurant aprofitant la terrassa, que és molt gran i té unes bones vistes; un espai per a gimnàs, una sala de reunions... Tenen moltes idees i han entomat el projecte «amb molta il·lusió» i en un moment idoni, amb el creixement de la zona on estan, al costat de l’estació d’autobusos, amb el projecte de pisos engegat a tocar; l’augment del turisme a la capital del Bages d’uns anys ençà i l’estació de FGC i d’autobusos de veïnes.

Subscriu-te per seguir llegint