«Per primera vegada sento la responsabilitat d’estar amb els alumnes»

L'inici de curs sempre genera nervis i emocions a flor de pell entre els alumnes, les famílies i sobretot entre els mestres que per primera vegada s'estrenen en la professió. És el cas de la manresana Judit Gutiérrez, de 22 anys, que després de graduar-se en Educació exercirà per primera vegada com a mestra fent classes de repàs a l'escola Oms i de Prat de Manresa.

Com afronta el seu primer curs com a mestra?

La veritat és que amb molts nervis, però també amb molta il·lusió. Durant la universitat, he tingut contacte amb els alumnes fent pràctiques en diferents escoles i he pogut veure com funciona la dinàmica d'una classe. Tot i això, ara és molt diferent perquè per primera vegada estaré sola al davant dels alumnes amb la responsabilitat que això comporta per aconseguir aprenguin i se sentin motivats.

En el seu cas, s'estrenarà com a mestra de repàs.

L'escola Oms i de Prat de Manresa m'ha donat l'oportunitat de treballar durant tot el curs com a mestra de repàs bàsicament d'anglès, una feina que compaginaré amb la de professora a l'acadèmia Kids&Us. La meva vocació és ser tutora d'una classe, però penso que de mica en mica ho aconseguiré i aquests primers anys em serviran d'experiència a l'hora de treballar amb grups reduïts d'alumnes que necessiten un reforç.

Què l'ajuda a sentir-se preparada per a la professió?

Durant la carrera hem fet molts períodes de pràctiques que m'han donat un cert rodatge i m'han permès veure com treballen els mestres més veterans. En el meu cas, el fet d'observar la seva forma de relacionar-se amb els alumnes o de com explicar un determinat tema m'ha ajudat molt a agafar idees i saber com estar al davant d'una classe. Igualment, ara al principi intento preparar-me molt les classes per sentir-me més segura i suposo que amb el temps em deixaré anar més i hi haurà més espai per improvisar.

En un futur, a on s'imagina treballant?

Des de petita vaig saber que volia ser mestra, sempre em posava a jugar amb una pissarra i imaginava que ensenyava a sumar o a restar. Ara que acabo de sortir de la universitat, veig que el camí és una mica llarg. Només fa un mes que m'he apuntat a la borsa de treball i estic molt enrere de la llista i pot passar ben bé un any fins que em truquin per cobrir alguna plaça. Malgrat l'espera, confio que algun dia pugui arribar a ser tutora d'una classe.

Subscriu-te per seguir llegint