Antoni Llobet, director general de la FUB: "Hem de poder tenir els mateixos recursos que altres universitats"

Antoni Llobet (Manresa, 1965), és des d’aquest curs el nou director general de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa). Substitueix Valentí Martínez, que ha dirigit la institució els darrers 23 anys. Llobet ha estat regidor d’Ensenyament i Universitats a l’Ajuntament de Manresa i número 2 del departament d’Ensenyament de la Generalitat. Assegura que fonamentalment és professor. Per vocació. «No he viscut la política com si fos la meva professió. Ha estat una qüestió sobrevinguda». Sempre ha acabat tornant a l’institut per fer classes de català. El 2020 ho va deixar per ser adjunt a direcció de la FUB. Ara ha pujat un esglaó més.

Ja li ha pres la mida al càrrec?

(Riu). No ho sé, però m’estimo més prendre la mida al càrrec jo, que no pas que el càrrec em prengui la mida a mi. Porto un mes i mig i no vull pecar d’excessiu domini de la situació. Afortunadament coneixia la institució de prop pel fet d’haver estat adjunt a la direcció general els últims 3 anys. Això m’ha ajudat molt. Si a un responsable polític se li donen 100 dies de marge per poder fer balanç, diguéssim que encara estem dins aquest període. Però el que està clar és que la dedicació ha estat absoluta des del primer dia.

El seu primer vincle professional amb la FUB va ser el 2018 com a coordinador de suport al professorat preuniversitari...

Per posar en marxa el CIFE, el centre d’innovació i formació en educació per mestres i professors de nivells no universitaris. Durant aquest període jo encara vaig estar treballant com a professor a l’institut Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós. La meva relació contractual amb la fundació és a 1 de setembre del 2022 com adjunt a direcció. Just abans de la pandèmia.

Era el tracte?

No. En cap cas. Si algú ho pensava no ho sé. Jo no ho vaig fer gens. Tenia clar que venia a fer d’adjunt a la direcció general, a la direcció de Valentí Martínez.

En què es notarà el canvi a la direcció general. Hi haurà un nou rumb en algun aspecte?

El missatge que l’alcalde, com a president del patronat, i del conjunt del patronat donen amb el meu nomenament és que es fa confiança a la trajectòria i a l’equip. Això és el fonamental. Es fa una aposta clara per la continuïtat. L’equip no només vol dir la direcció sinó el conjunt dels professionals de la casa. Això vol dir que es confia en el rumb. Però segur que tots hem d’intentar aportar una empremta pròpia en positiu.

I a Antoni Llobet què li agradaria aportar?

El 30 de gener de l’any que ve que farà 10 anys de la signatura de l’acord federatiu entre els alcaldes de Manresa i Vic. Es va fer al Parlament en un acte presidit pel conseller Mas-Colell. Més enllà d’un acord de les dues ciutats va estar apadrinat pel govern del país. A partir d’aquí jo crec que hem de fer un pas més en el reconeixement que hem de tenir com a campus d’una universitat que ha de ser estratègica pel país, una universitat que cada cop més ha de poder tenir els mateixos recursos que tenen les altres universitats territorials del país.

En què pensa?

Un element clau és el finançament. Parlem de 10 anys i crec que hi ha la maduresa i la consolidació suficients per dir que ens ho hem guanyat. Som un campus universitari que ha de poder tenir reconeixement a través del finançament públic com a universitat de referència de la Catalunya central.

Creu que no està prou reconegut el campus de Manresa?

Jo crec que sí. Està reconegut en l’estructura de la Uvic-UCC. El que volem simplement és que també tinguem suport econòmic directe del govern del país. Amb la bona feina que s’està fent i amb el suport i el lideratge de l’Ajuntament que presideix el patronat, podrem fer aquest salt endavant. Què volem ser?. Un campus amb el suport explícit, també en finançament, del govern del país. Es tracta d’això, de saber en tot moment què ets i què aspires a ser. No tan sols gestionar el que ets sinó de fer les passes endavant pel que vols arribar a ser.

Pregunta recurrent: Manresa es creu prou que és una ciutat universitària?

Ens ho hem de guanyar cada dia per la bona feina que fem totes les persones que treballem a la FUB, i ens ho hem de guanyar perquè comptem amb el lideratge i l’acompanyament de l’Ajuntament que presideix la fundació. Però és evident que ens ho acabarem de guanyar el dia que la ciutat i la comarca ens creguem clarament que un dels principals actius i de primer ordre que tenim és aquesta universitat pròpia amb poder de decisió a aquí. No m’atreviré tant a contestar si la ciutat s’ho creu prou o no, sinó si sóc capaç d’aconseguir que cada cop ens ho creguem més. Deixem-ho en que hem d’aconseguir que ens ho creguem cada cop més.

La constitució de la federació universitària entre Vic i Manresa la va viure, i m’atreviria a dir que patir, com a regidor d’aquest àmbit a l’Ajuntament de Manresa. Va ser dura la negociació prèvia?. Com la recorda?

Va ser una negociació molt complexe, però no la catalogaria de dura. Diria que molt intensa i molt intel·ligent en el sentit que tots teníem clar quin era el resultat que volíem i per tant ens vam sentir acompanyats mútuament perquè teníem clar que volíem que sortís bé. Des de l’inici vam tenir clar que no ens podíem permetre que no acabés bé. I això era clau. Per què?. Perquè tan a Vic com a Manresa hi guanyàvem, i posar en risc el procés hagués estat imperdonable. Va ser una exploració d’una cosa absolutament desconeguda. Jo crec que ha estat bo per les dues ciutats i les dues comarques. I penso que Vic i Manresa tenen potencial per explorar aliances en altres àmbits, però ara ja no soc regidor i ja no em toca.

Hi havia recels?

Hi havia recels interns a les dues ciutats, molts més que recels entre nosaltres. Els terrenys inexplorats sempre creen recels. Però amb aquesta lectura Manresa no tindria estudis universitaris.

Se sent més còmode a la universitat que a la política? Per què la va deixar?

Quan hi vaig entrar sabia que la deixaria. No volia convertir-la en la meva professió. Jo m’he sentit còmode a tot arreu. La política té molt mala fama, però és imprescindible i indispensable. En els temps que corren, amb el perill que hi ha que l’antipolítica acabi guanyant el discurs, potser l’hem reivindicada poc. Tinc clar que quan he estat a l’Ajuntament, al departament o ara a la FUB, sóc la mateixa persona amb els mateixos valors i objectius que quan he estat fent classe amb adolescents i joves. El més important és la naturalitat.

Els cicles formatius estan de moda i, de fet, tenen molta demanda. Va rebre l’encàrrec expressament del rector de la Uvic-UCC d’encaixar-los a la universitat...

No estàvem acostumats que la universitat es mirés cara a cara amb els cicles formatius, més enllà de si els ofereix directament. Nosaltres en tenim un nombre molt limitat, els que van lligats molt directament amb els graus que oferim. El que sí que hem posat en marxa són relacions de vinculació amb els centres que son experts en la formació professional i, sobretot de grau superior. Cada cop serà més habitual que hi hagi persones que facin més d’un estudi superior al llarg de la seva vida, i en això haurem estat pioners.

La universitat és un negoci?

No és el nostre cas. No repartim dividends. Som una universitat de vocació pública i tots els recursos els gestionem en benefici dels estudiants per oferir amb les millors garanties l’oferta formativa que tenim. Crec que és bo que els recursos els aportin les persones que venen a formar-se, però també el govern del país i les institucions públiques en reconeixement a la feina que fem com a universitat territorial.

Em faria una anàlisi de Manresa?

(Rumia) L’anàlisi que en faria és que Manresa té un potencial molt gran. Per exemple. A part de la FUB, l’Ajuntament de Manresa presideix un patronat com el d’Althaia i el de Sant Andreu Salut. A més a més té unes empreses municipals com son Aigües de Manresa, Manresana d’Equipaments Escènics i Fòrum. I la ciutat compta té un teixit associatiu molt potent. Per tant crec que hi ha els elements perquè Manresa estigui molt ben situada en molts aspectes. En tot cas el que hem de fer és aprofitar-los al màxim.

Creu que no es fa?

Segurament no ho fem sempre prou. Vol dir també, anar de bracet els uns amb els altres perquè les aliances no només sumen sinó que multipliquen, i que aconseguim que la ciutat faci valer tots aquests actius al conjunt en el país. Això vol dir a les institucions, fonamentalment al govern i al Parlament, i al conjunt del seu teixit econòmic i productiu. Que les institucions del país ens reconeguin com un territori que ha de tenir les mateixes potencialitats i capacitats de ser competitiu que els altres. I la competitivitat passa per tenir els mateixos suports que els altres territoris. Ho dic en el cas del campus Manresa i ho extrapolaria al conjunt de la ciutat.

I de Vic, què me’n diria?

Possiblement van endavant en aquesta aliança interna no només a Vic sinó a la comarca d’Osona, en el sentit de fer-se valer. Però no ens hi hem d’emmirallar en negatiu. El que hem de fer és aprofitar-nos mútuament dels punts forts que tinguem cada ciutat. A nivell universitari hem posat de manifest que les dues ciutats juntes hi guanyem. Tant de bo servís per altres àmbits. Acabaria teixint unes bons relacions com a Catalunya central, que és un dels elements que ens convenen. Si ens volem posicionar al país ho hem de fer com un territori de referència clar i no només sobre el paper. Hem de teixir les aliances internes que facin falta perquè la Catalunya central sigui un realitat, com ho ha estat en l’àmbit universitari, i demostrar això a nivell de govern i parlament perquè tingui la consideració que tenen altres territoris del país.

El gener del 2014 farà 10 anys de la federació universitària. Com s’imagina el campus Manresa d’aquí a 10 anys més?

Tenim dos reptes molt importants. Un és el tema del reconeixement, i en l’àmbit econòmic és fonamental. Però també hem de fer front al canvi demogràfic radical que arriba d’aquí a 3 anys. Si miro la universitat d’aquí a 10 anys, i no la miro any a any, això m’ajudarà a posar les estratègies en marxa perquè continuï sent sostenible i pugui continuar creixent malgrat aquest canvi demogràfic. D’aquí a tres anys arribem al nivell màxim de joves en edat de començar estudis superiors a Catalunya. A partir del quart any, la davallada no és progressiva, sinó dràstica. En cinc anys n’hi haurà entre 17.000 i18.000 joves menys. Com e l’imagino?. Doncs havent fet els deures per actuar davant aquest canvi de cicle.

Com què?

Algunes mesures ja estan en marxa com l’esmentada aposta per teixir complicitats amb la formació professional superior. També potenciar molt la formació continuada. En definitiva, diversificar la nostra oferta. Veig un campus preparat per aquest canvi sobtat de la demografia i amb el reconeixement públic a través també del finançament.

Subscriu-te per seguir llegint