La Seu de Manresa estudia recuperar tocs de campana històrics que s’han perdut

Els tocs de campanes de la basílica de la Seu formen part del paisatge sonor de Manresa des de temps remots. Antigament, servien per anunciar els moments litúrgics, però també eren una eina de comunicació amb la ciutadania per alertar d'un perill o anunciar els morts i els naixements. Amb el temps, però, el seu so s'ha mecanitzat i el seu registre musical s'ha limitat als tocs que marquen els quarts i les hores i les misses ordinàries i les de diumenge. Amb l'objectiu de tornar a donar protagonisme al campanar, la Seu estudia rehabilitar les campanes que ara es troben fora d'ús per tal de recuperar tocs històrics que s'han perdut amb els anys.

"El campanar és un dels grans tresors que tenim a la basílica de la Seu que ens agradaria potenciar", subratlla el rector de la Seu, Jean Hakolimana. Actualment, el seu ús es troba limitat perquè de les set campanes litúrgiques, més la dels quarts, n'hi ha tres que no funcionen per falta de manteniment. En aquest sentit, Hakolimana destaca que estan buscant finançament per tal de rehabilitar-les de cara l'any vinent per tal de tornar a donar vida al campanar. "L'objectiu és que tornin a lluir totes vuit perquè juntes donarien molt de joc i sentir-les seria una delícia", ressalta.

Actualment, els tocs que es poden sentir de forma mecanitzada són els dels quarts i les hores, que sonen tant de dia com de nit, així com els que anuncien la missa conventual de les 10 del matí, el toc d'Àngelus a les 12 del migdia i els de missa de vespres a les 7 de la tarda. Els diumenges, també sona el toc de consagració i el solemne que anuncia la missa conventual. Com a tocs extraordinaris, Hakolimana explica que per a les festivitats ressona el toc de plenum, que està reservat per als grans esdeveniments, o el joiós, per a batejos o casaments. No obstant això, comenta que "n'hi ha molts d'altres que s'han perdut amb el pas dels anys, com el de difunts, que la darrera vegada que va sonar va ser per la mort del papa Benet XVI".

16 tocs de campana de la Seu: què significa cada un?

De fet, existeix una gran diversitat de tocs històrics que la Seu té documentats que es remunten segles enrere i que van deixar de sonar a mesura que el campanar adquiria nous usos. El músic i campanòleg Blai Ciurana, secretari de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, que va ser a Manresa el passat dissabte 14 d'octubre per oferir una mostra de tocs manuals de les campanes de la Seu, parla de tocs civils que sonaven en tots els campanars, com el de sometent, que alertava la ciutadania d'una emergència, o el d'albats, que anunciava la mort d'una criatura. "Són tocs històrics que en el seu moment complien la funció d'alertar la ciutadania sobre diferents esdeveniments que podien alterar la vida del poble. Amb el pas dels anys, però, van perdre la seva funció amb l'entrada de les noves formes de comunicació", assenyala.

D'altra banda, explica que existeixen els tocs de campana litúrgics que, en el cas de la basílica de la Seu, es van actualitzar a partir dels anys setanta, quan es van adquirir dues campanes noves i es va renovar una més antiga fins a sumar-ne un total de vuit, que són les que hi ha actualment. "A partir d'aquest moment, és quan el campanar va començar a tenir capacitat musical per tocar un ampli repertori de tocs litúrgics, com el solemne, que es toca per als grans esdeveniments; el joiós, reservat per a petites festivitats, com casaments o batejos; o els que anuncien esdeveniments del calendari, com el de Nadal, Quaresma o Pasqua Florida", comenta. Tot i això, ara molts d'aquests ja no es toquen perquè tres de les campanes no funcionen, "fet que limita el repertori del campanar".

Per aquest motiu, posa en relleu la importància de poder rehabilitar els instruments que es troben fora d'ús. "De campanes com més n'hi ha millor i, encara més, si estan disposades amb aquesta part musical, és important tenir-les totes en funcionament, així com fer-les servir i tenir cura del seu manteniment", recorda Ciurana. El campanòleg afegeix que el campanar de la Seu pot arribar a tenir "una àmplia capacitat musical en cas de tenir les vuit campanes en funcionament. És una joia que la basílica no s'hauria de deixar perdre", considera. En aquest sentit, Hakolimana assegura que en aquests moments "el campanar, així com els vitralls, són dos dels elements que volem tornar a fer brillar". La seva idea és poder tenir el campanar en ple funcionament a partir de l'any 2024 i començar la recuperació de tocs històrics perduts.

Subscriu-te per seguir llegint