La Regió Sanitària de la Catalunya Central té un pressupost de més de 675 milions d’euros. És el que gestiona la seva gerent i delegada de Salut, la manresana Alba Oms. Fa un any que va assumir el càrrec. La major part de la seva activitat professional 'ha desenvolupat a la Fundació Sant Andreu Salut. A la primera onada de la pandèmia, Salut li va demanar que coordinés l’entrada d’Atenció Primària a les residències. Segons explica, a partir d’aquí «la funció pública em va atrapar». Defensa que el sistema s’ha de transformar.

Provenia del món sanitari i assistencial de l’àmbit privat i concertat. Per què va canviar i quina diferència hi ha amb el públic?

La pandèmia em va fer entrar al sector públic. Una nit, en plena primera onada, em van trucar a casa. Em van demanar que em posés a disposició del departament. Quan la covid va entrar a les residències l’impacte va ser molt dur i em van demanar que coordinés els equips d’Atenció Primària perquè entressin a les residències.

La van anar a buscar per la seva experiència?

Sí. Quan van arribar les primeres notícies dels efectes que tenia la covid vam començar a organitzar Sant Andreu. Ens vam posar en contacte amb Metges Sense Fronteres i per primera vegada van venir aquí a Catalunya. Treballàvem no tan sols per Sant Andreu, sinó per altres institucions del territori. Tot el coneixement que anàvem adquirint el compartíem. I aquí em va atrapar el que és la funció pública. Poder ajudar a territori, compartir i connectar.

Com va viure la pandèmia?

Un cop ha passat en tens més consciència. A Sant Andreu teníem clar que havíem de protegir les persones que estàvem atenent i vam buscar recursos a fora i a dins. Va fer falta molta gestió emocional per donar seguretat als professionals perquè no sabies què estava passant i la incertesa et paralitzava. A partir d’aquí et van tibant i vas donant respostes. No t’ho planteges. No n’he parlat encara massa, tampoc. Suposo que el que vius t’impacta tant que també et protegeixes. Hi ha moments que només els acabaves parlant amb qui els vas viure.

Com per exemple?

Com per exemple amb David Rigau, de Metges sense Fronteres, que és el primer que va venir a Catalunya. Ho va fer a Manresa, a Sant Andreu. Ara és al Vietnam. Ell ens va portar, a part de material de protecció, coneixements d'Ebola, aplicar circuits nets i bruts... Mai es podrà agrair tot el que va fer. És una de les poques persones amb qui parlo d’aquest tema malgrat la distància.

Alleugerida perquè ja no es parla de covid?

Però amb responsabilitat perquè estem en un moment molt sensible pels professionals, que són els qui van parar la seva activitat, els qui van tornar i els qui s’han hagut de transformar. Han patit i tots tenim memòria. En un moment de transformació del sistema has de donar suport, ser molt a territori, ser proper i escoltar molt bé quines són les necessitats que hi ha.

Els professionals van patir. Però la població també...

A la població ha generat com inseguretat. Ens hem de recuperar i fer un bon ús del sistema de salut. Ara el que toca és fer una transformació que és necessària perquè falten professionals, perquè les conductes són diferents, perquè hi ha noves addiccions que s’han d’abordar, perquè hi ha altres necessitats com per exemple la de la salut mental...

Sovint encara és difícil accedir a Primària...

Hem de treballar perquè quan tens una necessitat estigui clar el circuit que s’ha de seguir. A Atenció Primària s’estan fent canvis per millorar l’accessibilitat. Tenim marge de millora. Hem de tenir en compte que hi ha més demanda de la que hi havia.

Segons les últimes dades del propi departament de Salut, les llistes d’espera no s’acaben de retallar...

La Regió Sanitària de la Catalunya Central és una de les millors de Catalunya en l’acompliment dels terminis garantits. Som la millor regió sanitària en la situació de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques i ocupem la segona posició en consultes externes, per darrere de Girona, i en proves diagnòstiques, per darrere de l’Alt Pirineu Aran. Els proveïdors de la regió sanitària estan en bona línia per acomplir els compromisos presos en al pla de millora de l’accessibilitat. Malgrat el que pugui pensar la gent, tenim un bon sistema de salut. Davant un cas greu la resposta és boníssima. Pels casos ordinaris tenim marge de millora.

El tema de la sanitat és qüestió de més recursos?

No sempre. La transformació passa perquè fem les coses diferents, també. Cal un sistema sòlid i ferm de col·laboració entre tots els proveïdors de salut, que a vegades tenen mirades massa internes. Un exemple a seguir seria la taula de salut mental, on intervé Salut, Justícia, el SEM, Mossos... El sistema s’ha de poder transformar connectant bé les persones, coneixent els recursos que hi ha i com activar-los. A vegades un professional d’un altre departament ha de poder conduir aquella persona dins el sistema i al circuit que toca. Això vol dir molta visió sistèmica. La nostra funció no és únicament contractar activitat a l’hospital, primària, o salut mental, sinó garantir el funcionament territorial. Hi ha grans directrius, però quan aterres al territori qui ho fa possible són les persones. Has de garantir engranatge i que l’entesa sigui fluida.

Pla de Salut diu que s’ha de treballar per garantir la continuïtat assistencial. Ara no ho està, de garantida?

Si féssim el sistema de salut de nou el configuraríem diferent. Però partim d’un històric. Hi ha el departament que planifica els objectius a treballar al territori, i hi ha el CatSalut que és qui operativitza totes aquestes línies estratègiques amb la realitat del territori. Al territori hi ha un ICS que és Atenció Primària, i Althaia que porta l’hospital d’aguts. Són dos proveïdors diferents. CatSalut és el paraigua. Tenen uns objectius i per complir-los has d’obrir aquesta mirada més enllà de la seva responsabilitat com a proveïdor, una mirada més territorial i sistèmica. Si no hi ha bona coordinació entre els dos pot passar que la persona es perdi dins el sistema. Per això és tan important tenir circuits i protocols clars.

Com seria el seu sistema de salut si el fes nou?

Hauria de ser un sistema únic que donés resposta a les necessitats de les persones. No parlaríem segurament del departament de Salut o del departament de Drets Socials... És fer-ho àgil i eficient. El que no intento perdre mai de vista és que gestionem diners públics i hem de ser tan eficients com sigui possible, evitar duplicitats i sobretot donar resposta a les necessitats. La pandèmia ens ha portat necessitats noves i hem de donar resposta a les que ja teníem i a les que ens han vingut de nou.

Què té de diferent el pla de salut de la regió central del pla d’una altra regió sanitària?

Hi ha un pla de salut marc i després el que fa cada territori és fer-lo operatiu d’acord amb les seves singularitats. Aquí és on entren els diferents agents del territori.

I la singularitat de la Catalunya central quina és?

L’entorn rural, per exemple. També l’envelliment, la cronicitat... La transformació també passa perquè els professionals es moguin més, que es vagi més a domicilis...

Continuen faltant pediatres...

Falten pediatres, sí. Hem de fer les coses diferents. Cada territori té les seves característiques, i nosaltres tenim una gran dispersió que fa que no puguem plantejar un model concentrat. Llavors cal connectar els pediatres de primària i els de l’hospital i que hi hagi un únic model territorial. Ara estem separats per proveïdors i hem de parlar del servei de Pediatria del territori, un equip únic.

Quan Alba Oms parla amb el conseller, què li demana?

Jo soc molt operativa. Marco objectius, i poso un calendari. Em sento molt escoltada. Aquí feia falta uns canvis de lideratges i s’han anat fent per anar cap aquesta transformació més sistèmica i no tots mirant només la seva àrea de responsabilitat. Hem de ser més generosos. Els models territorials passen per aquí. Està molt bé el model general, però a la Catalunya central tenim una singularitat diferent. En tots els canvis hi ha resistències i cal sentir-se acompanyat per impulsar aquests canvis.

Continua costant que els professionals vulguin treballar a la Catalunya a central. Què passa?

Una de les singularitats de la Catalunya central és l’esmentada ruralitat, i els consultoris locals no són atractius pels professionals. I més pels nous que surten, que valoren molt l’alta especialització. No tenen ni volen cotxe i, per tant, miren les comunicacions. I a la Catalunya central les comunicacions no les tenim bé. Això també afecta el sistema de Salut perquè no som atractius. Un dels reptes que poso damunt la taula és anar alineats amb els ajuntaments perquè no únicament és un cas de Salut. Parlem amb els alcaldes per recuperar models d’acompanyament del metge de família del poble, per exemple. La falta de professionals ens està impactant moltíssim, i l’objectiu és mantenir serveis de proximitat i l’equitat territorial.

Amb la casa del metge, el desdoblament de la C-55, una autopista sense peatges o un tren com Déu mana, tot seria més fàcil?

Sí perquè s’exigeix molt a Salut, però salut és cosa de tots. Un bon sistema d’emergències passa per les comunicacions que tens al territori. Al Berguedà es posarà l’heliport de vol nocturn perquè en una emergència el cap de setmana tots sabem com està la carretera. Tot va lligat, i si els alcaldes no es fan seva aquesta necessitat i no hi ha proactivitat i propostes, tot és més difícil. Assumim l’exigència i la responsabilitat que ens pertoca, però no podem deixar de perdre la singularitat de la Catalunya central com la ruralitat. Amb els consultoris locals no podem fer com els bancs que han tret tots els caixers. A Barcelona hi haurà unes altres realitats, però aquesta és la nostra.

El canvi de nom de l’Hospital de Berga, abans Sant Bernabé, ha generat certa polèmica. Era necessari fer-ho?

Forma part d’un canvi de professionalització. Però el focus no és aquest. Amb el que costa mantenir un hospital comarcal, amb la inversió que s’hi ha fet, les aliances amb hospitals de tercer nivell de Barcelona, i els esforços que fem per engrescar gent per anar-hi, el tema no pot ser que sigui aquest. Sensibilitat per la història no ens en falta. És un canvi molt natural. El nom Hospital de Berga et dona objectivitat i es posiciona Berga al mapa.

Alguns hospitals de l’entorn de Barcelona han començat a fer cribratges de càncer de pulmó, un dels més mortals, per detectar-lo precoçment. Se’n faran a la regió central?

De moment no és previst.

El pressupost que gestiona és una xifra que mareja...

(Riu). El que s’intenta és que sigui el més eficient possible. Hem de ser capaços de fer coses diferents sense més diners. CatSalut està aquí per contractar activitats però també per transformar el sistema.

Fa un any que va assumir el càrrec. Quina valoració en fa?

Jo ho veig com una oportunitat per treballar pel territori i deixar les coses una mica millors de com les he trobat.

Deixar les coses millor de com eren és un lema dels minyons escoltes. Ha sigut escolta?

Sí. (Riu). Hi ha gent que arriba als llocs i per pudor no es mou de la cadira. Jo, mentre hi sigui, incomodaré perquè tinc molt clar que soc aquí per intentar atendre les necessitats del territori. Sí que m’ho agafo com una cosa temporal que té data de caducitat. Em queda un any i serà tan intens com el que he passat.