Manresa és la seu de la Xarxa Ibèrica d'Espais d'Interès Geominers

El projecte, liderat pel geòleg Josep Maria Mata, fa difusió de 350 punts estratègics de la península

Les coves del Toll DE Moià és un exemple d'un espai d'interès geominer

Les coves del Toll DE Moià és un exemple d'un espai d'interès geominer / ARXIU/ALEX GUErRERO

Jordi Morros

Jordi Morros

Difondre qualsevol lloc de la península que tingui un interès geològic o miner. Aquest és el propòsit de la Xarxa Ibèrica d’Espais Geominers que es dona el cas que té la seva seu a Manresa, concretament al Museu de Geologia Valentí Masachs de la Universitat Politècnica de Catalunya. El coordinador de la xarxa és el també manresà i doctor en Geologia, Josep Maria Mata. A la seva pàgina web, la xarxa fa divulgació de més de 350 punts d’interès de Catalunya, Espanya, Portugal i Andorra.

Un espai geominer pot ser un parc geològic, una cova o un museu, explica Mata. Alguns d’aquests poden formar part d’un Geoparc de la Unesco com el que hi ha la Catalunya central, però la majoria no. Per això també necessiten una divulgació extra tot i els seus atractius geològics, afirma Mata.

Els espais del Bages

Al Bages les coves del Toll, per exemple, és un punt d’interès geominer. També el museu del Ciment del Berguedà, el de les mines de Cercs, les coves de Collbató o el mateix museu de Geologia Valentí Masachs de la Politècnica de Manresa. En aquest darrer cas forma part del Geoparc, però té entitat jurídica pròpia.

«La idea és agrupar-los, difondre’ls i divulgar les activitats que porten a terme», comenta Mata. Son espais que destaquen per les seves formacions geològiques, pel seu passat miner o «per la seva cultura geològica i minera en general». Com a curiositat, la xarxa també inclou banys àrabs, perquè «la mineria consisteix a aprofitar qualsevol recurs geològic», explica Mata. En aquest cas es tractaria de mineria de l’aigua. N’hi ha, per exemple, a Toledo o bé les termes romanes de la ciutat gallega de Lugo.

Es tracta d’una iniciativa sense ànim de lucre, precisa Mata. Cap dels espais que apareixen a la pàgina web de la xarxa no paguen per ser-hi. En algun cas han demanat entrar-hi i en altres «els hi hem proposat i ens han dit que sí».

D’aquesta forma s’han anat integrant a la xarxa parcs geològics; parcs geològics i miners; museus de mines; museus de Geologia, incloent-hi els específics de Mineralogia i Paleontologia; i entitats dedicades a la difusió de la geologia. També hi ha coves i avencs, parcs naturals, parcs nacionals i reserves de la biosfera amb una clara entitat geològica a part del seu possible interès natural.

Llocs per visitar

La voluntat dels promotors de la iniciativa és que «serveixi a la gent per trobar punts d’interès i que els puguin visitar». Les recomanacions es divideixen en museus geològics i museus miners; parcs, geoparcs i parcs naturals; i finalment i llocs d’interès geològic i de patrimoni miner que inclou coves i avencs, mineria de l’aigua i salines i mines de sal.

De cada lloc es dona informació com l’adreça, la pàgina web on es pot ampliar la informació amb informació específica d’aquest punt, el correu electrònic i el telèfon. Fa una descripció de les característiques dels espais i també s’hi adjunten fotografies.

Entre els 350 llocs registrats a la Xarxa Ibèrica d’Espais Gerominers hi ha des de les salines de Formentera, el geoparc de la Serra Nord de Sevilla, el de les Açores, i més cap aquí la zona volcànica de les Garrotxa o el parc natural dels Ports. N’hi ha més que s’aniran afegint als existents.

Actualment, s’està treballant per crear una associació que garanteixi la continuïtat de la xarxa. Mata també està implicat en l’impuls del parc natural del Solsonès, Alt Urgell i la Noguera; el de Ribagorça; i en fer un inventari del patrimoni miner del Geoparc de la Catalunya central.