Una vintena de futurs pares s’han preparat per implicar-se en la criança

El grup ha participat en trobades setmanals durant dos mesos per aconseguir un major grau de participació dels homes en la cura de les criatures, una iniciativa de l’ICS i de l’Ajuntament

Les trobades del Grup de Preparació a la Paternitat s’han fet al CAP Bages

Les trobades del Grup de Preparació a la Paternitat s’han fet al CAP Bages / ICS

Redacció

Una vintena de futurs pares han format part del primer Grup de Preparació a la Paternitat només per a homes que hi ha hagut a Manresa amb l’objectiu d’aconseguir un major grau d’implicació en la criança i cura de les criatures des de l’embaràs mateix. La iniciativa l’han impulsat el servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’ICS Catalunya Central i l’Ajuntament.

Els futurs pares han participat en trobades setmanals des de principis d’octubre i fins a finals de novembre al CAP Bages. En total, vuit sessions. Aquesta setmana s’ha dut a terme l’última. La dinamització ha anat a càrrec de la llevadora i responsable de l’ASSIR Bages-Moianès-Solsonès, Nàyade Crespo, i pel psicòleg del projecte «Temps de viure» Marc Ros, del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD).

Balanç positiu

Els impulsors del programa ‘Seré pare!’ han fet un balanç positiu de la iniciativa «per l’alta participació i implicació dels pares participants». Les 23 places disponibles es van omplir de seguida. Així mateix, han expressat la seva esperança que hi pugui haver una segona edició pròximament. 

El perfil dels assistents ha estat majoritàriament el de pares primerencs, d’entre 30 i 40 anys. Tan sols un ja era pare. L’objectiu és aconseguir un major grau d'implicació en la criança i la cura dels fills i filles, la millora de les seves capacitats parentals i afectives a través de l’anàlisi dels nous models de masculinitat que faciliten l’equitat entre homes i dones.

Per poder fer el curs les parelles dels futurs pares havien d’haver complert com a mínim 14 setmanes de gestació. Hi han assistit motivats per la nova situació que hauran de viure i que, en general, els genera respecte. També per compartir l’experiència amb altres pares i perquè no volen jugar un paper secundari.

La criança compartida

Segons l’ICS a la Catalunya central, el projecte neix de la necessitat d’atendre la població en un context de profunds canvis en el concepte de família. «La disminució de la natalitat, la consolidació dels models heterogenis de família, les polítiques socials de conciliació familiar, així com la reformulació dels conceptes de paternitat/maternitat, marquen un nou escenari de relacions entre dones i homes que assumeixen una nova realitat: la criança compartida», valora Crespo.

‘Seré pare!’ pretén ajudar a detectar i atendre les necessitats dels homes en relació amb la seva paternitat, necessitats que sintonitzen amb el canvi social respecte a la coparticipació en la criança de les criatures per aconseguir una societat més igualitària i corresponsable en els processos relacionats amb la maternitat i la paternitat.

No ser perifèrics

En aquest sentit Ros detalla que «una de les primeres inquietuds amb què arriben els futurs pares al grup és saber quin lloc hauran d'ocupar en tot el procés. Hi ha un gran interès per no ser tan perifèrics i sentir-se partícips en l’embaràs i la cura dels nadons». Són tasques que històricament s’atribuïen a les mares.

D’aquí a uns mesos, quan tots els nens i nenes hagin nascut, és previst fer una trobada amb pares i nadons. 

Manresa és el segon lloc de la Catalunya central on s’impulsen grups exclusius per a futurs pares des de l’atenció primària. El primer va ser a Vic el juny de l’any passat. Els primers grups de Preparació a la Paternitat van néixer el 2016 sota el guiatge de l’ASSIR Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, a través del projecte ‘Canviem-ho’. 

A Manresa fa més de 20 anys que es van començar a fer sessions d’educació maternal. En un primer moment només hi assistien les dones embarassades. A poc a poc hi van començar a anar les parelles també, i ara el nou context social ha fet que també hi hagi sessions d’educació pensades només per als pares.