«500 persones han demanat un pis social a Manresa i no se les pot atendre»

Jesús Alonso Sainz (Santander, 1951) va anar a les darreres municipals amb la llista d’Impulsem Manresa encapçalada per Joan Vila. L’actual regidor d’Habitatge, Centre Històric i Llicències, és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la UPC i acumula una llarga trajectòria a l’administració pública. De fet, va ser «un dels primers funcionaris de la Generalitat original». Viu a Manresa fa més de dos anys.

Com acaba a Manresa un arquitecte nascut a Santander?

Als nou anys ja havia viscut a tota la cornisa cantàbrica. A raó de la professió del meu pare, que treballava en banca, érem nòmades. I als deu anys vaig acabar a Barcelona. Per tant, soc un català més des dels deu anys.

I el camí fins a Manresa? 

La culpable és la meva filla, i el meu gendre, que ens van tibar en el moment que em vaig jubilar, però ja portàvem deu o dotze anys pujant a Manresa. Passàvem mitja setmana aquí i mitja a Sant Cugat, que és on vivíem. 

Què el va portar a entrar en el projecte de Vila? 

La veritat és que tinc una forta vocació pública, i això fa que em sentís encara amb forces de ser útil a la societat. L’interès comú. 

D’on ve la relació amb ell?

Ens van presentar i vam comprovar que el nostre projecte vital era bastant coincident, cadascú des de la seva esfera.

Es pot dir que les regidories que li van adjudicar són una patata calenta, en el sentit que tant el Centre Històric com l’habitatge són dos temes pendents de resoldre fa molts anys.

És cert que, potser quan entres a un govern i es fa un pacte, a un li vindria més de gust agafar tasques en matèria d’urbanisme, però, no em queixo. Crec que tinc la suficient experiència per afrontar-lo amb èxit. Esperem. 

Des del 2016 hi ha hagut dos comissionats del Centre Històric i dos regidors. Set anys després, la feina feta, o que s’ha pogut fer, és clarament insuficient. Quins projectes té damunt la taula?

Crec que la forma com ens hem organitzat el govern és demostrativa de com es vol abordar. El Centre Històric ha passat de penjar de Presidència, que tractava el problema de forma més identitària, a penjar de Territori, perquè el que es vol és entrar al problema des dels canvis físics que s’han d’induir perquè faci el gir que tots esperem. Hem de fer unes actuacions que m’agrada qualificar d’acupuntura urbana. Si no hi ha persones, ja podem tancar la barraca. Per tant, l’habitatge és primordial. Quin? Evidentment, l’assequible. Amb el sòl que ja està ben qualificat en farem poca quantia i deixarem els serveis acabats. A més a més, li hem de sumar el conjunt d’actuacions sobre sòl que necessita una mica de transformació perquè hi ha varis propietaris, però on l’Ajuntament sempre és el majoritari i pot tibar del carro. Ja no són cinc o sis habitatges sinó 20, 30... 

On es faran les actuacions?

Fem servir un llistat de solars directes i de sòl que s’ha de treballar una mica que sortirà en sis o onze mesos i, d’aquests, hem de triar amb quins hi ha l’oportunitat de fer sostre assequible i amb quins no. Tenim una llista de 30 àmbits amb oportunitat d’habitatge en els quals operarem de forma diferent.

Deia que, fins ara, s’ha tractat el Centre Històric des d’un marc més teòric. Ha estat un error?

Diria que hi ha hagut manca de mitjans, probablement, de tots tipus, però, si som capaços d’abordar-ho ara amb aquesta altra clau, que és integral, té un percentatge d’èxit, si apliquem totes les receptes. Si aconseguim organitzar el cost dels elements físics de transformació, ja tindrem molt i, si a sobre, es parla que el Pla de Barris nou que prepara el Govern de la Generalitat podrà tenir una incidència important en el Centre Històric, ho aprofitarem, però, és clar, si no tens el pla d’acció ben pensat i estructurat, és igual; com si et donen 200 milions d’euros. T’ha d’agafar preparat.

Quan veurem resultats?

Per veure coses fetes, trigarem tres anys i mig o quatre, però que estaran programades des d'ara mateix, això us ho asseguro.

Què ha fet per conèixer el Centre Històric i què s’ha trobat?

Amb la visió d’algú que ve de fora, no m’he trobat un Centre Històric com en parlem a Manresa. Tenim una visió excessivament pessimista. Cal renovar-la. 

Durant el juliol i l’agost vam tenir una situació d’emergència cada quatre dies. Problemes greus. El 50%, al Centre Històric, i la major part a les Escodines

Manresa és la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb la pitjor ràtio d’habitatges buits:  5.495. Molts, al Centre Històric.

Durant el juliol i l’agost vam tenir una situació d’emergència cada quatre dies. Problemes greus. El 50%, al Centre Històric, i la major part a les Escodines. Amb això ja tenim una eina de renovació. Si no es pot reparar i es declara la ruïna, si és un privat intentem adquirir-ho, i si és de la Sareb, que també s’ha donat el cas, negociem que ens ho quedem. Amb el tema dels pisos buits, tenim un programa pràcticament a punt per posar en joc els que, explicablement o inexplicablement, no tenen moviment. No tot ha de ser habitatge social de nova planta. Haurem de recuperar pisos vells i, per donar-los sortida, tenim diverses vies, o la directa o la masoveria urbana concertada amb Càritas. En aquests pisos buits hi haurà una inspecció tècnica per dilucidar si estan en situació d’ús i, si no ho estan, cursarem una ordre d’execució perquè ho reparin. Preparem un protocol que a partir del gener va en aquesta línia.

Amb la idea de crear habitatge.

La creació d’un parc d’habitatge social a Manresa és urgent i ineludible. Es tracta de fer el major nombre d’habitatge social que puguem en el menor temps possible i amb la menor despesa possible. Aquest és l’axioma. Per sort, el patrimoni de sòl municipal o de Fòrum és bastant ampli. Què farem? Primer, una discriminació positiva per al Centre Històric. Ho farem abans allà. Això ja ho tenim instal·lat al cervell del govern. Hi ha unes quantes formes d’abordar el problema. Una és agafar el sòl i fer un dret de superfície a un promotor social [com al carrer de l’Hospital i a la carretera del Pont]. És relativament àgil i és gratuït per a l’Ajuntament. I, igualment gratuïta, és la que faci un agent públic tipus Incasòl. Aquestes dues fórmules serien les prioritàries, però han de ser en promocions sobre sòl que tinguin una certa mida perquè, si són quatre, deu o 12 habitatges, no surten els números.

Parla d’una gran demanda d’habitatge social. Es pot concretar?

L’únic que sabem és que hi ha una llista de 500 persones que han demanat un pis social i no se les pot atendre. 

Quants pisos volen fer?

No els tinc comptats. El que sí que puc dir és que en volem fer un volum molt important i que la identificació de les oportunitats l’hem de tenir enllestida abans de final d’any. Un 50% serien els que hem explicat al Centre Històric, i faltaria l’altre. Parlem d’assolir un ritme important de producció cada any, no massa lluny del que fa la iniciativa privada. Una altra de les fórmules de generació d’habitatge és que l’Ajuntament farà el màxim de facilitador de les promocions privades. 

Que depenen de Llicències, que també encapçala vostè.

I no per casualitat. És per això que ja hem posat en marxa una unitat de grans llicències, que anomenem. Són 50 a l’any de promoció pública, i d’habitatge lliure, al voltant de 150, nous o rehabilitats. Passem a ser proactius per accelerar-ho. El servei de llicències és obligatori i tenim l’obligació moral que sigui d’excel·lència. He de dir que s’hi han fet moltes tasques de millora, però n’hi ha una que destaca, que és una mena de programa que ajuda el promotor i particular a trobar la ruta de la llicència i que dona la informació urbanística. Això, no ho tenen els altres ajuntaments. I estem preparant posar en marxa l’any que ve un altre operatiu que encara millorarà més aquest tema. 

Hem posat en marxa una unitat de grans llicències. Són 50 a l’any de promoció pública, i d’habitatge lliure, al voltant de 150, nous o rehabilitats. Passem a ser proactius per accelerar-ho

Subscriu-te per seguir llegint