Ampans guia 38 escoles en la inclusió a les aules d’infants amb discapacitat

Diuen que és una manera de transformar l’escola perquè sigui realment inclusiva, però, el que realment està fent Ampans, fundació manresana amb més de 50 anys de trajectòria al costat de persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental, és una revolució. Un equip de sis professionals expertes en diferents matèries s’encarrega de donar eines a les escoles per tractar alumnes amb algun tipus de discapacitat, entre els quals destaquen els casos d’autisme. Eines perquè aquell infant o adolescent pugui continuar al centre i que per al centre no sigui un drama tenir-lo. Sembla fàcil, però no ho és. Sembla impossible, però tampoc no ho és. 

Actualment, el Centre d’Educació Especial Proveïdor de Recursos i Serveis (Ceepsir) d’Ampans ajuda 38 escoles del Bages, Solsonès i Moianès i 80 alumnes entre els 3 i els 16 anys. És un dels 28 centres de recursos que hi ha repartits per Catalunya, però és l’únic que, per iniciativa pròpia, ha creat un equip pluridisciplinari i que de tres persones ha passat a sis per organitzar-se millor. També per iniciativa pròpia, aquest curs ha iniciat una prova pilot amb l’escola Serra i Hunter. 

Per a Alba Cortina, membre del Ceepsir, directora de l’Escola d’Educació Especial Jeroni de Moragas des de fa 23 anys, de la qual sorgeix aquest centre i les seves professionals, i membre del Consell Escolar de Catalunya, que en l’equip del Ceepsir no només hi hagi un mestre en educació especial centrat a fer atenció individualitzada sinó també dues logopedes, una fisioterapeuta, una experta en conducta i una persona que genera material de treball, «estem convençuts que és el model a seguir. Si som un equip més robust, podem donar millors respostes». De fet, «ho estem treballant amb el Departament», avança. 

Per entendre d’on ve tot plegat, recorda que Ampans fa molts anys que col·labora amb els centres educatius. «Tenim molta tradició de fer escolarització compartida, una modalitat educativa en què els nens i joves que tenen certes dificultats comparteixen escola ordinària amb l’escola d’educació especial. Això vol dir que van tres dies a l’ordinària, dues a l’especial i a la inversa».

La primera prova, el 2010

La inflexió pel que fa a aquesta inclusió educativa va arribar el 2017 amb la Llei d’educació inclusiva del Departament d’Educació. Abans, però, el 2010, va fer un pla pilot en què «ens van agafar com a model i ens va assignar unes quantes escoles. Les primeres van ser del Solsonès, perquè no té escola d’educació especial», Setelsis i Arrels Solsonès.  

Hi van anar Rosalina Reñe, coordinadora del Ceepsir i logopeda, i Alba Sagués, fisioterapeuta. Reñe explica que «hi havia un grup d’alumnes amb pluridiscapacitat. Requerien molt aquest suport a nivell de posicionament, a nivell motriu i també de comunicació perquè eren alumnes no verbals que necessitaven sistemes alternatius o augmentatius de comunicació. Aquests dos perfils, fisioterapeuta i logopeda, van ser els primers que vam sortir de l’escola per fer aquest abordatge i intervenció».  

El pla pilot va acabar el 2012 i Ampans va continuar fent tasques de suport a les escoles, fins que el 2017 va sortir la Llei, segons la qual, explica Cortina, «les escoles d’educació especial s’haurien d’anar transformant en centres de recursos. Van obrir una convocatòria pública i ens vam presentar i, a partir d’aquest moment, ja som un Ceepsir oficial. N’hi ha de concertats, com nosaltres, i de públics. A la Catalunya Central, com que no hi ha cap més escola d’educació especial, ni pública ni concertada, som els únics». A banda d’ella, de Reñe i de Sagués, «que s’ha especialitzat en productes de suport d’accés a l’entorn, com la selecció de la millor cadira de rodes i d’un dispositiu joystick perquè una persona amb mobilitat reduïda pugui accedir a un ordinador», explica Reñe, integren aquest servei: Glòria Rodrigo, psicopedagoga de l’escola experta en conducta; Raquel Harillo, logopeda, i Ariadna Moreno, que «prepara contínuament materials per a un servei de préstec. Estem confegint unes maletes que podrem portar a les escoles. Recursos per treballar amb nens que tenen Trastorn de l’Espectre Autista (TEA); llibres adaptats, comunicadors... Li diem la gestora documental perquè està fent una quantitat de material molt interessant, i també està fent una plataforma de formació per als docents; d’atenció individualitzada, d’assessorament als claustres...», comenta Cortina.

Com funciona?

L’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) dels serveis territorials «recull les demandes i ens les presenta. Nosaltres, com a equip, les valorem, diem, de les especialistes que som, quina és la millor per a aquesta demanda, i, a partir d’aquí, seguim un procediment per fer la valoració inicial i plantejar un pla de treball i ens posem a treballar». 

Una prova que és un recurs important és que hi ha llista d’espera. Mentrestant, «si és un centre que es vol comprometre a fer aquest seguiment amb nosaltres, els oferim una plataforma educativa» en línia amb què «es poden anar formant», detalla Cortina. «I una altra cosa que va molt bé són les visites a l’Escola Jeroni de Moragas. Els claustres ens venen molt a veure per saber com organitzar l’aula. Venir i veure-ho té una riquesa molt gran i això també els dona molts recursos i arriben al centre i diuen: ara ho he vist clar i sé com organitzar el meu espai».

Molts casos d’autisme

El detonant perquè un centre de recursos com el d’Ampans vagi a una escola és que hi hagi un alumne amb discapacitat intel·lectual. «Parlem de síndromes de Down, que són els mínims, perquè avui en dia n’hi ha molt poquets. D’un percentatge molt elevat d’alumnat infantil amb TEA. És del que hi ha més i això desmunta molt l’organització educativa perquè l’autisme té unes característiques molt particulars que requereixen l’organització de l’entorn, i aquí és quan hi ha vegades que grinyolen molt les coses». Cal afegir-hi que, «tot just després del covid, aquestes criatures han estat molt a casa, poc estimulades i amb molta pantalla. Els pares no estaven per explicar contes i per fer gaires coses d’aquestes, i com que falta molt aquesta interacció, ens estem trobant amb molta exageració amb aquests casos. També tenen algun cas d’alumnes amb risc d’exclusió que tenen associades discapacitats lleugeres i processos d’analfabetització funcional perquè, pel que sigui, des de l’entorn social han estat poc acompanyats i la família i l’escola han estat insuficients». Davant de situacions com aquestes, la sensació de molts docents és d’impotència. Cortina comenta que n’hi ha que els diuen que el sembla que «no fan bé la feina». Reñe hi afegeix que també manifesten que «no poden fer tot el que necessita l’infant». La seva presència «els ajuda a ajustar expectatives», rebla Cortina.

«No marxeu!»

La idea final, remarca Reñe, és «empoderar l’equip docent i l’escola per fer tots aquests canvis d’entorn i d’estructura per poder anar espaiant l’acompanyament i poder entomar altres casos». «Quan entrem a les escoles ens diuen ‘no marxeu!, no marxeu’!, diu Cortina. «S’hi agafen com a un salvavides. Sí que és veritat que moltes vegades ens passa que hi ha dos anys molt intensos i després ho anem allargant en el temps», puntualitza.

L’Abde i el Daniel, dos exemples d’èxit d’un model que encara té pendent fer més passes

«Estem notant que hi ha escoles que no tenen nens per venir a l’escola d’educació especial; que, fins a primària, s’ho resolen bé perquè compten amb els recursos que els hem anat donant». Alba Cortina, celebra amb aquestes paraules els resultats que està aconseguint el Ceepsir. 

«Tenim escoles molt més empoderades, que se senten capacitades per entomar-ho, per tenir alumnes amb necessitats especials, i docents que van canviant la mentalitat. També rebaixa l’estat de malestar perquè, en certa manera, se senten desprotegits o que no tenen recursos. En canvi, quan hi ha aquest acompanyament, estan més confiats, l’entorn és més tranquil i això ajuda moltíssim». 

Malgrat tot, l’educadora opina que encara cal fer més passes endavant. Per exemple, millorar l’engranatge del sistema educatiu i «que tot pugui ser més flexible, que un nen pugui anar temporalment a una escola especial i, al cap d’un temps de fer un aprenentatge, tornar al sistema educatiu, cosa que ara és una mica difícil perquè tot està molt encaixonat».   

Rosalina Reñe, coordinadora del Ceepsir, exemplifica en el cas de l’Abde, de l’Escola Serra i Hunter de Manresa, i del Daniel, de la de Fonollosa, els bons resultats.

Amb l’Abde, «vam començar a fer la intervenció quan estava a infantil i el vam anar acompanyant tota la primària. És un alumne amb síndrome de Down, amb dificultats importants, també pel que fa a comunicació, i es va iniciar la intervenció per aquest motiu». Afirma que «va ser un repte» per a l’escola i que «ara, precisament, tenen alumnat amb necessitats de suport encara més importants i ho estan fent genial». Pel que fa a l’Abde, està cursant segon d’ESO entre un institut ordinari i l’escola d’Ampans.

El Daniel és un alumne «amb TEA i moltes dificultats de comunicació. En un moment donat, l’escola es plantejava que pogués venir a la Jeroni de Moragas. Vam entrar com a Ceepsir i hi va haver un canvi de mirada de l’equip docent, i amb aquest canvi de mirada i suport, encara està a la seva escola». Cortina afegeix que «es va fer un pla de comunicació molt estricte i un pla d’actuació sobre la conducta, donant estratègies perquè ell es pogués autoregular».

Subscriu-te per seguir llegint