Sergi Macià: «A tota la família ens ha mogut l’esperit de servei»

A principis del 2016, el seu nom va començar a agafar projecció pública com a president de Pimec Joves de la Catalunya central. Abans, però, havia fet una feina de formiga, primer al Centre Hospitalari de Manresa, i després a la Mútua Manresana, dues organitzacions filles de l’històric esperit mutualista local, on el seu pare, Antoni Macià Colillas, i el seu avi, Josep Calmet Safont, hi van jugar un paper determinant. Sergi Macià Calmet (Manresa, 1977) va assumir la direcció general de Mutuacat fa cinc anys, quan el seu germà Ricard va deixar el càrrec per integrar-se a l’equip directiu de l’IMI (Institut Mèdic per la Imatge). Sergi Macià, inquiet de mena, està implicat en diferents entitats empresarials i socials, la majoria al Bages. Fruit de la seva vocació esportiva, ha estat jugador de beisbol, amb un any i mig a les files del Barça. Les disciplines relacionades amb el motor formen part de les seves devocions. Ha fet trial, enduro i trail. I no s’ha escapat de lesions. Si no fos pel cost econòmic i de temps de preparació, li agradaria anar al Dakar. Es conforma, però, amb sortides periòdiques amb la moto. Viu a Sant Salvador de Guardiola (Bages) amb la seva parella, Núria, i els seus quatre fills, Aniol, Bruna, Martina i Fiona.

El paper dels seus predecessors el deuen haver marcat professionalment.

Els records que tinc de la meva infantesa estan molt vinculats al Centre Hospitalari i a la Mútua Manresana. Als àpats, on sovint hi havia el pare i l’avi Calmet, es parlava d’aquestes organitzacions en les quals ells hi jugaven un paper important. El Centre Hospitalari, on jo vaig començar a treballar als 14 anys, era un hospital pioner. De ben joves, tant els meus germans com jo, hi vam iniciar la nostra etapa laboral.

Uns inicis des de la mateixa base.

Sí, com altre jovent de la mateixa edat, les feines eren més aviat de suport, amb moltes hores a l’arxiu.

Recorda l’època que el pare era al davant del Centre Hospitalari?

Es preocupava molt per les persones. El pare tenia un component humà molt important. Ell es coneixia fil per randa les 600 o 700 persones que treballaven al Centre. Patia per poder pagar totes les nòmines puntualment. Per desgràcia, primer la mare i després el pare, van morir joves i no vaig tenir gaire temps per gaudir-los.

L’avi Josep Calmet va deixar una forta empremta com a mestre, mutualista i catalanista.

Ensenyava català en una època que no era permès fer-ho i ben poques persones el sabien escriure. Crec que a tota la família ens ha mogut l’esperit de servei a la societat. Gairebé sense adonar-nos-en, hem assumit els valors dels nostres predecessors.

La Mútua Manresana-Mutuacat deu ser de les poques entitats petites que queden a Catalunya centrades en la salut.

De les aproximadament 150 mútues que hi havia fa una dècada, ara només en quedem 22, la majoria de les quals treballen en l’àmbit local. En queden ben poques que, com nosaltres, estiguin implantades a tot el territori. Quan el 2015 vam adoptar la marca Mutuacat ja va ser amb la idea de créixer i de transmetre arreu que, a nosaltres, no ens mou l’afany de lucre, com sí que passa amb altres empreses del sector.

En una època com l’actual, que tot va per volum, fa pensar en la possibilitat de concentracions o adquisicions al sector.

A nosaltres ens exigeixen igual que a les grans companyies, però a Mutuacat hem estat capaços de rejovenir-nos i d’apostar per noves línies de treball, com pot ser l’esportiva. Estem oferint una nova visió del mutualisme. Som petits, però creixem per sobre de la mitjana del sector. Una de les coses que fem és explicar el més bé possible que la salut no és un negoci. Intentem que els nostres preus siguin justos i que els metges cobrin els preus que es mereixen.

Les llistes d’espera de la sanitat pública ajuden a l’atenció mutual i privada?

Malgrat les llistes d’espera, a Catalunya a l’atenció pública hi ha una qualitat assistencial brutal. Moltes persones, com jo, tenim accés al sistema públic i a la vegada disposem dels serveis d’una mútua. Tenim l’oportunitat de poder escollir. Vulguem o no, per a visites, determinades proves i cirurgies, les mútues som àgils i segur que ajudem a reduir les esperes. El sistema de salut a Catalunya és un referent internacional perquè, històricament, hi ha hagut una important col·laboració pública i privada. Dels 8 milions de catalans, gairebé 3 disposen d’una cobertura mutual. Si no fos així, el sistema públic col·lapsaria.

Des de fa uns quants anys, hi ha col·lectius de metges que posen determinades grans asseguradores a la llista negra.

Nosaltres ens situem a la banda alta de les companyies que valoren bé els metges. No fem promocions agressives perquè van en detriment de la qualitat assistencial i de la retribució dels professionals de la salut. Si paguem poc als metges, anirem en contra dels nostres valors.

Que Mutuacat s’hagi definit com una entitat catalanista, ha sumat o restat?

Definir-nos catalanistes ha sumat, i molt. L’únic que hem fet ha estat reflectir públicament una realitat present a la Mútua des del 1969. Sempre s’ha defensat la nostra llengua i l’hem feta servir. Amb altres companyies petites, d’altres sectors, ens hem fet sentir davant del pes de les grans empreses. Aquesta manera de pensar i de fer no vol dir que no oferim i venem, amb bona acceptació, els nostres serveis a la resta de l’Estat.

Un dels filons on ha penetrat Mutuacat és l’esportiu.

Hem arribat a acords amb federacions i consells esportius. Ha crescut molt el nombre d’esportistes que protegim perquè el servei que oferim és ben valorat. Procurem que tothom entengui que, per sobre del preu, hi ha un bon servei. Catalunya és una terra amb molts practicants amateurs i federats. Hi ha unes 40 federacions que confien en nosaltres i tenim més de 260.000 persones protegides.

Ara, en representació del grup Mutuacat és a la Cambra de Comerç, Pimec, Ben fet...

A Pimec hi vaig entrar com a president de Pimec Joves i ara en soc vicepresident a la Catalunya central. Intento implicar-me a les organitzacions que aportin valor i al país, ja sigui a la Cambra de Comerç o als Pastorets o caramelles del poble. Per exemple, durant anys, a la Mútua vam aglutinar esforços de moltes entitats del territori per recaptar fons en favor de La Marató de TV3.

Al voltant de Mutuacat hi ha diferents empreses que, juntes, esdevenen un grup.

Tenim una participació important a l’IMI que ha estalviat molts viatges a fora de la comarca per fer ressonàncies magnètiques. En l’àmbit preventiu tenim Som Prevenció i Reanima. També formem part del grup Ara Corredoria, Fem Tic i el centre de salut Itco Solucions. En aquests moments, al nostre grup estem fent realitat una start-up vinculada a la protecció de les al·lèrgies, amb un ideari semblant al que va convertir en una realitat tangible l’ambiciós projecte de la cardioprotecció.

És evident que les al·lèrgies creixen i creixen a la nostra societat.

Alguna cosa fem malament els humans perquè les al·lèrgies siguin presents a la vida de tantes persones. I no únicament en els nens, sinó en adults de qualsevol edat.

A part de l’Ajuntament, Mutuacat sempre ha format part del patronat d’Althaia.

La Mútua ha tingut un paper determinant en la història d’Althaia. Hi va haver moments complicats que van comportar molt de patiment per a persones de la nostra entitat. La Fundació Althaia és, ara, un dels grans tractors econòmics de la Catalunya central, amb una plantilla que supera els 2.000 professionals. Althaia ens ha tingut i ens tindrà al seu costat.

Com visualitza la Mútua Manresana a mitjà termini?

El nostre pla estratègic preveu un repte important i és que, de cara a l’any 2025, volem doblar la facturació. Com a Mutuacat tenim previst arribar als 18 milions d’euros i, com a conjunt d’empreses del grup, assolir el sostre de 25. Tenim un equip humà implicat, amb capacitat i expertesa per assolir el repte. Tenim la voluntat de continuar endavant en l’àmbit de les federacions esportives arreu de l’Estat.

Subscriu-te per seguir llegint