Els canvis d’hàbit marquen el pas en les compres que es fan al mercat per Nadal

Uns xampinyons ufanosos demanen a crits que un client els adopti fins que una recepta els separi: 5,90 el quilo. És molt, és poc? Diversos paradistes del Mercat de Puigmercadal de Manresa coincideixen que hi ha una «psicosi» sobre el preu dels aliments que no s’acaba d’ajustar a la realitat. Ideals per a una multitud de propostes gastronòmiques, blancs, grossos i lluents, els xampinyons no haurien de tenir cap problema per trobar una casa d’acollida, «però aleshores la mateixa persona que es queixa del preu se’n va al supermercat i compra una safata d’1,90 on n’hi ha un quart de quilo, és a dir, gairebé 8 euros el quilo. Tu ho entens?», explica Carolina Padrós, rere el taulell de la Fruiteria La Pera.

En un matí amb poc ambient nadalenc, unes primeres hores fredes i un migdia tolerable, al mercat de la Muralla s’anunciava ahir la imminència de les festes amb activitats per a tots els públics, parades a l’aire lliure i les botigues obertes a l’interior. Establiments al peu del canó com el de la Carolina, que encara no ha rebut l’allau de compradors de les festes sobretot perquè «els hàbits han canviat», opinen tant ella com venedors consultats per aquest diari. «La gent cada cop va més a última hora», és el parer de Víctor Rodríguez, de la Carnisseria Quimeta.

«Tots plegats anem sempre a darrera hora, però aquest any encara més», explica el Víctor mentre serveix una clienta traient del congelador una llata de vedella que fa venir salivera. Remena els ganivets com les cartes un il·lusionista i insisteix que «hi ha un canvi d’hàbits», un dels quals és el mal costum d’anar a darrera hora. «Dissabte que ve em trobaré amb vint o trenta cabrits per tallar», assumeix amb resignació: «Abans, a finals d’octubre, principis de novembre, ja havia venut cabrit, espatlles... La gent té al cap la idea del supermercat, on ho troba tot fet i embolicat, i arriba aquí i et pregunta com és que no ho tenim igual».

Agustí Perramon, de la peixateria homònima, nota que «això està més aturat que altres anys», i també fa servir l’expressió que marca la tendència d’enguany: «Hi ha un canvi d’hàbits, la gent menja més fora de casa o agafa plats ja preparats». I desmitifica el mantra de la pujada de preus: «De rap, a més de trenta euros el quilo n’hi ha sempre, és el normal». Entre els productes que exhibeix al mostrador, la reina continua sent la gamba, i entre les modes destronades assenyala «les ostres, hi havia febre per les ostres, i l’arròs negre, va haver-hi una època que tothom es va posar a fer arròs negre». A més, assenyala que «el jovent no menja peix». Molt probablement l’excusa recurrent de la falta de temps d’aquesta societat accelerada hi té alguna cosa a veure.

Prop d’allà, Ramon Soler, de Menuts Puigmercadal, dona una altra pista d’un producte que acabarà entre els més sol·licitats: la galta de vedella. «Quan en un restaurant et diuen que tenen melós de vedella, es refereixen a la galta», i indica que «s’ha apujat un parell d’euros el quilo», però «aquests dies això sempre passa». Però el Ramon no aprecia que hi hagi un auge o un descens dels productes que despatxa.

Trenta cèntims més car

Les safates plenes de dàtils, figues, panses, prunes i orellanes, de préssec i albercoc, s’ofereixen libidinoses a la mirada dels clients que passen pel davant de Llegums Viladrich, on l’Ester García constata que aquests fruits secs «encara tenen requesta, també entre els joves». L’altra meitat de la parada l’ocupen els plats preparats: «El que té més sortida és el confit d’ànec, el bacallà, els canelons...», comenta, tot afegint que «fa uns dies mirava el full de l’any passat i el menú només ha augmentat trenta cèntims». Al seu parer, la gent «està més animada, el temps ho cura tot», i les males vibracions postpandèmiques van quedant oblidades, fins al punt que tem, però confia que aquesta darrera setmana abans de Nadal «serà una setmana dura de feina». Ja hi està acostumada.

També creu que la propera setmana serà la forta abans de l’inici del tram festiu Nancy Reyes, de León, peix de la nostra costa. «El peix i el marisc són cars? Els preus, com a màxim, han pujat un euro, un euro i mig el quilo, però no pas més», explica, i adverteix però que en el sector mariner els preus són estacionals i la demanda podria fer-los augmentar més els propers dies. «La gent s’espanta quan sent a la televisió coses que no són certes, jo els convido que vinguin i vegin el producte que tenim», comenta, mentre assenyala les gambes, les cigales i els escamarlans com els productes més sol·licitats. La seva experiència li indica que «l’any passat, per aquestes dates, els preus ja havien pujat, però de moment es mantenen igual, el meu marit va a Mercabarna i allà encara no es nota moviment de festes, crec que els distribuïdors van fent equilibris».

Preparada per al gener

Més tranquil·litat es palesa davant de La Pera, on Carolina Padrós és del parer que «la gent ja no cuina, no sap cuinar, ho compra tot preparat; és una llàstima, els menjars d’abans valien més la pena, però els hàbits canvien». Mig en broma explica que un dels productes que més vendrà seran les pinyes, dues de les quals senyoregen un angle del mostrador: «Ara, tots a fer l’animal, i després al gener vinga a comprar mongetes i a fer caldos depuratius, aleshores serà quan més vendré». La fruitera percep que «no es treballa com anys enrere, i cada cop serà més així, la gent no sap cuinar». De fet, és del parer que la gent no només no sap cuinar, tampoc «no sap menjar i no sap comprar». Explica que «una clienta es va exclamar perquè les cireres van a 28 euros el quilo». I la Carolina li va haver d’aclarir que «venen de Xile, en avió, perquè, si no, arribarien que farien pena, i fa deu anys ja valien això». I el mateix amb les mongetes. «No sabem el que valen les coses», sentencia, lamenta que la tendència general no és precisament la de revertir les males situacions.

Durant el matí del penúltim dissabte abans de Nadal, el mercat feia tot el possible per engrescar la clientela, amb una jornada festiva que incloïa un joc que apropava els infants a un univers que els resulta llunyà. Una bona iniciativa perquè no es pot deixar el futur a l’atzar.

Polsada l’opinió dels paradistes, tocava continuar el recorregut preguntant als qui estaven a l’altra banda del taulell. Com una dona que es va encaterinar d’unes mongetes per al seu fill petit, admetent que la temptació del supermercat és gran.

Maria Àngels Abab, atenta al contingut de les botigues, explicava que a la seva família hi haurà dies per dinar a casa i altres a fora, tot i que «els preus són caríssims», amb «menús de 40 euros per al dia de Nadal». A l’hora de gastar, va més cap a la carn, perquè «és més barata que el peix, que està intocable».

Per la seva part, Ana María Payán i Miguel Punter admeten que, «encara que els preus estiguin més alts, un dia l’any es pot assumir». Són d’anar «amb temps» a comprar per evitar ensurts d’última hora i asseguren que «els torrons i les begudes ja fa quinze dies que els tenim».

De llocs per comprar n’hi ha un munt, però pocs com els mercats per testar la temperatura dels usos i costums de la ciutadania a l’hora de fer la compra. De iaies que es passaven hores als fogons cada cop en queden menys, les mares que feien de mestressa de casa i cuinaven fins i tot per als cunyats són una espècie en extinció –afortunadament, les dones ja no es queden recloses a l’àmbit domèstic– i les tendències sobre el menjar sa que s’esplaien a les xarxes socials són això, tendències, efímeres i mentideres compulsives. Els temps, com deia Bob Dylan, estan canviant.

Un matí entre el record de les Mandongueres i els trucs del Mag Pol

Els manresans d’una certa edat recorden el nom i l’edifici de les Mandongueres, a la plaça Europa, on hi havia el mercat municipal i, posteriorment, en una nau annexa, el parc de Bombers. Va ser derruït a meitat dels anys 80 i la seva funció primigènia es va traslladar al nou Mercat de Puigmercadal. «Les mandongueres eren les dones que feien el mandongo, la barreja de carn, tripes ... d’on sortien la llonganissa, les botifarres», explicava ahir Francesc Comas, divulgador de la història i col·laborador de Regió7 als assistents a les visites sobre la història del mercat. L’exposició de Comas era una de les nombroses activitats que es van dur a terme durant tot el dia a l’exterior del mercat de Puigmercadal en una nova edició de l’Artífex Market, que convidava a viure l’experiència d’anar al mercat d’una manera més àmplia. De fet, avui encara continuarà la festa. Un dels moments àlgids de la jornada el van protagonitzar el Mag Pol i els nens als qui va deixar amb la boca oberta fent trucs d’il·lusionisme a la zona de degustació del mercat. Per als petits hi havia també un joc per conèixer el funcionament de l’indret i un espai de tallers i altres activitats. El Market continua avui, de les 10.30 a les 15 h, amb un espai StreamPinball (zona del moll, de 10.30 a 13.30 h), un escape room sobre els Pastorets (11 i 12.30 h, amb reserva prèvia), una cantada de Manresa Teatre Musical (12 h), el Market Vermut (12.30 h) i un concert de Laia Badrenas (13.30 h), a més de tallers per als nens.

Subscriu-te per seguir llegint